Ua compilacion de tèxtes de tota sòrta de tematica escrits en aranés, que dan ua imatge complèta de nau sègles d’escritura aranesa e dera identitat deth país Era Querimònia ei era pèira angulara dera istòria aranesa Era escòla aranesa a realizat un gran trabalh Era oficialitat dera lengua occitana damb er Estatut siguec un miracle que sonque Catalonha podie hèr Èm en disposicion e damb vocacion d’amassa damb d’autes institucions deth rèste d’Occitània, autant en Estat francés coma en Estat italian, trabalhar en prò dera nòsta lengua En un contèxte pirenenc, era cultura aranesa ei daurida ath Nòrd per motius geografics, mès a jogat ath madeish viatge damb es modèls deth Sud, e açò la diferéncie des cultures des territòris vesins Ua caracteristica des bastiments religiosi aranesi ei que lèu non possedissen angles rèctes a novanta grads Era Val d’Aran passe d’èster en setanta ans un país d’ua economia agrària de subsistència a un país d’ua economia terciària de servicis e jo dideria damb era “Q” de qualitat Eth mèn sòn ei qu’Aran integralament siguesse arreconeishut Patrimòni dera Umanitat per part dera UNÈSCO Disposam d’un conjunt naturau, culturau e istoric, que damb era lengua e era identitat mos hèn singulars e mos ac cau protegir e meter en valor

 
 
 
Dempuèi la vòstra joventut, vos sètz consagrat al mond de la cultura. A sonque 16 ans ganhèretz un prèmi autrejat a Vilac per la Fondacion Musèu Etnològic dera Val d’Aran. Se foguèt complicat aquel començament, mai que mai en pensant que se sortissiá d’una dictatura qu'aviá volgut avalir las diferéncias lingüisticas e culturalas?
 
Ère un conde protagonizat per animaus que lutauen pera sua libertat escrit en an 1973, Libertat deth bestiar dera vila de Les. Un viatge escrit me le sauvèc era bibliotecària de Les, Maria Pilar Rodríguez, quan jo encara estudiaua eth Bachilherat d’aquera epòca. Quan siguec convocat eth 1r Concors Literari Aranés, Maria Pilar m’animèc a presentar-lo e siguec era mia  incorporacion en aguest mon literari.
 
Era Fondacion Musèu Etnològic dera Val d’Aran siguec fondat per ua sèrie de patricis catalans, entre eri eth Sr. Miquel Farré Albagés, qui crompèc e cedic era Casa de Santes Masses (Tor deth Generau Martinhon) ara Generalitat entà que se hesse era sedença dera Fondacion e un Musèu Etnologic: se convoquèren tres edicions d’aguesti prèmis, es ans 1976-1978-1980. Arran  d’aguesti prèmis, se produsic un ressorgir dera literatura en aranés e diuèrsi escrivans comencèren a produsir òbres literàries.
 
Jo iniciauments escriuia segons eth modèl dera Escòla deras Pirinèus, ua entitat felibrenca que seguie es modèls literaris e lingüistics de Frederic Mistral e eth Felibritge. Entà jo, a darrèrs des ans 1970 se produsic ua “Dusau Reneishença” literària aranesa; era prumèra siguec damb Mossen Jusèp Condò Sambeat e era influéncia de Bernat Sarrieu e era Escòla deras Pirinèus. Era Fondacion editèc ua revista Tèrra Aranesa entà crear consciéncia de país, identitat e cultura.
 
 
Una de las vòstras produccions mai importantas es lo Vademecum Aranense, considerada coma una òbra de referéncia non solament per la lenga occitana  mas per tot l'ensemble e la Romania, ont a travèrs d’una seleccion de tèxtes donatz un imatge de l'istòria e de la lenga d’Aran. Cossí vos arribèt l'idèa? Se foguèt complicat de collectar los tèxtes?
 
Siguec ua idea que se m’acudic e que desvelope durant mès de  quate ans e miei, en tot cercar en mès d’un centenat d’archius publics e privadi, entà mostrar era valor dera lengua, era sua evolucion, damb ua compilacion de tèxtes de tota  sòrta de tematica (juridics, religiosi, poetics, jornalistics, de creacion ...) escrits en aranés, que dan ua imatge complèta de nau sègles d’escritura aranesa e dera identitat deth país. Sò fòrça content d’aguesta òbra e dera sua importància. En moment dera sua aparicion, se didec que “ère un libre imprescindible en toti es larèrs aranesi, en totes es bibliotèques deth Principat e en totes es facultats de Romaniques deth Mon”. Entà jo aguesta critica ei pro complasenta. Cau dider qu’en an 2000 aguesta òbra siguec premiada damb eth Prèmi Jean Marie Grangé dera Acadèmia des Jòcs Floraus de Tolosa, qu’ei era mès antiga acadèmia deth mon fondada en an 1323 damb eth nòm de Consistòri deth Gai Saber e a on an estat premiadi autors coma Ronsard, Chateaubriand, Voltaire, Victor Hugo, Mistral, Sarrieu e Eugeni d’Ors entre d’auti. Sauvant es distàncies, ei un aunor entà jo auer artenhut aguest reconeishement.
 
 
Foguèretz elegit primièr president de l'Institut d'Estudis Araneses. Quina es la tòca d'aquel institut?
 
Iniciauments, se creèc ua seccion lingüistica assessora deth Conselh Generau d’Aran. Posteriorament se creèc ua seccion d’estudis juridics e ua auta d’istòria. Totes tres seccions sigueren junhudes ena entitat der Institut d’Estudis Aranesi coma organ assessor e interdisciplinar deth Conselh Generau d’ Aran. Ath deuant dera aprovacion dera Lei der Occitan, aranés en Aran en ua compareishença en Parlament de Catalonha, demanè generositat as grops parlamentaris catalans, e demanè qu’er Institut devenguesse acadèmia. Fin finau, ena lei solament s’aprovèc que devenguesse Acadèmia era seccion linguistica, demorant alavetz es autes dues seccions com organs assessors deth Conselh Generau d’ Aran.
 
 
Un fach principal de l'istòria aranesa foguèt la Querimònia (1313). Per los que coneisson pas aquel fach istoric e sas implicacions, o nos podètz explicar?
 
Era Querimònia ei era pèira angulara dera istòria aranesa. Er an 1283, Aran siguec aucupat en marc des desaveniencies entre eth rei d’Aragon e eth Papat. Pendent trenta ans se mantenguec un litigi entre era Corona d’Aragon e eth Reiaume de França. En tant  que non se resolvie eth conflicte, eth Papa metec  era Val d’Aran jos jurisdiccion deth rei Jaime II de Malhòrca. En aguest periòde, eth jurista Arnau de Sant Marçal compilèc eth dret consuetudinari aranés estant dempús era basa deth redigit deth document a on se contemplen fors e privilètges des aranesi.  Un viatge solucionat eth litigi entre es corones  s’amassèren en Lhèida es proòms aranesi damb eth rei aragonés Jaime II entà oficializar es drets des aranesi. Cobejada era Val pes diuèrsi nòbles vesins (Comenges, Pallars, Ribagorça), des der an 1104 e mès tard en 1175 es aranesi optèren per emparament e obediéncia ath mès fòrt de toti es senhors, ath madeish rei, sauvaguardant ua cèrta autonomia, auent-le luenh e sense massa intromissions. Es aranesi non voleren jamès hèr part de França.
 
Era Querimònia afirme qu’es aranesi son òmes liures, ua idèa primordiau en ua conciéncia deth sègle XIV, que podien caçar, anar tath bòsc entà cercar husta e lenha, bastir e usar mòles, ressècs e batans sense pagar impòsti o peatges a cap senhor, èren exempts de préner es armes... E sense es “maus usatges” feudaus de d’ auti territòris, per exemple, cada larèr aranés disposaue d’un horn, qu’ère proprietat sua liura d’impòsti. Quausevolh casa aranesa podier pastar e hèr a còder eth pan sense auer de pagar un tribut a un senhor. 
 
 
Una question obligada: cossí vesètz la santat de l'aranés?
 
Percentuaument, a baishat eth nombre de persones que le parlen mès mos cau nuançar qu’era escòla aranesa a realizat un gran trabalh, e en aguesti moments s’escriu mès que jamès en aranés. Es immigrants de d’autes regions der estat, latinoamericans, magrebins e d’ Euròpa der Èst an estat nombrosi, d’aquiu era baishada percentuau dera poblacion que le parle, mès es hilhs des persones nauvengudes parlen, comprenen e escriuen  era lengua gràcies ara immersion lingüistica. Encara que calerie mès preséncia, cau díder que jamès auíem agut tanta premsa, ràdio o television en aranés. En Vielha auem ua delegacion de Catalonha Ràdio e ua auta de Television de Catalonha, que produsissen es programes especifics entà Aran. Tanben i an d’auti mèis.
 
 
L' Estatut d’Autonomia de Catalonha de l'an 2006 autregèt a la lenga occitana l’oficialitat (fach unic al Mond). Pus tard, la Lei catalana de l'Occitan, Aranés en Aran, de l'an 2010 cercava de metre en òbra una ambiciosa normalizacion lingüistica. Quins son estats los resultats en aquestas annadas? Quina deuriá èsser l'implicacion de las administracions publicas dins aquel sens?
 
En seteme de 2018 denoncièrem en Estrasborg deuant es institucions europèes es incompliments der Estat espanhòl en matèria lingüistica. Peth moment,  tot aquerò que s’a artenhut a estat gràcies as institucions catalanes e araneses. Era oficialitat dera lengua occitana damb er Estatut siguec un miracle que sonque Catalonha podie hèr.
 
Eth gran resultat arran d’aguesta oficialitat siguec era creacion dera Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, en tot èster era autoritat entà tota Catalonha der aranés e assessora dera lengua occitana entath Principat. Èm era unica acadèmia catalana que non a era sua sedença en Barcelona, e era unica Acadèmia, damb estatus d’academia internacional, dera lengua occitana; eth rèste son totes associacions.
 
 
Una normalizacion en Aran, cossí poiriá beneficiar als autres territòris occitans en matèria lingüistica?
 
Laguens dera Acadèmia auem era seccion aranesa e era seccion estandard. En aguesta darrèra, gaudim dera preséncia de personalitats de tot eth contèxte occitan, coma Joan Salas-Lostau, Patrici Pojada, Claudi Balaguer, Florian Vernet, JacmeTaupiac, Felip Carbona entre d’auti, damb ues granes coneishences sus tot eth domeni lingüistic occitan. Es acòrds dera Acadèmia pòden èster de grana transcendéncia entath conjunt dera lengua, coma per exemple era aportacion de bèri diccionaris o vocabularis coma eth des naues tecnologies o des espòrts d’iuèrn. Auem publicat tanben opuscles de vocabularis e d’auti libres, a on apareishen es paraules ena version aranesa e en ua version mès estandard. Tot aguest materiau e era madeisha Acadèmia èm en disposicion; e damb vocacion d’amassa damb d’autes institucions deth rèste d’Occitània, autant en Estat francés coma en Estat italian, trabalhar en prò dera nòsta lengua.
 
 
Cossí vesètz las relacions entre Aran e Occitània? Consideratz qu’Aran poiriá èsser un interlocutor valid entre catalans e occitans?
 
Ei eth ròtle que li pertòque ara Val d’ Aran e ac que non calerie renonciar jamès. Ei eth nèxe naturau entre Catalonha e Occitània. Non se pòden compréner es relacions entre ambdús pòbles sense Aran.
 
 
Foguèretz tanben Cap de la Cultura e del Patrimòni del Conselh General d’Aran. Quinas iniciativas mai remarcadas prenguèretz per la defensa del patrimòni e de la cultura aranesa? Quinas son las caracteristicas de la cultura tradicionala aranesa?
 
Era gestion mès importanta entà jo, abans d’èster Cap de Cultura e Patrimòni, siguec era recreacion deth Devarament de Mijaran. Ei ua òbra neoromanica monumentau talhada e policromada per escultor e artiste basc Antonio Fernández de Ortega e García de Acilu, a on prenent coma referéncia eth bust de Crist que s’a conservat, se hec er estudi entà recrear tot eth conjunt deth Devarament, imitant er esperit dera òbra primigènia, ueit sègles dempús.
 
En un contèxte pirenenc, era cultura aranesa ei daurida ath Nòrd per motius geografics, mès a jogat ath madeish viatge damb es modèls deth Sud, e açò la diferéncie des cultures des territòris vesins.
 
 
Avètz tanben plan tocat l'arquitectura istorica aranesa e sa preservacion. Cossí es ongan lo patrimòni arquitectonic aranés e quinas mesuras son de besonh per lo salvagardar?
 
Auem fòrça glèises ena Val e auem realizat ua exposicion sus era sua varietat e riquesa,ARAN ME + FECIT. Auem hèt estudis damb es Escòles Superiores d’Arquitectura dera Universitat Rovira i Virgili e dera Universitat Internacional de Catalunya. Fòrça estudiants an pogut estudiar es nòstes glèises, es sues patologies e aportar possibles solucions as madeishes.  Disposam d’ua base documentau fòrça important e s’an escanejat quaranta dues glèises araneses.
 
Ua caracteristica des bastiments religiosi aranesi ei que lèu non possedissen angles rèctes a novanta grads. Non son ortogonaus, se non sesgadi. Enes sues plantes toti es angles son aguts o obtusi, dilhèu a causa dera orografia e era geologia a on an estat bastidi, e era manca de técnica en moment dera construccion. Tanben cau díder qu’es voutes son rebaishades, entà estauviar-se era carga de materiau enes madeishes e segur que tanben ara manca de mièis e de tecnica entà construir-les. Eth zenit ei mès baish que çò que li corresponerie a un arc de 180 grads e es vectors de fòrça d’apuament dessús des supòrts, paraments e pilars, non baishen de forma perpendicular se non de forma inclinada cap a dehòra, en tot daurir es voutes damb eth temps, auen auut de cercar era solucion  damb eth  bastiment de contrafòrts o en méter tirants que mantenguen era perpendicularitat teórica  des bastiments.
 
 
Vos definissètz coma “pireneïsta” dins lo vòstre curriculum. Que pòrtan aquestas montanhas e lor territòri per qu'atiren tant de mond?
 
Prumèraments, víuer en un territòri damb aguesta beresa fisica ei un privilètge. Dempús, cau dider qu’auem ua forma de compréner era vida e de comportar-mos fòrça atractiues.
 
Eth substrat pirenenc ei claraments euskeric, atau coma ac demòstre era madeisha toponímia per díder quauquarren. En ua conferéncia, dada em Urdax-Urdazubi, beth temps a, comentè as bascos, que m’escotauen, membres dera Euskatlzaindia e intelectualitat euskalduna qu’eri èren es subreviventi des antics pòbles pirenencs primigènis. E toti es trèts positius d’aguest substrat seguraments se mantien en nòste caracter. Aquerò seduïs e atrè.
 
 
En seguida dels melhoraments portats als transpòrts e a las comunicacions e de l'esplecha pus massissa de las pistas d'esquí, Aran tenguèt, fa qualques decennis, un cambiament important dins son estructura demografica e economica. Que ne pensatz?
 
Era carretèra deth Pòrt dera Bonaigua s’inaugurèc er an 1924 e ja es bailes aranesi reivindicauen era creacion deth Tunèl de Vielha, entara circulacion ferroviària. Eth govèrn espanhòu, damb eth Directòri de Primo de Rivera pensèc qu’aguest tunèl podie facilitar futures invasions franceses e eth projècte se convertic en un tunèl de circulacion rodada de veïculs que se dauric en an 1948. Entre tant, s’inauguren diuèrsi sauts d’aigua, entar producción d’ energia electrica, per part dera Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, entre eth 1929 (Cledes - Les) e 1963 (Sant Joan de Toran – Canejan) e en an 1962 se fondec TEVASA Telecables Valle de Aran, S.A. embrion dera futura estacion d’esquí e societat Baqueira/Beret e se bastiren es dus paradors de torisme, (Vielha e Arties). Pendent tot aguest procès important de construcción e òbra, arriben trabalhadors d’arreu, mès es aranesi mantien es sues tradicions, eth sòn dret, era sua lengua... E era Val d’Aran passe d’èster en setanta ans un país d’ua economia agrària de subsistència a un país d’ua economia terciària de servicis e jo dideria damb era “Q” de qualitat.
 
 
Cossí es estada tradicionalament la relacion dels araneses amb los nòuvenguts?
 
Vos expliqui dus exemples. A nivèu educatiu, era laïcitat de França provoquèc era arribada de bères ordes religioses que fondèren escòles privades de grana qualitat educativa, coma es Frairs de Sant Joan Baptista dera Salle, es Germanes Carmelites e es monges dera Sagrada Familha. Bères familhes importantes dera Nauta Garona envièren es sòns hilhs a estudiar ad aguesti centres aranesi, damb classes impartides en francés. E es familhes araneses aueren era posibilitat d’enviar es sòns hilhs a estudiar en aguestes escòles e establien relacions damb es escolans d’origina francesa.
 
Fòrça policies e agents de seguretat espanhòla qu’èren destinadi en Aran, atau coma gojats que venguien a trabalhar ena Val se maridèren damb gojates d’ací, e acaberen barrejadi de forma familiar damb era poblacion aranesa. Damb açò voi dider qu’era relacion tostemp a estat bona.
 
 
Quin futur vesètz per Aran?
 
Aran ei “Espace Biosphere” e trabalham entà preservar e arrecéber era reconeishença des nòsti espacis agropastoraus, coma simbèu de qualitat en miei ambient. Auem artenhut qu’es hèstes deth huec deth Solstici d’Estiu siguen Patrimòni Culturau Immateriau dera Umanitat pera UNÈSCO. E eth mèn sòn ei qu’Aran integralament siguesse arreconeishut Patrimòni dera Umanitat per part dera UNÈSCO tanben. Disposam d’un conjunt naturau, culturau e istoric, que damb era lengua e era identitat mos hèn singulars e mos ac cau protegir e meter en valor.
 


 
 
 
 
 
Francesc Sangar
Griselda Lozano