entrevista
«Crear la tèrra e mai l’umus per representar aquel exempi fondamental per la sobrevivéncia de la lenga»
Militant de l’Assemblada Occitana dins las Valadas
Laurenç RevèstLa lei es bòna sul papier mas en-t la pràctica es pas eficienta... A Ostana en Val Pò, l’es en cors un projècte important per repopular lo país Nòste objectiu l’es de crear la tèrra e mai l’umus per representar aquel exempi, que retenoma fondamental per la sobrevivéncia de la lenga
Quala es la transmission de l’occitan dins l’estat italian?
De transmission en lenga d’òc, que mi sàpie, i n’i es nen, mentre qu’i es Internet, Chambra d’Òc, l’Espaci Occitan de Draonier e la Rafanhauda, ensems a d’auti son actius e escriven en lenga d’òc.
La lei 482/1999 l’es una lei importanta mas en larga part nen aplicaa... En-t i escòlas públicas existen nen cors obligatòris d’occitan mentre que son possíbiles de corses privats.
L’impression es que la lei es bòna sul papier mas en-t la pràctica es pas eficienta...
La lenga es parlaa sobretot per i personas ancianas, i personas d’eatge mean la considèran coma una lenga depassaa. Una nòta positiva es que lhi joves s’interèssen tornarmai a l’occitan.
Dal men ponch de vista l’es necessari favorizar lhi panèls e afichatges bilingües en-t lhi noms di païses.
Lo futur vist dal tieu caire?
Lo futur o vego nen tròp positiu... En pauqui parlen la lenga, tanti en-t lhi ans passats son anats via (en-t i ciutats) per lo trabalh e tanti païses son desabitats, ultimament lhi son de projèctes interessants per repopular lhi païses, a Ostana en Val Pò, l’es en cors un projècte important per repopular lo país.
E l’Assemblada Occitana a las Valadas?
L’Assemblaa Occitana Valadas l’es naa lo 17 feurer de l’an passat da un rescòntre tra lo Moviment per una Occitània Liura e l’Assemblada Occitana. Actualment es basaa mac sul volontariat. Es activa sus la pagina Facebook “Assemblada Occitana Valadas” e condivide i iniciativas sul sit de l’Assemblada Occitana (assemblada-occitana.com).
L’Assemblada Occitana Valadas l’a coma objectiu de far mantenir lo sentiment autonomista en-t i Valadas. Lo nòste exempi istòric es lo Moviment Autonomista Occitan (MAO).
Soma d’acòrdi que l’es complicat reprene aquel exempi (e mai per de cambiaments institucionals, l’abolicion di províncias, per exempi) mas nòste objectiu l’es de crear la tèrra e mai l’umus per representar aquel exempi, que retenoma fondamental per la sobrevivéncia de la lenga!
Coma activitats principals l’avoma enviat una létera a lhi maires di païses occitans abo la requèsta d’instituir una província autònoma en-t i Valadas sul modèl de la província de Bolzano.
Una autra iniciativa que l’a avut es qu’avoma portats avanti l’estat en mandar una letra a lhi senators de l’autonomia d’autras minoranças lingüísticas italianas (valdostans, tirolians, sardes...) per revendicar un collègi electoral autònom per i Valadas. Requèsta clharament ignoraa da lhi representants italians.
L’actualitat?
Lo 26 genier una propòsta, vistas i objectivas dificultats a organizar qualhque causa en presença, plhaçar la bandiera occitana da lhi balcons de caa, iniciativa sostengua da la Republica Federala Occitana, da l’Espaci Occitan-Musèu Occitan, fòra en mai de l’Assemblada Occitana. L’iniciativa l’a avut un seguit important en-t i Valadas, demostrant que i es una vòlha d’Occitània.
L’objectiu de l’Assemblada Occitana l’es de defénder la lenga occitana e obténer la libertat per la nacion occitana (l’autodeterminacion dal pòpol).
Coma Assemblada Occitana Valadas avoma de bòns rapòrts abo l’Union Valdostana: protègen la cultura alpina e en consequéncia son interessats a la cultura occitana.
L’occitan aüra, coma se parla?
Parlo occitan en familha e abo lhi parents e amics que o parlen.
Un aspècte positiu per la cultura occitana dins i Valadas l’es la música que l’es seguia da lhi joes.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#3 Me'n dobtave un pauc, que nosautes en Auvernha disèm « mas » o « mas que »… Gramacé.
#2 'Mac' es una forma contractaa de 'mas que' e es un equivalent de 'pas que', 'sonque', 'ren que', 'solament'.
Bonjorn. Degun me podriá pas indicar de que vòu dire lo mot « mac » dinc la frasa « Actualment es basaa mac sul volontariat » ? Gramacé.
L'activista Maties Pepino mos escriu amb una lenga força entenedora qu' amb qualques retòcs respecta l'unitat de la lenga d'Oc o Occitana. A mai en las Valadas Alpinas s'a conservat las A, AS finalas dels femenins, lo que li dóna una puresa e comprension mai gran de la lenga. D'aquesta maniera tenen la lenga d'Oc /Occitan per poder escriure libres, far programas de radio e television que son comprensibles en tota Occitania, Los Països Catalans e bona part de las lengas latinas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari