Es important d’ensajar almens que la lenga minorizada siá considerada coma una matèria importanta de l’escòla Son en general paucas las lengas que van melhor en tèrmes absoluts S’es demostrat que las lengas dominantas se desvolopan gaireben sens besonh d’escòla, çò que pòt servir per que los escolans aprengan d’autras lengas Lo monolingüisme comença d’èsser considerat coma un problèma formatiu La diversitat lingüistica constituís un taus de santat ecologica, almens comparable a l’anterior, e mai s’encara es plan pauc considerat Sembla pas que la color del partit qu’aja lo poder influisca, a l’ora d’aver o d’impulsar una sensibilitat favorabla a las lengas pròprias L’immersion, teoricament, exigís una implicacion exprèssa dels parents

En escasença del Jorn Internacional de la Lenga Mairala, que l’UNÈSCO l’a fixat lo 21 de febrièr dempuèi 1999, Jornalet avèm entrevistat la lingüista basca Itziar Idiazabal, expèrta de l’aqueriment del lengatge en los enfants bilingües e de l’ensenhament plurilingüe.
 
Idiazabal es coordenaira de la Cadièra de l’UNÈSCO del Patrimòni Lingüistic Mondial, dins l’Universitat del Bascoat (UPV/EHU), dempuèi 2007; tanben es catedratica del Departament de Lingüistica e Estudis Bascos d’aquela universitat; e es membre de l’UNESCO Etxea (lo centre de l’UNÈSCO del Bascoat). En mai d’aquò, es coautora del libre Un monde de paroles, paroles du monde: étude sur les langues du monde, publicat en 2006 en espanhòl, anglés, basco, francés e rus.
 
 
Uèi es lo Jorn Internacional de la Lenga Mairala. Quala es la santat de las lengas mairalas al nivèl mondial?
 
I a qualques lengas que gaudisson d’una santat excellenta: l’espanhòl, lo francés, l’anglés, l’italian, l’arabi, lo chinés mandarin… mas la majoritat de las lengas, e mai que mai aquelas que son pas las lengas d’un estat, las qu’an pas cap de reconeissença d’oficialitat o de cooficilitat, las qu’an pas d’accès a l’escòla —que son la majoritat—, son en grèu risc de desaparicion. Quitament en Espanha, e mai se las lengas cooficialas subrevivon amb mai o mens de dificultat, i a de lengas coma l’aragonés o l’asturleonés (mai que mai en Leon) que son en grèu risc coma aquò apareis dins l’Atlàs de l’UNÈSCO de las lengas en perilh.

[Nòta de la redaccion — Aqueste atlàs de l’UNÈSCO a de defauts tras que preocupants, ja que compta cada dialècte occitan e cada dialècte francés coma de “lengas” distintas. Aquò lo mena a calcular que, dins lo sol Estat francés metropolitan, i auriá lo nombre exagerat de 26 lengas en perilh de desaparicion.]
 

Al nivèl europèu, e mai que mai per rapòrt a las lengas minorizadas, quala es la santat d’aquelas lengas minorizadas que son en conflicte amb de lengas mai potentas?
 
L’atlàs de l’UNESCO, ja mençonat, fa un diagnostic, qu’en principi es fisable, e mai s’a una vision tròp estatica. La situacion de totas las lengas, mas mai que mai de las minorizadas, que càmbia, e son en general paucas las que van melhor en tèrmes absoluts (nombre de parlants, transmission, usatge, etc.); mas i a de comunautats que contunhan de subreviure e que readòptan de mesuras innovantas, coma los mejans de comunicacion que se pòdon desvolopar per mejan de l’informatica e d’Internet. Aquelas iniciativas son totjorn enriquidoras tant per los que i participan coma per la “santat generala de la cultura lingüistica”, s’es possible de dire quicòm aital.
 
 
E pòt subreviure una lenga minorizada davant una lenga mai potenta, sens cap de politica lingüistica, quand òm la fisa solament a sos parlants?
 
Cresi qu’es important de se pausar la question sus la situacion de contacte lingüistic; e en lo vesent pas solament coma contacte diglossic, es a dire descompensat, ont las lengas minorizadas luchan davant las dominantas. Lo risc de se sentir inferior es talament grand qu’empedís d’abordar la situacion coma un enjòc ont totes e sián beneficiats. Vista la capacitat e la tradicion que l’Umanitat a demostrada per èsser bilingüa e plurilingüa, cresi que las comunautats de lengas minorizadas sèm en una situacion privilegiada per ofrir de modèls individuals e socials de convivéncia plurilingüa. S’es demostrat a l’ora d’ara que las lengas dominantas se desvolopan gaireben sens besonh d’escòla, çò que pòt servir per que los escolans aprengan d’autras lengas. Es çò que demòstran los modèls bilingües de Catalonha, de Galícia o del Bascoat. Las escòlas amb de modèls plurilingües qu’intègran de lengas minorizadas constituisson una innovacion educativa: aquesta demòstra qu’es la mai enriquidora intellectualament e socialament. E mai se sembla utopic, cresi que las màgers innovacions educativas vendràn de la man de l’ensenhament plurilingüe. Lo monolingüisme comença d’èsser considerat coma un problèma formatiu, quitament dins de païses coma Anglatèrra.
 
 
Que pensatz del fach que qualques lengas sián nomenadas nacionalas e d’autras regionalas?
 
En principi, aquò denòta d’ignorància perque pretend establir d’ierarquias entre las lengas, en supausant que d’unas an mens de “valor” que las autras. D’un costat, aquel vejaire e aquela practica politica representan una ideologia netament centralista e prigondament antiecologica. Perque es pas solament important d’avalorar la diversitat biologica; la diversitat lingüistica constituís un taus de santat ecologica, almens comparable a l’anterior, e mai s’encara es plan pauc considerat.
 
 
Cresètz qu’a nivèl politic e institucional, los govèrns europèus, e concretament lo govèrn francés, an evolucionat a prepaus de las lengas mal nomenadas “regionalas”?
 
Segon las informacions qu’avèm, i a pas cap de signe dins aquel sens. E, de mai, sembla pas que la color del partit qu’aja lo poder influisca a l’ora d’aver o d’impulsar una sensibilitat favorabla a las lengas pròprias e desparièras del francés. L’exemple mai prèp dins aquel sens es aquel que vivon las Ikastolas d’Iparralde (Bascoat Nòrd), qu’en se servissent d’una lei de 1850, s’empedís que las comunas e collabòren amb las escòlas bascas (Ikastolas) non confessionalas, creadas e mantengudas mejançant l’iniciativa populara.
 
 
Fins a qual ponch cresètz qu’es important qu’una lenga minorizada aja un espaci pròpri de comunicacion que comprenga television, ràdio e premsa?
 
Los mèdias constituisson, amb l’escòla, los domenis d’intervencion prioritaris a l’ora d’enfortir o de recuperar una lenga.
 
 
Vos sètz especializada en ensenhament bilingüe. Cresètz que, per una lenga coma l’occitan, i a qualque alternativa a l’immersion e a l’educacion bilingüa?
 
Coma ai dich abans, las lengas coma l’occitan, que comptan de mai amb una tradicion literària tan rica, deurián èsser objècte de transmission e desvolopament, pas sonque per aqueles que lo pòscan recebre dins lor familha, mas per tota la populacion francesa, almens de l’airal d’influéncia. S’es demostrat qu’en la societat occidentala, lo monolingüisme es una situacion prejudiciabla tant pels parlants de las lengas minoritàrias coma per los de las majoritàrias.
 
 
Qualques detractors de l’immersion lingüistica, a respècte de las lengas minorizadas, asseguran qu’aquelas son contra la lenga majoritària o dominanta. Que ne pensatz?
 
L’immersion en lenga minorizada, es un privilègi que los parlants de lengas majoritàrias lo deurián aprofechar per devenir almens bilingües, perque en cap de cas es un risc per l’aprendissatge e pel desvolopament de la lenga dominanta. Aqueles resultats son confirmats en Canadà o en las comunautats autonòmas d’Espanha. Lo francés se pòt aprene practicament sens intervencion escolara. L’escòla o deuriá completar dins aquelas capacitats escrichas o d’usatges formals qu’es mai malaisit d’aténher per la sola transmission sociala.
 
 
Cresètz que l’immersion o l’ensenhament bilingüe se devon ofrir sus una basa volontària dels parents? O cresètz que devon èsser una matèria obligatòria a l’escòla?
 
L’immersion, teoricament, exigís una implicacion exprèssa dels parents; lor collaboracion es fòrça importanta per assegurar la transmission e lo desvolopament de lor lenga (majoritària en aquel cas) e per avalorar positivament las avançadas que los enfants realizen en la lenga que transmet l’escòla per immersion, en aqueste cas l’occitan. Aqueste tipe d’escòla es lo que pòt resultar mai eficaç per aprene de lengas desparièras de la siá, e en aqueste cas la minorizada de la region, sens empedir lo desvolopament de la lenga dominanta. Mas es pas totjorn possible. En mancant çò de melhor, es important d’ensajar almens que [la lenga minorizada] siá considerada coma una matèria importanta de l’escòla. En tot cas, es melhor que de se contentar amb l’ignorància que supausa lo monolingüisme.
 
 
Euròpa a vist la mòrt de divèrsas lengas. E vaticinatz, vos, la mòrt de qualque lenga europèa de mai? O cresètz que totas se son endralhadas per garentir lor avenir?
 
Ai pas pro d’informacions per respondre a aquesta question e preferissi pensar e ensajar d’impulsar d’iniciativas que serviscan a desvolopar la diversitat lingüistica en quin luòc que siá. Vesi pas que i aja d’iniciativas mai enriquidoras ni que permetan un desvolopament mai integral qu’aquelas que tractan de recuperar o enfortir l’usatge de lengas en situacion minorizada, sens empachar de participar tanben a las lengas e culturas màgers. Per astre, sabèm que i a pas cap de besonh d’optar per una sola lenga.