Sèm fòrça luènh d’èsser en situacion d’aleiçonar qui que siá, encara que nos en privem pas gaire Vesi de contunh França en una posicion d’ipocrisia o d’esquizofrènia Lo combat per l’abolicion de l’esclavitud a permés d’aconseguir la libertat: encara es d’aconseguir la justícia

Louis-Georges Tin, intellectual martiniqués, es conegut per son militantisme en favor de las orientacions sexualas minoritàrias. Es tanben lo president del Conselh Representatiu de las Associacions Negras (CRAN). Gerard Joan Barceló l’a entrevistat per Jornalet.
 
 
Liuras tos combats sus dos fronts, coma militant LGBT e coma president del CRAN: cossí los concílias?
 
En realitat, en un cas coma en l’autre, es lo meteis combat, lo combat per l’egalitat e los dreches de l’òme son indivisibles, coma o ramenta la Carta de las Nacions Unidas. Puèi, es una question d’organizacion e de temps.
 
 
Occitània, ont se debanèt lo primièr maridatge dobèrt als omosexuals, recampa quatre estats (França, Espanha, Itàlia e Mónegue): la situacion dels dreches LGBT te sembla la meteissa pertot?
 
Non, de segur. Lo matrimòni pels parelhs de meteis sèxe es enebit en Itàlia e Mónegue, dos estats que lo pes del catolicisme i es encara mai marcat qu’en França e en Espanha, ont, al contrari, lo matrimòni dels parelhs de meteis sèxe se poguèt votar, non sens mal, totun, mai que mai en França.
 
 
Quinas tendéncias percebes dins lo Mond?
 
Despuèi quatre o cinc ans, regrèssa la situacion internacionala. I aviá una dinamica que culminèt amb la declaracion per la despenalizacion universala de l’omosexualitat, que portèri amb Rama Yade davant l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas en decembre de 2008 —foguèt una novetat istorica—. Mas despuèi França a renonciat a totes sos engatjaments. Rescontrèrem mai d’un ministre dels afars estrangièrs e En Hollande el meteis, qualques jorns après son eleccion, e malgrat lors promessas, an totes renonciat a perseguir l’ofensiva diplomatica al cap de la quala França s’èra mesa. Per aiçò, la situacion internacionala s’es degradada, reculam; ne testimònia per exemple la situacion en Oganda, Nigèria, Cameron, Russia o tanben Índia; aqueste cas es emblematic: Índia, fa 5 o 6 ans, s’èra engatjada en un procès de despenalizacion, mas despuèi aquela epòca aqueste procès s’es invertit.
 
 
Per quinas rasons?
 
Quand s’avança pas, se recuòla. Existís pas de progrès ineluctable. França a arrestada la dinamica, mentre que los païses omofòbs an perseguida lor politica amb succès, ailàs.
 
 
Cossí se pòt explicar aquesta omofobia?
 
Cada país ten son evolucion pròpria. Mas se cal cercar de ponches comuns, se pòt evocar la pojada dels integrismes religioses, pas sonque musulmans (Cameron e Oganda son majoritàriament crestians, per exemple). Los govèrns autoritaris o dictatorials jògan tanben un ròtle en la pojada de l’omofobia internacionala, bòrd que las libertats i son menaçadas. Es lo cas de Russia, o de govèrns corromputs (Oganda e Cameron) que cèrcan de bocs emissaris.
 
 
“França, país dels dreches de l’òme”?
 
Aquesta formula es una tras que bona publicitat. Es tras que bèla, mas malaürosament, es pas gaire la realitat. França es despuèi un bèl brieu un país tras que centralizat, tras que pauc respectuós de las minoritats, tan lingüisticas coma religiosas, etnicas, culturalas, etc. E d’aitan mens enclin a se sometre a critica que lo país se percep coma lo dels dreches de l’òme.
 
 
En quins domenis França te sembla en poncha ou en reculada tocant las discriminacions?
 
La màger part de las enquèstas mòstran que dins l’ensems europèu sieu, França ocupa en general una posicion mejana, e mai mediòcra: que se tracte de racisme, d’omofobia, de sexisme o d’andicap, sèm fòrça luènh d’èsser en situacion d’aleiçonar qui que siá, encara que nos en privem pas gaire.
 
 
Parlas creòl: seguisses lo debat sus las lengas minorizadas en França e cossí lo percebes?
 
Es un debat que m’enchal fòrça, e vesi de contunh França en una posicion d’ipocrisia o d’esquizofrènia: al nivèl internacional, quita pas de far l’elògi de la diversitat lingüistica perque se sent menaçada per l’imperialisme anglosaxon, mas a l’escala nacionala, França es al contrari tras qu’opausada a la diversitat lingüistica, tan desirosa d’assegurar l’egemonia del francés. Aquí i a doncas un doble discors d’a fons insuportable.
 
 
Ès martiniqués: cossí veses l’avenir de ton país natal?
 
I aurà pas d’eissida per Martinica tant que se serà pas pausada de biais fòrt la question de las reparacions relativas a l’esclavitud coloniala. Encara uèi, l’immensa majoritat del capital s’atròba entre las mans dels bekés (nom que se bailan los descendents dels proprietaris d’esclaus) e es pas una suspresa qu’en Martinica, los descendents d’esclaus sián mai paures que los descendents d’esclavatgistas. Aquestes an transmés als mainatges lors fortunas, aqueles lor misèria. Lo combat per l’abolicion de l’esclavitud a permés d’aconseguir la libertat: encara es d’aconseguir la justícia.
 
 
Creses que de solidaritats son possiblas entre los divèrses pòbles de l’estat francés fàcia al centralisme?
 
Me semblan possiblas e necessàrias. Avèm patits de fenomèns pro comparables e que procedissián d’una meteissa logica, non pas d’universalisme mas d’uniformalisme. A la colonizacion interiora realizada dins las frontièras de l’Exagòn succediguèt la colonizacion exteriora en Africa, America o Asia. En consequéncia, los escambis me semblan a l’encòp logics e necessaris, e cal dire qu’existisson ja, e se refortisson cada an. Per çò que me concernís, ai agut trabalhat mai d’un còp amb d’associacions bretonas. Per exemple, participèri fa pas gaire a un libre dirigit per Ronan Le Coadic, que met en relacion Bécassine e l’imatge de l’african Banania (De la domination à la reconnaissance, Antilles, Afrique et Bretagne).