Atal, Segalar torna reünir Segalar tarnés e avaironés, Cevenas las de Gard e Losera... Foguèt una suspresa per d’unes que denègan las identitats istoricas dels territòris Amb las grandas regions nòvas, la proximitat de la region amb la populacion se perdèt L’experimentacion territoriala de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es observada per d’autres regions e parçans de l’exagòn Una autra reforma importanta per la democracia locala seriá que las assembladas foguèsson mai independentas de lor executiu

 
 
 
Perqué una Assemblada dels Territòris?
 
L’Assemblada dels Territòris a vocacion a equilibrar l’assemblada del Conselh Regional que sa composicion es determinada per la demografia, e ont las aglomeracions an un pes dominant subre los territòris rurals. Per exemple, la Nauta Garona designa 37 representants contra un sol per Losera.
 
Atal, avèm bastit una dobla representacion ont lo plen de l’Assemblada dels Territòris equilibra lo plen del Conselh Regional. Aquela novèla assemblada representa la diversitat de la region mentre que lo plen regional representa son union, que teoricament cada elegit o elegida deu votar segon l’interès de tota la region e non pas de son canton d’origina. L’assemblada dels Territòris favorís l’expression de la diversitat rurala o urbana e de la proximitat locala.
 
De mai, cada territòri (país) deurà aver la meteissa consideracion de part dels servicis de la Region, quina que siá la lor populacion, los lors avantatges o las lors dificultats.
 
 
Cossí foguèron definits los territòris
 
La carta de cada territòri es la resulta d’una reflexion longa e precisa per crosament de cartas multiplas per faire emergir los territòris que comptan:  ”Los territòris de vida realament viscuts per las estatjantas e los estatjants”. La mapa foguèt bastida sus la basa de realitats administrativas actualas e dels bacins de vida definits per l’INSEE (un bacin de vida constituís lo territòri mai petit ont los estatjants accedisson als esquipaments e servicis mai corrents).
 
En primièr, crosèrem las cartas de las realitats geofisicas: vals, planas, sèrras... En segon los bacins de servicis a las personas: emplec, comèrci, ensenhament, santat, espòrt, léser, cultura, transpòrt. Aqueles bacins de servicis permeton de descriure los espacis feblament poblats. En tresen, la mapa de las intercomunalitats per acabar de restacar una comuna a un país o a un autre.
 
Insistiguèri per que la realitat dels bacins de vida foguèsse mai important que lo respècte dels limits dels departaments. Atal, Segalar torna reünir Segalar tarnés e avaironés, Cevenas las de Gard e Losera, Aubrac lo d’Avairon e Losera, Lauragués lo de Nauta Garona e Aude ...
 
E foguèt una suspresa per d’unes que denègan las identitats istoricas dels territòris. Aqueles territòris de vida concòrdan lo mai sovent amb los territòris istorics (païses / comarcas) mentre qu’aquel critèri non foguèt pas pres en compte dins l’estudi inicial. Lauragués, Segalar, Aubrac, Carcin, Roergue, Cevenas, Camarga, Lomanha, Corbièras, Bigòrra, Astarac... apareisson coma de realitats pertinentas. Tot aquò mòstra la fòrça del marcatge cultural e istoricogeografic dins la realitat d’uèi. La mapa de l’Assemblada dels Territòris poirà evolucionar e mai s’es una bona matritz que tradutz las realitats sòcioeconomicas actualas de la region.
 
 
Cossí son designats los elegits e elegidas de l’Assemblada dels Territòris?
 
Un quatren tipe de cartas foguèt utilizat. Caliá un territòri administratiu amb d’elegits que poguèsse designar los representants dels païses qu’aviam fait emergir. Foguèron de territòris administratius de tipes variats que s’adaptèsson a las realitats dels bacins de vida. Segon las particularitats localas, foguèron los Païses definits segon la Lei LOADT de 1995, puèi Voynet de 1999, los Pòls d’Equilibri Territorials e Rurals (PETR), los Grops d’Actors Locals (GAL), los Pargues Naturals Regionals...
 
Caduna d’aquelas entitats designa de representants amb la paritat femna / òme,  demest los elegits e elegidas de son conselh d’administracion, a condicion que non sián pas ja elegits al Conselh Regional. Son dos representants en general, una femna e un òme, 4 per las doas metropòlis, 3 per las autras aglomeracions. E mai, Fenolhedés e la Nauta Arièja que son los dos territòris mai petits an un sol representant perque an mens de 7000 estatjants, siá un barri de Tolosa o Montpelhièr, mas an una particularitat geografica, culturala e de bacin de servici pro especific. E mai per Fenolhedés, es confirmada son especificitat occitana a respècte de las comarcas catalanas del departament dels Pirenèus Orientals.
 
 
Quin poder politic?
 
Lo reglament de l’Assemblada dels Territòris es lo tèxte que regís son activitat . I son descrits sas missions, sos organs, sos mejans e sas modalitats de trabalh. Aquel tèxte foguèt adoptat dins los meteisses tèrmes per l’Assemblada dels Territòris e per l’assemblada del Conselh Regional. E mai, per ne mostrar l’importància, es dempuèi la fin de junh de 2017 en annèxe del reglament del Conselh Regional.
 
Legalament, l’assemblada novèla es una assemblada consultativa, que las decisions finalas demòran al plen del Conselh Regional. Mas l’executiu regional s’engatgèt a prepausar las deliberacions adoptadas per l’Assemblada dels Territòris al vòte del plen regional. Atal es tanben una assemblada proposicionala. Per exemple, ven de demandar amb succès la modificacion d’una deliberacion en favor dels centres borgs rurals.
 
Es ara als representats dels païses de faire viure l’Assemblada dels Territòris per s’emparar de l’amainatjament del lor territòri dins l’encastre regional e faire de proposicions al Conselh Regional.
 
 
Quinas perspectivas?
 
Aquela arquitectura amb doas assembladas poiriá servir de trama a una futura reforma territoriala  de l’organizacion administrativa francesa, e donc de tota l’Occitània francesa. Cada region poiriá aver una representacion bicamerala amb doas cambras deliberativas elegidas: la de la populacion e la dels territòris que seriá una mena de senat regional.
 
Amb las grandas regions nòvas, la proximitat de la region amb la populacion se perdèt. E los departaments non an pas totas las competéncias necessàrias. Los Païses son los territòris de proximitat ideal en mitan rural mentre que las intercomunalitats d’aglomeracion e de metropòlis o son en mitan urban.
 
E mai, la supression dels conselhs departamentals al profièit dels païses e de las intercomunalitats d’aglomeracion d’un costat, e de la region de l’autre permetriá la fusion dels budgets e de las competéncias de las regions e dels departaments per que las regions aguèsson un budget mai eficaç, e mai comparable al de las autras regions d’Euròpa.
 
Sabi que l’experimentacion territoriala de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es observada per d’autres regions e parçans de l’exagòn, e per totes los que vòlon modernizar las institucions francesas malgrat una oposicion centralista pro fòrta.
 
Una autra reforma importanta per la democracia locala seriá que las assembladas regionalas mas tanben comunalas foguèsson mai independentas de lor executiu, amb una presidéncia distinta entre las assembladas e lor executiu tal coma se fa uèi en Corsega e dins la majoritat de las assembladas elegidas d’Euròpa.
 
 
 
 
 
Jean-Charles Valadier