Bonjòrn, se vos volètz presentar?
 
Bonjòrn, su Laurenç Gannac, naishut a Fijac dins Carcin en o 1964.
 
O men percors non ese stach símpie, perqué i a 35 annaie, èra meno aisat qu’ancui de trobar un cursus que correspònde a çò que pensava faire. 
 
Après un bac scientífico passat a Rodés en Avairon en o 1982, ai començat un DUT d’electrònica, qu’avia ren de veire damb çò que fago ancui.
 
Ai capit qu’a mia via non èra aquesta. Ai provat de’n cambiar e ai finit per integrar a Scòra d’Agricultura d’Objat en Corresa per studiar l’Agronomia. 
 
Ai doncas passat un Bachilierat Agronomia generala, en o 1985. 
 
Après ai poshut integrar a Scòra d’Orticultura d’Antíbol ona ai passat un BTS Arquitectura d’òrt, en o 1987. 
 
A mia situacian familiala, complicaia a l’época, m’a obligat de redurre o men cursus. Ai doncas terminat u mes studis en compietant a mia formacian per un diplòma universitari en gestian e comercializacian de produches orticòles, passat au Centre Orticòl d’Écully a Lian en o 1988. 
 
Ai après decidit de m’aferrar damb a vita activa, e su vengut staire a Mentan en lolh dau 1988, en causir o melhor clima per a paleta vegetala que m’interessava en rapòrt de l’agençament d’òrt, e ai creat a mia primiera societat d’òrt, “Sud Paysages”.
 
 
Despui quant de temps fasètz aquesto mestíer?
 
Quasi 40 annes.
 
 
D’ona a naishut o vòstre interés per l’agrumicultura/ l’agricultura e per vòstre mestíer? Ese tanben una passian?
 
Es evident que professionalament, su animat per una passian, aquela dau vegetal dins o sen ensèm. D’aquí a diversitat d’u registres dins aquestu qu’exerço: òrt, agricultura, orticultura (piantoliera).
 
 
Quant avètz de limoníers e autres pès d’agrums? E d’autres àrbols fruchíers?
 
Quasi 300 àrbols. Damb l’arribaia de mon filh, sema rentrats dins un processus de desvelopament, notadament d’a produccian e doncas d’e piantacions. L’objectiu a cinc annes ese d’aver 1000 àrbols piantats. 
 
 
Quant de quilos de lemons un lemoníer poe portar au maximum en sasan?
 
Sus una sasan un limoníer poe produrre fins a 150 kg. Tengut còmpte de totes u elementes desconoishuts, a produccian mejana còmpta susa 50 a 70 kg per anne. 
 
Au maximum, en tot, quant de tòne avetz recoltat despui que trabalhetz e quant de tòne avetz recoltat aquest annaia? Susa qué superfícia?
 
Un pauc mai d’una centena de tòne penso per a totalitat.
 
Sema en progressian regulara, damb aquesta annaia un pauc mai d’una desena de tòne produche sus 1 ectare de superfícia.
 
 
Après quant d’annaie un limoníer dona de fruche?
 
Un limoníer poe començar de produrre de piantacian, vist que s’agishe d’un plan ensertat. A produccian ese consideraia coma non negligíbila a partir d’a tèrça o quarta annaia de piantacian. En sèt o uechena annaia, l’àrbol a produch de qué amortir e spese ligaie a l’installacian d’a piantacian. A soa produccian comença alora de generar un benefici.
 
 
Avetz diferente varietats de limoníers?
 
Avema cinc varietats de limoníer dins l’Indicacian Geogràfica Protegia (IGP), per exempie o famós “mentonasc”, vielha varietat locala despui totpien de sécolos, regeneraia per l’Institut nacional d’a recerca agronòmica (INRA) de Corsega e famosa “SRA 625”. U autres san: Santa Teresa, Eurêka IV, Adamo e Cerza.
 
 
Qué ese a vòstra jornaia tipe?
 
Una jornaia comença a 7h30, damb una reünian d’a jornaia d’a venir damb o mèstre d’equipa. Passo generalament un cèrt temps d’e mie jornaie de gerir de numerose òbre administrative. Fint que puesho, me rendo a la piantoliera, sus e piantacions, o susa u cantíers d’Òrtes. 
 
 
Formatz u joes au trabalh agricòl?
 
Ai format ben de joes per aquesto mestíer e suscitat quarque vocacions.
 
 
Qué san u avantatges e re constrenche sus a comuna de Mentan (e environs) en general e per l’agricultura e l’agrumicultura en particular?
 
O mitan natural local es a l’encòup un avantatge e una constrencha per l’agricultura. S’agishe d’un mitan natural montanhard alpenc per l’essencial damb e constrenche ligaie a l’exiguïtat de superfície piane, necessàrie per l’agricultura. A màger part d’aqueste superfície piane aguent stache amainatjaie per l’òme damb un sistèma de terrassament e de construccian de muralhe de peire seque sonaie “faishe” (dins d’autre regions occitane: la sauc(h)a, la restanca, lo bancal...). En còntrapart aquesto mitan natural accidentat mas protector orientat fàcia a la marina, a generat un microclima verament localizat, a l’origina d’a cultura dau limoníer. De mai, u metòdes de trabalh ligats a aquesto environament pòran èsser que tradicionales, e garantissan ancui encara a qualitat d’a produccian agricòla locala.
 
 
Parletz occitan d’aicí, o mentonasc o d’un autre endrech?
 
Conoisho quarques mòtes dau carcinòl. I retrobema de mòtes pròches de l’auvernhat coma dau gascon. A pichona cultura que puesho n’aver ese simpiament orala, e me seria difíchile de scríver que que fossa.
 
Per nòta, dau costat mairal, un collegian d’opcian occitan de Mentan a de familha a Vilanòva d’Òlt, e me sembla qu’o nom de casa Gannac es originari d’entre Avairan (Roergue) e Agen coma el justament... E se parla un autre occitan d’aquesto costat (occitan lengadocian).
 
 
 
 
 
Collegians d’opcion occitan mentonasc
de quarta del collègi Maurois de Menton
 
 
 

---

www.jardin-citrondementon.fr
www.lamaisonducitron.com



    

fffff		fffff
	Jornalet a l'escòla Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a. Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans. Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…