Lo govèrn britanic aviá pensat de portar la nòrma al tribunal suprèm, amb l’argument qu’òm legiferava sus la lenga anglesa e que l’Assemblada del País de Galas n’auriá pas la competéncia. Aital, dins aquela primièra lei aprovada per Cardiff dempuèi lo referendum de 2011, s’es evitat un segond conflicte competencial après aquel que comencèt en julhet suls estatuts locals.

Los conflictes competencials que començan d’aparéisser entre lo Reialme Unit e lo País de Galas afectaràn pas, per ara, l’egalitat legala entre las lengas galesa e anglesa, que Cardiff aprovèt fa qualques jorns. Lo procuraire general d’Anglatèrra e Galas, Dominic Grieve, a decidit que portarà pas la Lei de las lengas oficialas al tribunal suprèm del Reialme Unit, e mai se lo Burèu de Galas (un departament del govèrn britanic) exprimiguèt lo mes passat los sieus dobtes sus aquela lei, aprovada per l’Assemblada Nacionala de Galas: cresián que sortissiá de las competéncias d’aquela cambra legislativa.
 
Lo motiu del dobte èra que la lei prevei que l’anglés e lo galés devon èsser tractats en estricta egalitat dins las proceduras de l’Assemblada Nacionala. De mai, l’Assemblada deurà emplegar las doas lengas dins las siás relacions amb los ciutadans. L’argument del Burèu de Galas èra que l’Assemblada galesa a de competéncias per legiferar sus la lenga galesa, mas pas sus l’anglés. Per contra, los legisladors galeses consideravan que la mençon de l’anglés dins la lei se fasiá solament per rapòrt al galés e que, doncas, se legiferava pas sus la primièra lenga.
 
 
Conflicte competencial suls estatuts locals
 
La decision de Grieve evita l’aparicion d’un segond conflicte competencial entre lo Reialme Unit e lo País de Galas. Lo primièr vira en relacion amb l’aprobacion en julhet passat, tanben de la part de l’Assemblada Nacionala de Galas, de la Lei dels estatuts locals. Lo procuraire general d’Anglatèrra e Galas considerèt que dos articles de la lei ocupavan de competéncias del govèrn britanic, e o sometèt davant lo tribunal suprèm, que se deurà decidir abans Nadal.
 
L’afar a fòrça importància, perque la Lei dels estatuts locals foguèt la primièra legislacion aprovada per l’Assemblada Nacionala de Galas après que, arunan, los ciutadans galeses aprovèsson en referendum un alargament substancial de l’autonomia d’aquel país dins lo Reialme Unit. La victòria al referendum supausèt que, tre aquel moment, l’Assemblada Nacionala podiá legiferar sus un vintenat d’airals sens besonh de negociar amb Londres. Ça que la, aquò fa que la delimitacion competenciala siá ara clau pel desvolopament legislatiu del País de Galas.
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.