Actualitats
Vilamòs: entronizacion der imatge de Sant Ròc
Ara ocasion dera Hèsta Major s’a celebrat aguest dimèrcles 15 d'agost passat era ceremònia entà méter en tròn er imatge deth sant patron dera vila
Ara ocasion dera Hèsta Major de Vilamòs, s’a celebrat aguest dimèrcles 15 d'agost passat era ceremònia entà méter en tròn er imatge de Sant Ròc, sant patron dera vila. Era ceremònia qu'a estat acompanhada d’ua missa cantada en occitan aranés a cargue dera corau Es Paoesses dera Associacion Es Paums, dirigida per Lúcia Mas.
Er acte, s’a celebrat ena glèisa de Santa Maria de Vilamòs, damb era preséncia de Joseph Geethafonkalan, prèire de Vilamòs; deth sindic d’Aran, Carlos Barrera; de Francisco Castet Condò, baile de Vilamòs; e de José Antonio Castet, president dera Associacion Es Paums, entre d’auti.
Era entronizacion dera imatge de Sant Ròc a estat possible mercés ara collaboracion de diferentes institucions e particulars, de soslinhar a Tònho Castet e a Jèp de Montoya, que i an trabalhat damb era associacion Es Paums.
Er imatge ei òbra de Antonio Fernández de Ortega García de Acilu, un artista basco que trabalhe en Aran dempús mès de 15 ans. Eth qu'ei autor d'òbres coma era restauracion dera Crotz Processionau de Les, era còpia dera Mair de Diu de Mijaran, eth Devarament deth Crist de Mijaran damb es personatges de Nòste Sénher, Era Mair de Diu, Jusèp d’Arimatèa, Nicodèm e Sant Joan de grandor naturau en tot préner coma referéncia eth Crist de Mijaran e es diferenti devaraments romanics deth Talhèr d’Erill e dera Val de Boí, eth Retaule de Mijaran damb es imatges de Jaime Ir e eth Venerable Frai Joan de Vilamòs, era restauracion de Santa Lúcia, Sant Julian e era Mair de Diu de Garòs, o de Santa Anna damb era Mair de Diu mainada, Sant Ròc, era Mair de Diu deth Rosèr d’Aubèrt e Nòsta Senhora de Montgarri.
Arténher/Redaccion
Er acte, s’a celebrat ena glèisa de Santa Maria de Vilamòs, damb era preséncia de Joseph Geethafonkalan, prèire de Vilamòs; deth sindic d’Aran, Carlos Barrera; de Francisco Castet Condò, baile de Vilamòs; e de José Antonio Castet, president dera Associacion Es Paums, entre d’auti.
Era entronizacion dera imatge de Sant Ròc a estat possible mercés ara collaboracion de diferentes institucions e particulars, de soslinhar a Tònho Castet e a Jèp de Montoya, que i an trabalhat damb era associacion Es Paums.
Er imatge ei òbra de Antonio Fernández de Ortega García de Acilu, un artista basco que trabalhe en Aran dempús mès de 15 ans. Eth qu'ei autor d'òbres coma era restauracion dera Crotz Processionau de Les, era còpia dera Mair de Diu de Mijaran, eth Devarament deth Crist de Mijaran damb es personatges de Nòste Sénher, Era Mair de Diu, Jusèp d’Arimatèa, Nicodèm e Sant Joan de grandor naturau en tot préner coma referéncia eth Crist de Mijaran e es diferenti devaraments romanics deth Talhèr d’Erill e dera Val de Boí, eth Retaule de Mijaran damb es imatges de Jaime Ir e eth Venerable Frai Joan de Vilamòs, era restauracion de Santa Lúcia, Sant Julian e era Mair de Diu de Garòs, o de Santa Anna damb era Mair de Diu mainada, Sant Ròc, era Mair de Diu deth Rosèr d’Aubèrt e Nòsta Senhora de Montgarri.
Arténher/Redaccion
fffff | fffff | |
Los Gòis a Sant Ròc de Vilamòs Pendent la ceremònia d'entronizacion de l'imatge de Sant Ròc, se cantèt los Gòis a Sant Ròc de Vilamòs, amb las paraulas de Jèp de Montoya e la musica de Jaume Masana dich Castèth. E mai siá una tradicion d’origina catalana, tanben se canta de gòis dins qualques vilatges de la Val d’Aran. A Vilamòs s’èran perduts e ongan los an recuperats gràcias a l’iniciativa de Tònho Castet. Los “gòis” son de cançons de tradicion populara que se cantan a la Verge, a Jèsus o als sants de cada vilatge. Se cantan collectivament dins l’encastre d’un eveniment important coma una messa o una fèsta votivas o una procession, e es lo biais popular de mercejar lo sant pels bens recebuts o per li demandar de santat, de favors o de bonaür. | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Visca Sant Roc e son can ! que se curava de donar-li manjar quan el se trobava malalt.
Al Clapàs, la Libre Pensée, qu'es pas la pensada liura, cèrca de nièiras a Saurèl a prepaus de festejar Sant Ròc. La libre pensée que sa devisa es "Siás liure de pensar del moment que pensas coma ieu!” Te n’arribarián e negar l’istòria aquela còla de revisionistas.
Los gois son de tradicion cristiana. Que non mos cal faire mai de divisions!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari