Aqueste dissabte 25 d’agost demorarà a jamai una data istòrica pel movement tretzista: los Dragons Catalans tornan de Wembley amb la Cup, lo trofèu d’una competicion que va sus sos 121 ans. Son lo primièr club non anglés a ganhar! Los catalans reüssisson doncas lo Brexit: una exfiltracion cap a las tèrras rosselhonesas de la Cup!

Cup: la victòria de la solidaritat
 
Mai de 4000 sostens de Catalonha e d’Occitània avián fait lo desplaçament a Londres per seguir la finala de la Cup entre los Dragons e los Lops de Warrington en veitura, en tren, en avion o en carri. Mençon especiala per l’autobús de Cànoes que los participants avián pres de qué sosténer la nostalgia del país: pan, vin, mangiscla… Lo club aviá previst de camisetas pels angleses que desiravan una victòria catalana: Dragon for a day!
 
Per dobrir la vesprada, aprèp una partida de minims, una corala cantèt “Els Segadors”, amb lo riban jaune plan en vista. 51 000 personas saludèron la dintrada de las esquipas sus la pelena.
 
Los catalans ataquèron la partida del melhor biais: al cap de doas minutas, l’arrièr anglés mancava la recepcion de la palma, tres passas mai luènh Tierney puntava dins lo recanton e Drinkwater ensacava la transformacion. La partida èra nharruda, los davants mandats en malh-moton, las candelas montavan naut e las defensas lèu-lèu. Drinkwater passèt una penalitat. Warrington profeitèt d’una recepcion mancada per puntar l’ensag e tornar a 6-8 (29a). Mas, a la 36a minuta, Ben Garcia s’escapava al ras del tengut e, dins un trauc de mirga, entre tres angleses, puntava la palma just sus la rega! Transformacion de Drinkwater: 14-6. Marca a la pausa.
 
Tre la represa, Tòni Gigòt i va d’una 40-20 e, sus la cadena que seguís, lo centre Wiliame trauca la defensa anglesa. Amb la transformacion de Drinkwater, los Dragons menan 20-6 (47a). L’intensitat ven mai bèla, un còp de pè a seguir inversat es mal recebut pels catalans. Novèl ensag anglés (57a) . Penalitat per Warrington; los Lops decidisson de la temptar. Tornarián atal a 6 punts: la valor d’un ensag, la possibilitat de prolongacions pel primièr còp de l’istòria de la Cup (fins ara, la finala èra de tornar jogar). Roberts la passa. 20-14 pels catalans e demòran 11 minutas de jòc. Los catalans pèrdon qualques palmas, se fan penalizar, mas la defensa ten, los còps de pè angleses son tròp longs, lo pilar Casty recupèra una pauma cauda coma un tres-quart… 79a: penalitat contra los angleses. Una cadena de tenguts de jogar a la velocitat d’un cagaròl neurastenic… La còrna e la desliurança: dins la tribuna, los sostens an encara la fòrça de bramar los “Catalans! Catalans! Catalans!”, de sautar sus plaça, cantar, rire, plorar (e de segur, de telefonar, selfiar, fotografiar…). Los jogaires los venon saludar. Al micro, Tòni Gigòt, designat òme de la partida, los saluda e ajusta: “Visca Catalunya!”. Se remet la Cup al capitani Remi Casty. Novèl torn d’onor. Los responsables de Wembley demandan al public, embelinat per aquel moment magic, de sortir, que cal barrar las pòrtas.
 
Cadun pren la rota del retorn. L’aeropòrt de la Llabanera es tròp pichon per reçaupre los jogaires, la Cup e los catalans que son venguts. Lo president Guasch lança tornar Els Segadors. Diluns, en fin de vèspre, serà fèsta Plaça del Castelet abans un rendètz-vos grasilhadas a Brutus.
 
Magia de l’espòrt: d’una esquipa al fons del trauc, darrièra de Superliga, fa quatre meses qu’es araa la cima de l’Olimp: qualificada pel Super-8 e venceira de la Cup. Lausenjas per l’entraïnaire Steve MacNamara.
 
De bavarilhas pels uèlhs per los qu’an viscut aqueles moments extatics. Un còp o l’autre, aicí o endacòm mai, quand las convèrsas se calmaràn, n’i aurà un o una per reprene: “E ben, brave mond, me soveni del primièr còp que los Dragons ganhèron la Cup. Coma me vesètz, vos pòdi dire que i èri…” E la convèrsa reprendrà, los uns badaràn e escotaràn aquela epopèia omerica, los autres ramentaràn un carton de Mac Ilorum, una carga de Julian Bosquet, la 40-20 de Tòni Gigòt, una liberacion de palma de Julien, un còp de fiulet de l’arbitre, Rachford, L’arrièr de Warrington, que s’escapava… E se tornarà emplenar de vin las copas per se sovenir d’aquel jorn de glòria: lo dissabte 25 d’agost, èra cinc oras del vèspre a Wembley e la Cup se preparava a un viatge en tèrra catalana…
 
 
La Pau de Deu?
 
Fin finala, del costat de l’USAP, s’èra decidit de passar d’imatges de la finala de la Cup dels cosins de l’Ovalia: a la fin de la partida contra l’Estadi francés a Giral. Qualques centenats d’espectators demorèron sens lo sectarisme costumièr. La comuna de Perpinhan aviá botat un grand ecran en vila per la retransmission de las doas partidas dels fraires enemics.
 
Bon, lo dimenge de matin, l’afar se trapèt a la una de L’Équipe (e lo XIII a la una de L’Équipe, aquò s’èra pas vist dempuèi l’an pebre!): “L’USAP en fumée, les dragons en fanfare” (L’USAP en cendres, los Dragons en fanfara) e, en pagina interiora (una plena pagina, se vos plai): “Historiques Dragons”. L’Indépendant aviá pas pro de superlatius: “Les Dragons au sommet du rugby à XIII européen. Le jour de Gloire. 17 dragons, 17 champions” (Los Dragons a la cima del XIII europèu. Lo jorn de glòria. 17 Dragons, 17 campions). Lo site Treizemondial titola: “Les Dragons catalans, rois d’Angleterre” (Los Dragons catalans, reis d’Anglatèrra).
 
 
Acabar coma cal la sason
 
Demòra als Dragons d’acabar la sason en Superliga sus de bonas nòtas dins una competicion ont lor demòra pas res a ganhar. Benlèu l’escasença de faire virar l’efectiu. Dissabte, aniràn jogar cò de Castleford. Divendres, partida entre los primièrs dos: lo segond, Wigan reçaup lo primièr Saint Helens. Tre dijòus, Warrington voldrà batre Hull FC per téner a distància de la qualificacion los Gigants d’Huddersfield que recebon Wakefield divendres.
 
 
Tolosa: una carta de jogar
 
Pel compte dels 8-del-Mitan, aqueste dissabte a Blanhac, lo Tolosa Olimpic reçauprà una formacion de Superliga sasida pel dobte aprèp doas desfaitas dins aquesta terribla competicion: los Vikings de Widnes. Una victòria permetriá als occitans de demorar en corsa per la montada en Superliga.
 
 
NRL: los 8 qualificats coneguts
 
En Austràlia (www.nrl.com ), las resultas de l’avantdarrièra jornada de la fasa de classament permeton de conéisser lo nom dels uèit qualificats per las pelhòfas: amb sa corta victòria 10-8 cò dels Titans, la Tempèsta de Melbourne (34 punts) pren una opcion sus la primièra plaça. A dos punts (32 punts), se trapa: los Polets de Sydney, los Lapinons e las Làmias. Los autres quatre qualificats (amb 30 punts per l’ora) seràn: Penrith, St Jòrdi Illawarra, los Bròncos e los Combatents neozelandeses.
 
Dissabte, aprèp la partida Titans-Vaquièrs, Jonathan Thurston recaptarà sos crampons aprèp una carrièra esportiva de primièra.
 
 
 
 
Alan Roch
Enviat especial de Jornalet a Wembley


 
 
 
 

Els Segadors résonne à Wembley pic.twitter.com/6PVNrciIKd

— Dragons Catalans (@DragonsOfficiel) 25 d’agost de 2018