Segon l'ÒNU, un tribunal internacional deurà jutjar lo cap de l'armada de Birmania, Min Aung Hlaing, e cinc generals per "genocidi internacional" contra la minoritat rohingya. Atal o conclutz lo rapòrt publicat diluns passat per la mission internacionala independenta creada en març de 2017 pel Conselh dels Dreches Umans de las Nacions Unidas.
 
Segon los autors del rapòrt, lo jutjament se deuriá far a la Cort Penala Internacionala o al sen d'un tribunal penal especial creat per l'ocasion. E mai, demandan que se faga contra Birmania un embargo de las armas e que se crèe un mecanisme independent per analisar d'a fons los faches.
 
Aquel rapòrt l'an escrich sens poder intrar en Birmania, car lo govèrn del país o lor a pas permés. Per tant, an interrogat 850 victimas e testimònis, e an analisat de pròvas materialas e d'imatges per satellit.
 
 
De centenats de milièrs de refugiats
 
Entre setembre e decembre de 2017, mai de 700 000 rohingyas fugiguèron de lors ostals en Birmania e se refugièron dins de camps en Bangladèsh, a causa de la la darrièra èrsa de violéncia contra aquel pòble minorizat de confession musulmana. Durant aquel solet periòde l'armada e la polícia tuèron 6700 personas, segon una estimacion d’MSF basada sus una enquèsta realizada dins los camps de refugiats de Bangladèsh. La chifra dels mòrts inclutz 730 enfants de mens de 5 ans.
 
Ça que la, l'organizacion umanitària ditz que, malgrat son estimacion, la chifra reala poiriá èsser pus nauta, car après lo mes d'agost, d'autres 655 000 refugiats rohingyas son arribats dins los camps bangladèshis de refugiats.
 
L'ÒNU o qualifica de crimes contra l'umanitat, que, al delà dels assassinats e dels viòls, i auriá de desaparicions forçadas, d’esclavatge, sustot sexual, de persecucions e de torturas.
 
 
La minoritat pus secutada del Mond
 
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.