La Societat d’Art e Istòria de Mentonasc organiza uèi la 15a Jornada d’Estudis Regionals al Salon del Louvre de Menton.

La jornada d’estudis es presidida per Alain Venturini, conservator dels archius departamentals de la Corsega del Sud, e vira a l’entorn de la lenga, de la cultura e de l’istòria del País Mentonasc. Laurenç Revèst presentarà las relacions de l’occitan local amb la rèsta de l’occitan e amb lo ligur vesin, Nicolas Ghersi parlarà de l’istòria del País Mentonasc a l’Edat Mejana, del temps que Marie Terraillon analisarà la vida d’una societat mutualizada a la fin del sègle XIX e al començament del XX a travèrs del sieu registre de procèsses verbals. Del sieu costat, Thierry Martin expausarà la vida politica mentonasca dins lo periòde complicat entre 1874 e 1885. Atanben, Alain Bottaro parlarà del cadastre napoleonian al País Mentonasc e lo Professor Jean Raybaut mostrarà las tres fàcias del vilatge de Castilhon.
 
Menton (prononciat en occitan local [meⁿˈtaⁿ]) es una de las vilas mai orientalas d’Occitània, just sus la frontièra amb Ligúria, en riba de la Mar Mediterranèa. Segon las descobèrtas arqueologicas, i aguèt una populacion locala fòrça anciana, tre lo Paleolitic Superior. Una aglomeracion existissiá benlèu a l’Edat Antica e, en tot cas, a l’Edat Mejana, e après divèrses avatars istorics ont cambièt de vassalatge maites còps, venguèt una vila vers l’an 1200. De 1346 a 1848, la vila de Menton fasiá partida del Principat de Mónegue, amb la sola interrupcion de la Revolucion Francesa. De 1848 a 1861, Menton e la vila vesina de Ròcabruna formèron una zòna autonòma nommada las Vilas Liuras de Menton e Ròcabruna, que dependèron de fach del Reialme de Sardenha (e mai se, de drech, restavan dins lo Principat de Mónegue). En 1861, passèron a far partida de l’Estat francés, après un referendum. Pendent la Segonda Guèrra Mondiala, Menton foguèt ocupat per Itàlia, de 1940 a 1943.