Actualitats
Puigdemont a participat a la fèsta de Jura
Lo president catalan en exili faguèt un discors sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha e del canton de Jura
Lo president de la Generalitat de Catalonha en exili, Carles Puigdemont, a participat aquesta dimenjada a la 71a fèsta del pòble jurassenc a Delémont, en Soïssa. Puigdemont faguèt un discors a la comuna sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha [e Aran] e del canton de Jura. Puèi participèt a una manifestacion oficiala.
“Dempuèi longtemps los catalans s’interèssan a la question de Jura e son solidaris amb nòstre movement. La situacion politica que vivon, amb l’encarceracion e l’exili de membres legitims del govèrn nos a fach convidar Carles Puigdemont”, çò assolidèt Pierre-André Comte, secretari general del movement autonomista jurassenc (MAJ). “Aquela vesita s’inscriu dins la continuitat de nòstra istòria restacada al drech de la liura disposicion del pòble jurassenc.”
La question de Jura
Es un dels exercicis d’autodeterminacion melhor resolguts en Euròpa. Après la segonda guèrra mondiala, lo movement independentista de Jura prenguèt de vam en tot revendicar la creacion d’un estat dins lo nòrd de la sèrra omonima, que dempuèi lo Congrès de Viena, en 1815, fasiá partida del canton soís de Bèrna.
La diferéncia de lenga e la sensacion de recebre un tractament injust impulsèron la demanda de la creacion del nòu canton, çò que provoquèt una granda tension politica, amb quitament d’episòdis de violéncia. Enfin, las autoritats soïssas anoncièron de referendums locals, cantonals e estatals per conéisser lo vejaire dels ciutadans. Los resultats determinèron lo canton de Jura en 1979, qu’incorporèt la màger part del territòri francòfon de Bèrna.
Fins en l’an 1979, tot Jura fasiá partida del canton de Bèrna. Mas los jurassencs avián totjorn reclamat un canton pròpri pr’amor que son de lenga francesa, del temps que l’immensa majoritat dels abitants del canton de Bèrna son germanofòns. D’aquel an enlà, lo nòrd del canton de Bèrna se separèt per formar l’actual canton de Jura.
Cal recordar que i a un departament francés que lo dison tanben Jura, dins la region de la Franca Comtat. Los dos tèrces de sa populacion, aperaquí 270 000 abitants, son sul territòri de la lenga arpitana (contràriament al Jura soís, francofòn).
“Dempuèi longtemps los catalans s’interèssan a la question de Jura e son solidaris amb nòstre movement. La situacion politica que vivon, amb l’encarceracion e l’exili de membres legitims del govèrn nos a fach convidar Carles Puigdemont”, çò assolidèt Pierre-André Comte, secretari general del movement autonomista jurassenc (MAJ). “Aquela vesita s’inscriu dins la continuitat de nòstra istòria restacada al drech de la liura disposicion del pòble jurassenc.”
La question de Jura
Es un dels exercicis d’autodeterminacion melhor resolguts en Euròpa. Après la segonda guèrra mondiala, lo movement independentista de Jura prenguèt de vam en tot revendicar la creacion d’un estat dins lo nòrd de la sèrra omonima, que dempuèi lo Congrès de Viena, en 1815, fasiá partida del canton soís de Bèrna.
La diferéncia de lenga e la sensacion de recebre un tractament injust impulsèron la demanda de la creacion del nòu canton, çò que provoquèt una granda tension politica, amb quitament d’episòdis de violéncia. Enfin, las autoritats soïssas anoncièron de referendums locals, cantonals e estatals per conéisser lo vejaire dels ciutadans. Los resultats determinèron lo canton de Jura en 1979, qu’incorporèt la màger part del territòri francòfon de Bèrna.
Fins en l’an 1979, tot Jura fasiá partida del canton de Bèrna. Mas los jurassencs avián totjorn reclamat un canton pròpri pr’amor que son de lenga francesa, del temps que l’immensa majoritat dels abitants del canton de Bèrna son germanofòns. D’aquel an enlà, lo nòrd del canton de Bèrna se separèt per formar l’actual canton de Jura.
Cal recordar que i a un departament francés que lo dison tanben Jura, dins la region de la Franca Comtat. Los dos tèrces de sa populacion, aperaquí 270 000 abitants, son sul territòri de la lenga arpitana (contràriament al Jura soís, francofòn).
El President Puigdemont @KRLS està adreçant el seu parlament a l’acte de celebració de la Diada popular de la República i Cantó de Jura a Suïssa aquesta tarda pic.twitter.com/l4CiygWLCZ
— Josep Lluís Alay (@josepalay) 8 de setembre de 2018
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Sobretot que tenga bonas relacions amb Suissa qu' es un país prou democràtic que podria ajudar molt a Catalunha a trobar una solucion politica se Suisssa volgués far de mediadora per dialogar entre les dues parts.
En Soïça, les dialèctes se restacan a çò d'official e escriut, l'alemand estandard pels parlars alemanics, e le francés estandard pels parlars arpitans del sud e franc-comteses del Jurà.
Le "patois" jurassenc es reconnescut e protegit dins la constitucion de l'estat-canton Jurà.
En Soïça se viu un estat de diglossia, le dialècte parlat e la lengua de l'escriut.
Cal notar una resiliència dialectala alemanica, que se passa pas en zòna romanda.
Aquí se vei quand un país es una vertadièra democracia. En França, abans que Carles Puigdemont i ane, la gendarmariá lo cercava ja per las rotas de Catalonha Nòrd. Remembratz que França enebiguèt a l’avion d’Evo Morales, president de Bolívia, de pasar per son espaci aerian jol pretèxt que i podiá aver Julian Assange dins l’avion. Çò qu’èra fals, evidentament. A despart del bon trabalh fach per l’Assange per nos far conéisser las turpituds dels capolièrs de la política mondiala, se vesiá e se contunha de veire que França practica lo delicte de la sospiècha. França, país dels dreches de l’òme? Me fagatz pas rire!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari