capçalera campanha

Actualitats

Catalonha celèbra uèi sa fèsta nacionala amb de presonièrs e exiliats politics

La Diada se debana uèi dins lo remembre del referendum del 1r d’octòbre e dins un encastre de repression perlongada

Per anonciar la <em>Diada</em>, un centenat de personas s’acampèron dimenge passat a Brussèlas, jos l’emblematic monument de l’Atomium. Los acampats reclamèron la libertat dels presonièrs politics e dels exiliats, e que se concretizèsse la Republica
Per anonciar la Diada, un centenat de personas s’acampèron dimenge passat a Brussèlas, jos l’emblematic monument de l’Atomium. Los acampats reclamèron la libertat dels presonièrs politics e dels exiliats, e que se concretizèsse la Republica | Julian Cazenave
Catalonha festeja uèi sa Diada nacionala amb un govèrn regional en foncions e sos representants legitims en preson o en exili. La Diada a luòc uèi onze meses après que se votèt majoritàriament per l’independéncia dins un referendum reprimit amb violéncia per la polícia espanhòla e dins un encastre d’incertesa après una republica proclamada e non aplicada, jos una repression estatala e amb un cambiament de govèrn en Espanha que, per ara, contunha las meteissas politicas repressivas que lo govèrn precedent.
 
Demest los divèrses eveniments se tendrà a 17h14 una manifestacion multitudinària que cèrca d’emplir l’Avenguda Diagonala de Barcelona. A ne jutjar pel nombre d’inscriches (aperaquí 450 000) se prevei una manifestacion pus nombrosa que las dels ans precedents. Jol lèma “Libertat, justícia, democracia. Republica Catalana”, la manifestacion anóncia una davalada cauda amb la vista dirigida cap al jutjament dels representants del pòble encarcerats.
 
Al delà dels presidents de las doas principalas associacions independentistas, totes los que son en preson, exiliats o enseguits en justícia d’autre biais, son d’elegits de las tres candidaturas independentistas votadas pel pòble a las darrièras eleccions regionalas del 21 de decembre passat, convocadas pel govèrn espanhòl.
 
L’11 de setembre, los catalans se remembran la casuda de Barcelona en 1714 davant las tropas borbonosas. Lo País Valencian èra tombat en 1707 e Malhòrca anava èsser vencuda en 1716. Aquela desfacha representèt la fin de las institucions catalanas e la castelhanizacion del país.
 
 
Los presonièrs e los exiliats cridan a la participacion
 
Diluns passat, tres jornals catalans (Ara, El Punt Avui, El Periódico) publicavan un article signat pels presonièrs politics e los elegits exiliats entitolat “Libertat, justícia e democracia. Republica Catalana”. Dins aquel article, eles fan una crida a la participacion e a emplir las carrièras de Barcelona.
 
Los setze signataris parlan d’una Diada excepcionala a causa de “l’encastre de repression perlongada” e del recòrd del referendum del 1r d’octòbre passat. Revendican la libertat, la justícia, la democracia e la republica, e considèran que i a una reculada dels dreches dins l’estat espanhòl.
 
L’article finís que demanda als sindicats, a las organizacion patronalas, als collègis professionals, a las entitats del sector terciari e a tota la societat que s’engatgen a defendre los dreches e las libertats universalas.
 
L’article l’an escrich ensems de divèrsas presons estant, e tanben de Genèva, Brussèlas e Saint Andrews en Escòcia.
 
 
Dimenge passat a Brussèlas
 
Per anonciar la Diada, un centenat de personas s’acampèron dimenge passat a Brussèlas, jos l’emblematic monument de l’Atomium. Los acampats reclamèron la libertat dels presonièrs politics e dels exiliats, e que se concretizèsse la Republica Catalana.
 
Demest los representants internacionals i aviá una representacion de Libertat.
 
La majoritat dels elegits exiliats se tròban en Belgica. Aquí, a Waterloo, i a l’ostal de la Republica Catalana d’ont Carles Puigdemont e son govèrn a l’exili trabalhan per l’internacionalizacion de l’afar e per poder tornar lèu en cò lor en libertat. 
 
 
 
Mesa a jorn a 21h00

Un milion de personas segon la polícia de Barcelona an manifestat sus l’Avenguda Diagonala de Barcelona. Jol lèma “Libertat, justícia, democracia. Republica Catalana”, la manifestacion anóncia una davalada cauda amb la vista dirigida cap al jutjament dels representants del pòble encarcerats.
 


Sus la premsa internacionala
 

The GuardianA million attend rally in Barcelona to call for Catalan independence

 

France24: La démonstration des indépendantistes catalans dans les rues de Barcelone

 

Europe1 Catalogne : près d’un million d’indépendantistes manifestent à Barcelone

 

Le FigaroCatalogne: démonstration de force des indépendantistes

 

TSF: Milhares marcham pela independência em dia da Catalunha

 

The Independent:  Catalonia: Hundreds of thousands take to Catalan streets for first rally since independence bid

 

The Irish IndependentPro-independence Catalans demand release of jailed leaders

 

La 7: Catalogna, 9 mesi dopo la repressione arde ancora la protesta: un milione in piazza a Barcellona

 

EuroNews: Catalogna in piazza per l’indipendenza

 

ANSA: Barcellona, marcia per la Giornata nazionale della Catalogna

 

TVi24: Dia da Catalunha levou um milhão às ruas pela independência

 

Des TaggspiegelHunderttausende Katalanen fordern Abspaltung von Spanien

 

MDR: Großkundgebung in Katalonien

 

Tageschau.deAufruf zu einem “Herbst des Protestes”




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

francesc palma
2.

1.000.000 de catalans e duas dotzenas de fachas.
E perquè aquesta diferència?
Cresi que non repartian aqueste cop entrepans de chorís, ni mini capelhets ,ni aiga cotaminada. Es vei que las ajudas de la banca se la quedan sos dirigents.

  • 1
  • 0
Pirolet
1.

A la fèsta espanholista de Rivera e Arrimadas, èran qualques desenas a la la plaça del Rei lo meteis jorn. Aquò's la majoritat silenciosa que dison los nacionalistas espahnòls (Ciudadanos, PP e PSOE).

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article