"Hispanització i interferència lingüística de l'aranés

En raó de la seva pertinença a l'Estat espanyol, l'aranès és sotmès a influències pesants alhora de la llengua catalana (catalanismes d'una certa antiguitat com capelhan per "caperan", creu per crotz, airèva per eiretèra, o més recents com castelhan per castelan...) i després castellana (catanyol).[5]

L'aranès ha incorporat en aquestes darreres dècades, tot sovint via els mitjans de comunicació, una allau de neologismes "hispànics" gens recomanables al seu vocabulari usual com:

abantes per abans, actuar per agir, ajuntament per crasta (lloc), alien per estranh, estrangèr, allau per lau, laveg/laueg, lauet, amelha per amètla, arregrair per (ar)regraciar, (ar)remerciar, mercejar, casualitat (per ) per azard, escadença, berberecho, cita per citacion, coche per carri, veitura, com que per coma, cuedar per sonhar, suenhar, prene cura, curar per guarir, des de per dempús de; de .... estant (locatiu) ; a partir de, a compdar de, de... ençà (temporal), después per dempús, destin (en significat de destinacion), documentau per documentari, Edat Mièja per Edat Mejana, empresa per entrepresa, escuélher per trigar/causir, estrelha per estel, estela, evolucionar per evoluir, evoluar, foment per sostien, fòrum per fòrom, garbanço per cede becu, gestionar per gerir, (h)asta per denquia, enquia; quitament; tanben, a mès, hè(r) gràcia per hè(r) gau, herramenta per airina, hita per hèta (cat. 'feta'. 'fita' és un molló), impartir per hè(r), increment per aumentacion, inici per començament, començança, iniciar per començar, entamenar, laborau per professionau, lauaderia per lauaria, marc per quadre, matrícula, per inscripcion, matricular-se per inscriure's, nautada per hauçada, hautor, non... senon... per non... mès, oficina per burèu, ofici, otèl per ostalaria/ostaleria, pernil per camalhon, plantejar per propausar, pòble per vilatge, pregunta per demanda, question, preguntar per deman(d)ar, qüestionar, interrogar, quedar per estar, restar, reflexionar per perpensar, calcular, chifrar, rèpte per desafiament, desfís, resèrva per reservacion, se somar per s'ahíger, sollicitud per demanda (si bé és un terme panromànic), suggeriment per suggestion, suposar per representar, implicar, subralhar per sotalinhar, tarja per carta, termini per tèrme, ubicacion per lòc, localizacion, situacion, posicion, talhèr per obrador/obrader, tram per tròç, partida, segment, vasso per veire o gòt), etc.

És lamentable que no se cerqui concordança i harmonització amb el gascó i la resta de l'occità.

També cal notar la remuntada d'accent incorrecta que calca el català o l'espanyol: *íntim per intim, *tècnica per tecnica, *fòssil per fossil, *mamífer per mamifèr, excellentíssim per excellentissim, etc; la confusió entre el grafema i la grafia occitana i catalana O / U ([u] i [ü] respectivament en occità) : *coltura (*[kultüra] o *[kultura]) en comptes de cultura (*[kültüra]), cors (*[kürs]) en lloc de [kurs], *dubte per dobte ([dutte])...

Cada cop és més notable la introducció del present continu, inexistent en gascó, en comptes del present d'indicatiu (introduït en castellà i català usat abusivament per influència de l'anglès). Aquest ús afavoreix l'empre de construccions aspectuals amb gerundi estranyes a l'occità : "se va *entregant", "va recorrent" o "va *quedant", o, per hipercorrecció l'ús erroni impropi de l'estructura en tot + verb a l'infinitiu equivalent al català tot + gerundi, que indica solament simultaneïtat (cat. TOT + gerundi). També cal esmentar l'ús totalment nou de la tercera persona de respecte en lloc de la segona de plural.

També s'ha creat calcs grossers com "*prebotjar" (de 'pre+botjar', partint de 'botjar' = moure), que pren el sentit del mot català "promoure", i també es fa sinònim de "provocar", quan en aranès el mot autèntic és "promòir" (o gascó "promàver") i "provocar" (mot panromànic), auviatge per patrimòni (hipercorrecció: auviatge = possessions o heretats urbanes; casa amb les seves dependències: borda, corral, estable, etc), *conhidança per hidança o confiança, *encastre per quadre ('encastre' pres dels diccionaris oc/fr és el fr. 'Cadre' d'una finestra), *propèr per pròishe (gascó) o pròche (lengadocian), *trimesadèr per trimèstre, *pròplèu per venent...

O s'atribueix sentits i girs fins ara inexistents a mots per equivalència : de demorar ('esperar'), se'n fa l'equivalent del castellà quedar en els seus usos figurats (demoram ara vòsta dispausicion).

Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep un llau de gal·licismes (que també afecten l'aranès: apuprètz mès o mens, caièr quasèrn, cimentur paredèr, piri pejor, mès dolent, sanglièr singlar, totafèt complètaments, etc), i l'occità de les Valls Occitanes (estat italià) que rep una munió d'italianismes.

Hi ha casos en què el manlleu és necessari o indispensable: nuança (del francès) o matís (de l'espanyol), amb preferència pel primer, que ha passat a pràcticament totes les llengües d’Europa, fins en rus i tot.

Alguns termes aranesos han caigut en desús com auents (mes de '') o noeme, en benefici de les formes generals gascones deseme o noveme."

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aran%C3%A8s :

Per las creacions originalas occitanas ai jamai de moneda mas per enfortir las oustaus d edicions emperialistas s en troba totjorn.

E ben, serà una escasença per melhorar la comprension de l'occitan d'Aran ja qu'en lengadocian Tintin s'es lèu arrestat.