Actualitats
Valéncia: reüssida de la manifestacion antifaissista a l’ocasion de la fèsta nacionala
Las menaças de grops ultradrechistas catalanofòbs e las agressions d’arunan an amodat una responsa ciutadana energica
Lo 9 d’octòbre, lo País Valencian festeja son jorn nacional en se recordant de la conquista de Valéncia per Jaume Ir d’Aragon en 1238. E mai se los sectors mai nacionalistas revendican lo 25 d’abril, en remembre de la casuda del país jos l’armada dels Borbons en 1707, lo 9 d’octòbre es una celebracion institucionala e un jorn de fèsta dins tot lo país. Totun, lo 9 d’octòbre de 2018 serà ramentat coma lo jorn que Valéncia combatèt lo faissisme e la catalanofobia.
Cada an, la manifestacion per la lenga, la cultura e lo país del 9 d’octòbre amassa fòrça mond, mas es pas jamai la pus seguida de l’an. Pasmens, ongan es estada multitudinària malgrat lo jorn de fèsta, malgrat la pluèja, malgrat las menaças dels grops faissistas e anticatalanistas. Justament, es la responsa a las menaças qu’a fach venir la manifestacion la pus multitudinària de l’istòria.
Arunan, de grops ultradrechistas anticatalanistas agarriguèron los manifestants davant la passivitat de la polícia. Ongan, de grops catalanistas e de grops antifaissistas de tot lo País Valencian avián cridat a manifestar. Lo resultat: 15 000 manifestants environats d’aperaquí 200 policièrs, e un sistèma de seguretat popular organizat pels quites manifestants.
De son costat, l’acamp ultradrechista e anticatalanista convocat per boicotar la manifestacion amassèt pas mai de cent personas.
Lo procès d’independéncia del Principat de Catalonha e Aran e los presonièrs politics foguèron tanben una revendicacion de la manifestacion antifaissista, del temps que l’acamp ultradrechista fasiá servir aquel tèma per insultar los manifestants.
Vilaweb ne publica de fòtos e de vidèos, e tanben una cronica detalhada de l’eveniment.
Cada an, la manifestacion per la lenga, la cultura e lo país del 9 d’octòbre amassa fòrça mond, mas es pas jamai la pus seguida de l’an. Pasmens, ongan es estada multitudinària malgrat lo jorn de fèsta, malgrat la pluèja, malgrat las menaças dels grops faissistas e anticatalanistas. Justament, es la responsa a las menaças qu’a fach venir la manifestacion la pus multitudinària de l’istòria.
Arunan, de grops ultradrechistas anticatalanistas agarriguèron los manifestants davant la passivitat de la polícia. Ongan, de grops catalanistas e de grops antifaissistas de tot lo País Valencian avián cridat a manifestar. Lo resultat: 15 000 manifestants environats d’aperaquí 200 policièrs, e un sistèma de seguretat popular organizat pels quites manifestants.
De son costat, l’acamp ultradrechista e anticatalanista convocat per boicotar la manifestacion amassèt pas mai de cent personas.
Lo procès d’independéncia del Principat de Catalonha e Aran e los presonièrs politics foguèron tanben una revendicacion de la manifestacion antifaissista, del temps que l’acamp ultradrechista fasiá servir aquel tèma per insultar los manifestants.
Vilaweb ne publica de fòtos e de vidèos, e tanben una cronica detalhada de l’eveniment.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
No ens aturaran, el destí fou segles escrit, i el P.Valencià ,i ela resta de la Nació Catalana tard o d'hora o potser ja serà lliure.
Per mi un fet.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
A València cresi los fashistas son quatre gats dels grups d'extrema dreta mai policias, militars, amb la colaboracion d'aquests cossos, banquiers, serveis secrets, les clavagueres de l'Estat, etc....
Vai sans dire qu'aqueles ultradrechistas endoctrinats sémblon pas pus o pas ges capables de dialogar. Se ai bien comprés los catalanistas (chasca fes que legisse los nombrós articles de Jornalet sus lo subjèct), aqueles d'aquí an totjorn cercat de dialogar, de negociar un modèla sociau que li son estacats.
E l'Estat refusa d'entendre la votz d'una paraula collectiva, populara e democratica, que reclama son drech a l'autodeterminacion perque n'a son cofle d'èstre maridada per fòrça emb d'un Estat que la respècta pas pus despièi d'annadas.
En mai d'aquò, aquel Estat entreten sos "clubs" de suportaires, de fanaticas puslèu, completament desvariats e violents.
Dinc parièira situacion, emb de tot ce qu'avèm vist d'endurat per los catalans pacificas e pacifistas, es evident qu'aqueles ultradrechistas son pas d'ultradrechistas per despièch, mès puslèu de cas patologicas dangieirosasses per la democracia, la patz e la libertat. Los catalans devon se tocar los coides e s'espanlar en faça l'estremisma politica : lo faissisma per parlar clar.
Los Estats d'Euròpa an lo dever de condamnar e d'agir sus lo còp per sosténer e aparar las demandas democraticas e pacificas. D'aquí enlai, lo poder espanhòu emb dals complicis que son los sius dinc la Polícia e la Justícia amai enquicòm mai, dévon èstre enquistats per enfin passar davant la Cort de Justícia de l'Union Europenca.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari