Actualitats
Anar a las fonts del catarisme
Los catars e los tempses de la Crosada fan totjorn parlar, seriosament o pas
Alan RochRevisionisme e desconstruccion
Dins L’Indépendant del divendres 5 d’octobre, un títol pren tota la primièra pagina: “L’exposicion que desmonta «lo mite» dels catars. Istòria - «Los catars: una idèa recebuda», tal es l’entitolat d’aquel trabalh presentat a Montpelhièr”. Seguís una plena pagina ont Alessia Trivellone, mèstra de conferéncias en istòria a l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr, insistís:
Estudiar las fonts de l’eresia
A aquel article espantant, Anna Brenon e Pilar Jimenez respondon:
Rendètz-vos a Carcassona e Masamet
Aquestas jornadas d’estudis se debanaràn doncas entre Carcassona e Masamet del 25 al 27 d’octòbre per espepissar las fonts del catarisme.
La manifestacion a luòc a l’iniciativa del CIRCAED (Collectiu Internacional de Recèrca sul Catarisme E las Dissidéncias).
Lo dijòus, las sesilhas de trabalh se tendràn a la Ciutat de Carcassona (castèl comtal). Lo divendres, temps de passejada amb una vesita dels castèls de Cabaret. Lo dissabte 27, novèla jornada d’estudis al Palais dels Congrèsses de Masamet.
Istorian(a)s d’encontrada, de París, de York, de Brno, de Nimèga, d’Ais-Marselha, de Pisa e de Milan prendràn part a aquelas jornadas. Traparetz lo programa detalhat en pèça junta.
Alan Roch
Dins L’Indépendant del divendres 5 d’octobre, un títol pren tota la primièra pagina: “L’exposicion que desmonta «lo mite» dels catars. Istòria - «Los catars: una idèa recebuda», tal es l’entitolat d’aquel trabalh presentat a Montpelhièr”. Seguís una plena pagina ont Alessia Trivellone, mèstra de conferéncias en istòria a l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr, insistís:
“Pòdi pas faire fisança a una istòria que veiriá de catars dins lo Miègjorn”. Puèi, remet en causa los documents de l’Inquisicion, nòta que lo tèrme catar èra pas utilizat [çò que tot lo monde sap ja], que bon òme significa just òme notable, que la Crosada se menèt sens cap d’objectiu religiós, e qu’òme se tanca darrièr de “constatacions evidentas” [per ela].
Estudiar las fonts de l’eresia
A aquel article espantant, Anna Brenon e Pilar Jimenez respondon:
“A prepaus dels catars, avèm pogut constatar fa gaire que se jòga «amb biais» de l’ambigüitat del mot (catar) e de la realitat. Que los «erètges» dits «catars» foguèsson pas sonats atal en Occitania es uèi lo jorn admés per totes los istorians. En realitat, se l’usatge abusiu del nom catar remonta al sègle XIX, es ara utilizat coma pretèxt per afirmar que los «erètges» en question jamai s’organizèron pas en comunautats, en Glèisa —opinion/posicion defenduda per A. Trivellone dins son entreten del 5 d’octòbre a L’Indépendant—… Pasmens, las fonts medievalas pòrtan testimoniatge longament e en abonde del contrari, tant los registres de l’Inquisicion coma las fonts cataras —excusatz: las fonts sortidas dels «erètges» eles meteisses—. Se poiriá escobar lor existéncia d’un simple revira-vai-te’n?
Al bèl contrari d’aquela posicion infondada, las fonts que documentan los «erètges» dits «catars» son nombrosas, ricas e diversificadas. Lo talhièr istorian se pòt pas situar a respècte del fals problèma de l’existéncia o non d’aquelas fonts, mas pòrta — cal demorar serioses — sus lor estudi critic. Una tòca que seguisson los especialistas medievals internacionals, especialistas dels tèxtes medievals. Vendràn del 25 al 27 d’octòbre, a Carcassona e Masamet, faire un punt actualizat de lors recèrcas sus las fonts cataras. Sèm aürosas de vos convidar a aqueles rescontres, liurament dobèrts a totes, luòc d’un debat scientific, constructiu — e cortés—.”
Al bèl contrari d’aquela posicion infondada, las fonts que documentan los «erètges» dits «catars» son nombrosas, ricas e diversificadas. Lo talhièr istorian se pòt pas situar a respècte del fals problèma de l’existéncia o non d’aquelas fonts, mas pòrta — cal demorar serioses — sus lor estudi critic. Una tòca que seguisson los especialistas medievals internacionals, especialistas dels tèxtes medievals. Vendràn del 25 al 27 d’octòbre, a Carcassona e Masamet, faire un punt actualizat de lors recèrcas sus las fonts cataras. Sèm aürosas de vos convidar a aqueles rescontres, liurament dobèrts a totes, luòc d’un debat scientific, constructiu — e cortés—.”
Rendètz-vos a Carcassona e Masamet
Aquestas jornadas d’estudis se debanaràn doncas entre Carcassona e Masamet del 25 al 27 d’octòbre per espepissar las fonts del catarisme.
La manifestacion a luòc a l’iniciativa del CIRCAED (Collectiu Internacional de Recèrca sul Catarisme E las Dissidéncias).
Lo dijòus, las sesilhas de trabalh se tendràn a la Ciutat de Carcassona (castèl comtal). Lo divendres, temps de passejada amb una vesita dels castèls de Cabaret. Lo dissabte 27, novèla jornada d’estudis al Palais dels Congrèsses de Masamet.
Istorian(a)s d’encontrada, de París, de York, de Brno, de Nimèga, d’Ais-Marselha, de Pisa e de Milan prendràn part a aquelas jornadas. Traparetz lo programa detalhat en pèça junta.
Alan Roch
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#13 Vist. Totjorn aquesta idèia que l'i a pas d'autres sorgas que los documents de l'inquisicion. E un contrasens suu contexte geopolitic : los capecians non solament son pas associais a la croassa a la débuta, mas son puslèu contra. Bon, fatigo, vau puèi pas far un cors suu subjecte.
Alessia Trivellone aviá fach publicar i a qualques meses una vidèa sus aquel tèma dins l'encastre d'un cors de l'Universitat Paul Valèry.
Aquí lo ligam vèrs la vidèo : https://www.youtube.com/watch?v=eaSTl_F4cfM&feature=youtu.be a totas fins utilas.
Lo caterisme foguet lo preteste, la crosada l'Imperi francaise.
#2 Lo pastor Miquèl Jas repròcha a l'istoriana italiana de daissar de costat las fonts e los documents que van pas dins son sens. Lo procediment aquí reprochat, anti-scientific e fòrabandit de tota activitat de recèrca onèsta, pòrta un nom : teleologia.
Per exemple, poiriam desonèstament decidir de mostrar que totes los autors serioses en occitan escrivon, despuèi un sègle en grafia classica sonque : per o mostrar, una autra Trivallone oblidriá tranquillament d'evocar, per exemple, Max Felip Delavoet o Sulli Andrieu Pièire, coma s'aqueles dos agèssen pas jamai escrit, ges ni mica !…
#8 Aquí precisament, los critèris de causida de la commission d'especialistas dau despartiment d'istòria nos escapa eufemicament un pauc…
#8 Avètz plan rason mas cal avodar qu'aquelas cargas negacionistas contra las lengas e culturas exagonalas non-francimandas son jamai lo fach de l'azard quand venan d'una institucion francèsa coma l'es l'Universitat. Emai foguèsse d'una vila occitana coma Montpelhièr, demora la serviciala fisèla de la cultura parisenca, la sola que valga en França. L'Alessia Trivelone o a plan encapat.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari