Actualitats
Berlin: una manifestacion massissa contra lo racisme e l’exclusion
De desenats de milièrs de personas an dich “pro” al racisme, a l’exclusion, a la xenofobia e a l’individualisme de l’extrèma drecha
Mai de 240 000 personas prenguèron dissabte passat las carrièras de Berlin per manifestar contra l’òdi e lo racisme. Los manifestants protestavan contra las contunhosas discriminacions que las patisson los migrants en aquel país, contra l’exclusion, las retalhadas socialas e las mòrts de migrants e refugiats en Mediterranèa.
Sus las pancartas se legissiá “pas de plaça pels nazis”, “lo salvament en mar es pas un crime”, “mai d’amor, mens d’òdi”... De celebritats de la scèna musicala alemanda jonguèron lo cortègi a la Pòrta de Brandeborg. De sindicats e d’organizacions umanitàrias, religiosas o caritativas s’uniguèron tanben a la manifestacion.
La protèsta èra organizada pel collectiu #unteilbar (indivisible) e cercava de denonciar lo racisme veïculat per l’extrèma drecha, intrada fa un an al Bundestag amb lo partit Alternativa per Alemanha (AfD), que reüssiguèt un grand resultat en noirissent las paurs dels ciutadans après l’aflux de mai d’un milion de refugiats entre 2015 e 2016.
Lo collectiu #unteilbar es compausat de divèrsas organizacions umanitàrias, d’artistas e de simples ciutadans. Aviá ja recampat de milièrs de personas per las carrièras d’Amborg o de Munic las setmanas precedentas.
Sus las pancartas se legissiá “pas de plaça pels nazis”, “lo salvament en mar es pas un crime”, “mai d’amor, mens d’òdi”... De celebritats de la scèna musicala alemanda jonguèron lo cortègi a la Pòrta de Brandeborg. De sindicats e d’organizacions umanitàrias, religiosas o caritativas s’uniguèron tanben a la manifestacion.
La protèsta èra organizada pel collectiu #unteilbar (indivisible) e cercava de denonciar lo racisme veïculat per l’extrèma drecha, intrada fa un an al Bundestag amb lo partit Alternativa per Alemanha (AfD), que reüssiguèt un grand resultat en noirissent las paurs dels ciutadans après l’aflux de mai d’un milion de refugiats entre 2015 e 2016.
Lo collectiu #unteilbar es compausat de divèrsas organizacions umanitàrias, d’artistas e de simples ciutadans. Aviá ja recampat de milièrs de personas per las carrièras d’Amborg o de Munic las setmanas precedentas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5 Cambiats soubent d'identitat, digats ! Avèt pensat de counsulta per vostro annesìo ? Persounaloment, sabi d'estrutturos especialisados que se fariòu un plasé de bous metre las idèos en plaço. Mas semblariò be que n'aguets pas cap d'idèos... Le raiol i bei meliou que noun pai bous, paliasso ! E ba pensi. Pauro lengo nostro ame d'amusarèls coumo bous. Per aligna dos counariòs, sèts fort. Anas-bou'n caga a la bigno, l'outsitanisto ! Nousaltris, lou mound dal païs, gardan toutsoun la clau.
#4 Exacte, e ne'n sètz un polit exemple.
#2 L'occitanisma es pas un movement cerquent d'escotar e tocar la societat d'Òc. En realitat, es un microcòsma de mai en mai clanica que cèrca d'empausar la concepcion siuna de las causas, la vision siuna dau monde. Una ideulogia prèsta per emplegar e non discutibla.
Lo jonhigue quau vòu entrar en religion.
#2 Quicòm mai de pus constructiu que la desformacion dals perpaus e entencions que varíon dals vòstres ?
#1 Justa mesura : Un quart d'ora per Hitler un quart d'ora pels josius, verai ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari