CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Presonièrs politics catalans: lo ministèri public critica los mèdias internacionals dins son escrich d’acusacion

Nòu deputats europèus, dont José Bové, demandan a l’estat espanhòl de far los observaires internacionals pendent lo jutjament

Lo ministèri public espanhòl a anonciat de duras sollicitacions de penas pels presonièrs politics catalans. Demandan que sián acusats de rebellion, malversacion de fonzes e sedicion e desiran entre 16 e 25 ans de preson e d’inelegibilitat per Forcadell, Cuixart, Sànchez, Rull, Turull, Romeva, Forn e Bassa.
 
Dins son escrich d’acusacion contra los presonièrs politics independentistas, los procuraires de la Cort Suprèma espanhòla a tanben criticat de mèdias internacionals coma la BBC e la CNN, entre d’autres. L’escrich fa un recit dels faches d’octòbre de 2017 en afirmant mai d’un còp que i aguèt una accion violenta de part dels acusats e de la societat catalana que manifestava e que votèt al referendum del 1r d’octòbre de 2017. Segon l’escrich del ministèri public, la violéncia que i aguèt aquel jorn la causèron los votants e non pas los policièrs espanhòls qu’agressèron desmesuradament lo pòble que votava pacificament.
 
Lo raconte dels procuraires coïncidís amb la version del ministre dels afars estrangièrs espanhòl d’alavetz, Alfonso Dastis, que disiá sus las cadenas internacionalas de television que s’èra pas tengut de violéncias policièras, mentre que las televisions mostravan d’imatges de las dichas violéncias. Ara, los procuraires, dins lor escrich, recriminan contra la premsa internacionala per aver difondut d’informacions, que segon eles son pas veraias.
 
Lo 1r d’octòbre de 2017, lo jorn del referendum, lo grop Mediapro organizèt un centre internacional de premsa d’ont se centralizava l’informacion d’aquela jornada. Èra nomenat IPBC en rason de la sigla anglesa International Press and Broadcasting Center. Lo rapòrt dels procuraires ditz: “A causa de l’IPBC los principals jornals internacionals ofriguèron d’informacions sul referendum en temps real. Se passèt aital, entre d’autres, amb los jornals alemands Bild e Der Spiegel, l’italian La Repubblica, l’argentin Clarín, los franceses Le Monde e Le Figaro, la cadena de television britanica BBC e lo jornal britanic The Guardian, en mai del jornal estatsunidenc The New York Times e la cadena d’informacions CNN”. Aquel ser, lo sit web de la CNN dobrissiá son edicion amb lo gròs títol “La vergonha d’Euròpa” per designar la violéncia de la polícia espanhòla.
 
Lo ministèri public espanhòl o qualifica de “manipòla informativa” e mençona un rapòrt de la seccion espanhòla de Reportèrs Sens Frontièras (RSF) del 28 de setembre, espandit lo 13 d’octòbre, que, segon los procuraires, qu’auriá raportat que los jornalistas internacionals èran quichats e “secutats” per de grops independentistas. VilaWeb rapòrta que lo burèu d’RSF en Espanha es compausat de jornalistas de mèdias coneguts per lor linha espanholista. E mai L’Indépendant raportava ièr que los procuraires mencionan pas un comunicat d’RSF que denonciava l’usatge desproporcionat de la violéncia policièra, que causèt aperaquí 850 nafrats dont de jornalistas que fasián lor trabalh.
 
 
José Bové a vesitat los presonièrs politics
 
Mentretant, l’eurodeputat ecologista occitan, José Bové, vesitèt ièr diluns los presonièrs politics catalans. “Soi estabosit per las penas de preson requeridas contra los presonièrs politics en Catalonha”, çò assolidèt.
 
Bové a mostrat divèrses còps son engatjament per la libertat dels presonièrs politics catalans en criticant las proceduras judiciàrias contra eles.
 
Bové fasiá partida d’una delegacion de nòu deputats europèus que vesitèron totes los presonièrs politics durant la jornada de diluns. Puèi an explicat als mèdias que demandaràn a l’estat espanhòl de far los observaires internacionals pendent lo jutjament.
 
 
 

 

 
 
 

 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: JORNALET 2025

Comentaris

"Tàrrega" igualada (PP.CC.)
3.

Fins hi tot, neguen haver portat centenars o milers de policies i G.civils a Cat. uns dies abans, ens apallissaren, ens ostiaren, ens maltractaren, i gràcies a algú la cosa no va acabar en catàstrofe.
Però es va votar, i es digué un SI com una casa a la llibertat.
Malgrat que tot comença al 2008, o potser al S. XV, Cat. tira endavant i aconseguirem el que ens proposem si volem, el 2008 es clau.
Visca la Terra...Lliure! I Despertaferro!
El cop d'estat el van fer ells.
L'Ernest, "el Tàrrega".

  • 0
  • 0
Pitaluga
2.

Lo ministèri public es complètament paranoiac! E los espanholistas tanben. Amb l'ajuda que lor porgís Euròpa en se calant escandalosament, trapan lo mejan de se plànher. Se vei que son completamente capbords, que sabon quitament pas reconéisser lors amics de vergonha antidemocratica.

  • 7
  • 0
francesc palma
1.

Lo misteri public critica als votant de cop d'estat. Son atal. Lo que riuria Hitler !

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article