Actualitats
Pau: boicòt de l’amassada deu Conselh Departamentau de l'Educacion (CDEN)
Las perspectivas budgetàrias 2019 qu’estreman l’educacion com un ahar de segond òrdi, shens que hasqui mautar mei qu’aquò los responsables
Uei que’s deu tiéner l’amassada deu Conselh Departamentau de l’Educacion francesa dita Nacionau (CDEN) a Pau. Probable la sala qu’i soarà vueita.
En efèit, los elejuts de l’oposicion d’esquèrra tanplan com las organizacions sindicaus FO, FSU, UNSA e tanben los parents d’escolans FCPE qu’an d’ara enlà anonciat un boicòt, e qu’an hèit paréisher comunicats tà’c har saber.
Lo CDEN qu’ei un organ consultatiu deu Ministèri de l’Educacion francés, qui’s pronóncia sus las questions ligadas a l’organizacion e au foncionament deus servicis d’ensenhament dens cada departament. Que i caben elejuts, representants deus personaus e d’usatgèrs.
L’amassada d’aqueste dijaus que’s tienerà dens un contèxte inedit.
En efèit, las perspectivas budgetàrias 2019 qu’estreman l’educacion com un ahar de segond òrdi, shens que hasqui mautar mei qu’aquò los responsables.
L’anóncia de la supression de 2600 pòsts d’ensenhaires dens lo secondari qu’avè dejà hòrt butat la comunautat educativa sancèra, quan la situacion anavan dejà de tirant dens mei d’ua acadèmia. Sustot, aquera perspectiva 2019 qu’ei de mau compréner quan òm sap, segon las chifras deu quite ministèri, que los establiments e deveràn har a cap a l’arribada de 32 000 escolans mei cada an d’ací a 2021.
En medish temps, dens lo prumèr grad, lo redesplegament de 1800 pòsts ne permeterà pas lo desdoblament sistematic deus CP e CE1 en las zònas d’educacion prioritària com previst... Mes qu’arredusirà los efectius enlòc mei, on lo nombre d’escolans e creish tanben!
En lo departament deus Pirenèus Atlantics, a la rentrada 2018, n’an pas obèrt que tres pòsts quan arribèn mei d’un centenat d’escolans suplementaris! Qu’an donc enqüèra devut barrar classas, sovent en las zònas ruraus entà despartir los efectius com se pòt.
Dens aqueras condicions, sindicats, parents e elejuts d’oposicion que considèran la tienuda deu dia com un semblant de consultacion, qui ne harà pas que justificar las mesuras deu govèrn, brutassas cap e tot, e qui segon los sindicats e son shens precedent.
Solide, tot aquerò que hè tanben beròi puisheu a l’espandida de l’ensenhament bilingüe, que va de carat.
Ràdio País
Aqueste article es possible gràcias a un acòrdi de cooperacion entre Jornalet e Ràdio País.
En efèit, los elejuts de l’oposicion d’esquèrra tanplan com las organizacions sindicaus FO, FSU, UNSA e tanben los parents d’escolans FCPE qu’an d’ara enlà anonciat un boicòt, e qu’an hèit paréisher comunicats tà’c har saber.
Lo CDEN qu’ei un organ consultatiu deu Ministèri de l’Educacion francés, qui’s pronóncia sus las questions ligadas a l’organizacion e au foncionament deus servicis d’ensenhament dens cada departament. Que i caben elejuts, representants deus personaus e d’usatgèrs.
L’amassada d’aqueste dijaus que’s tienerà dens un contèxte inedit.
En efèit, las perspectivas budgetàrias 2019 qu’estreman l’educacion com un ahar de segond òrdi, shens que hasqui mautar mei qu’aquò los responsables.
L’anóncia de la supression de 2600 pòsts d’ensenhaires dens lo secondari qu’avè dejà hòrt butat la comunautat educativa sancèra, quan la situacion anavan dejà de tirant dens mei d’ua acadèmia. Sustot, aquera perspectiva 2019 qu’ei de mau compréner quan òm sap, segon las chifras deu quite ministèri, que los establiments e deveràn har a cap a l’arribada de 32 000 escolans mei cada an d’ací a 2021.
En medish temps, dens lo prumèr grad, lo redesplegament de 1800 pòsts ne permeterà pas lo desdoblament sistematic deus CP e CE1 en las zònas d’educacion prioritària com previst... Mes qu’arredusirà los efectius enlòc mei, on lo nombre d’escolans e creish tanben!
En lo departament deus Pirenèus Atlantics, a la rentrada 2018, n’an pas obèrt que tres pòsts quan arribèn mei d’un centenat d’escolans suplementaris! Qu’an donc enqüèra devut barrar classas, sovent en las zònas ruraus entà despartir los efectius com se pòt.
Dens aqueras condicions, sindicats, parents e elejuts d’oposicion que considèran la tienuda deu dia com un semblant de consultacion, qui ne harà pas que justificar las mesuras deu govèrn, brutassas cap e tot, e qui segon los sindicats e son shens precedent.
Solide, tot aquerò que hè tanben beròi puisheu a l’espandida de l’ensenhament bilingüe, que va de carat.
Ràdio País
Aqueste article es possible gràcias a un acòrdi de cooperacion entre Jornalet e Ràdio País.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo que vol Macronet es donar guanhs als bancs e raubar, retalhar l'educacion e tot lo que pugar e li daissen als trabalhadors.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari