CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Lo nòu disc de Rosalía es inspirat del roman occitan Flamenca

La cantadoira catalana, reconeguda pels prèmis Graamy, a donat una nòva sonoritat al flamenco

| Miguel Hernández / Rosalía
La cantadoira catalana Rosalía es venguda l’artista revelacion de l’annada amb son segond disc El mal querer (lo mal aimar), que dona una nòva sonoritat de flamenco amb d’aires de trap, e qu’es inspirat del roman medieval occitan Flamenca.
 
Sortit lo 2 de novembre passat, lo disc foguèt quitament anonciat sus un ecran gigant sus la plaça de Times Square a Nòva York. De mençonar que l’artista, eissida de l’entorn umil d’un vilage a unes 40 quilomètres de Barcelona, ven de ganhar dos guierdons als Latin Grammy Awards 2018 per doas de las cançons d’aquel album sieu.
 
Dempuèi sa sortida, El mal querer amolona los elògis, bat de recòrds sus Spotify e a ja vendut mai de 20 000 exemplars.
 
 
Flamenca
 
Lo trabalh de Rosalía es inspirat de Flamenca, un roman occitan medieval anonim del sègle XIII que n’existís sonque un sol manuscrit conegut, lo de Carcassona. Tant lo roman occitan coma l’album de Rosalía explican l’istòria d’una femna que se marida amb un òme gelós, e aquel “amor escur” romp l’autoestima de la femna e emplís de misèria sa vida.
 
Atal lo nom de cada cançon del disc es acompanhat del títol d’un capítol:
 
— Malamente (Marridament), capítol 1: Augurio (Auguri)
— Que no salga la luna (Que sortisca pas la luna), capítol 2: Boda (Nòça)
— Pienso en tu mirá (Pensi a ton agach), capítol 3: Celos (Gelosiá)
— De aquí no sales (Sortiràs pas d’aicí), capítol 4: Disputa
— Reniego (Renègui), capítol 5: Lamento (Planh)
— Preso (presonièr), capítol 6: Clausura
— Bagdad, capítol 7: Liturgia
— Di mi nombre (Diga mon nom), capítol 8: Éxtasis (Extasi)
— Nana (Breçairòla), capítol 9: Concepción (Concepcion)
— Maldición (Malediccion), capítol 10: Cordura (Sen)
— A ningún hombre (A cap d’òme), capítol 11: Poder
 
Aquela sequéncia explica las divèrsas fasas de la vida de la femna protagonista de l’istòria, dempuèi los auguris e la nòça, en passant per la gelosiá, las garrolhas, lo patiment, la maternitat e, enfin, l’autonomizacion de la femna, que recobra lo poder sus ela meteissa.
 
An collaborat a aquesta òbra d’artistas celèbres coma Rossy de Palma, l’Orfeó Català o de figuras fòrça conegudas de l’entorn del flamenco.
 
 

 
 

 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Grotewoord Barcelona
4.

Perdoneu-me si us plau que escrigui en català, tot esperant que em comprengueu, tal com jo comprenc perfectament l'occità.

Podeu trobar el text de Flamenca en les dues adreces següents:

https://archive.org/details/leromandeflamenc00mill/page/n4 (facsímil fotogràfic)

https://play.google.com/store/books/details?id=7soFAAAAQAAJ

En aquesta segona adreça es pot llegir directament o descarregar el PDF a l'ordinador o el telèfon.

Tot i no ser amant del flamenc, m'ha impactat la força de Rosalia que m'ha permès descobrir aquesta gemma de la literatura occitana.

  • 4
  • 0
francesc palma
3.

No pas per mi lo flamenc. Gràcies

  • 0
  • 1
Pitaluga
1.

Pendent d'annadas foguèt pas possible d'aver "Lo roman de Flamenca" en libre. Una vergonha qu'amaguèsson* aquel cap d'obra. Es ora de lo sortir de las catacombas.

Òsca Rosalia!

*En faguent de recèrcas sus Arnaut Daniel ai trapat que figura dins un blòg de la poésia "francophone". E encara mai fòrt: France Culture li a consacrat una ora coma "poète français". France Culture que fa dins l'anacronisme? Venent d'eles es de negacionisme. A! Es vertat que França es eternala! Lo primièr dels franceses es l'òme de Talteüll (Tautavèl)!

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article