Actualitats
Malhòrca: an rendut omenatge als felibres occitans
L’eveniment commemorava lo 50n anniversari de la vesita dins l’illa d’una còla de felibres provençals
A Malhòrca an fach un omenatge als felibres occitans. L’eveniment commemorava lo 50n anniversari de la vesita dins l’illa d’una còla de felibres provençals e l’organizèron Òc Malhòrca e l’Òbra Culturala Baleara dins las clastras de Sant Francés de Palma.
Demest d’autras activitats i aguèt una conferéncia sus l’amistat occitanocatalana e de parladisses sus la vesita dels felibres a Malhòrca en 1968. Dins aquel sens se depausèt una garba de flors davant l’estèla commemorativa en Carrièra de Frederic Mistral e se legiguèt de poèmas e de tèxtes de Maria Antònia Salvà, Joan Alcover, Guillem Colom, Antoni Maria Alcover e Frederic Mistral.
Se descobriguèt una estèla commemorativa en onor de Mistral e dels traductors Maria Antònia Salvà e Guillem Colom.
Colom aviá remembrat la vesita dels felibres amb las paraulas seguentas:
Se parlèt de la vesita dels felibres dins l’illa en 1887 quand se metèt en musica lo poèma de Mistral Lo Bastiment (escrich Lou Bastimen) que transcrivèm en grafia classica per nòstres legeires:
E se parlèt d’un fum de causas, coma lo rescontre occitanomalhorquin a Montpelhièr en 1933 e quitament de la messa funerària qu’Antoni Maria Alcover diguèt en onor de Mistral en 1914. Lo curat es conegut per èsser estat un dels lingüistas e lexicografes pus engatjats de la lenga catalana.
L’eveniment finiguèt en Carrièra de Frederic Mistral de Palma, ont i aguèt una animacion de musica tradicionala de l’illa, de lecturas de poèmas e de cançons improvisadas dichas glòsas. La glosaira Cati Eva Canyelles n’improvisèt jos la melodia occitana Los Caulets.
L’eveniment lo sostenguèron las comunas de Palma, de Llucmajor e de Sóller e l’Universitat de las Illas Balearas.
Demest d’autras activitats i aguèt una conferéncia sus l’amistat occitanocatalana e de parladisses sus la vesita dels felibres a Malhòrca en 1968. Dins aquel sens se depausèt una garba de flors davant l’estèla commemorativa en Carrièra de Frederic Mistral e se legiguèt de poèmas e de tèxtes de Maria Antònia Salvà, Joan Alcover, Guillem Colom, Antoni Maria Alcover e Frederic Mistral.
Se descobriguèt una estèla commemorativa en onor de Mistral e dels traductors Maria Antònia Salvà e Guillem Colom.
«A la memòria de Frederic Mistral e dels poètas malhorquins M. Antònia Salvà e Guillem Colom, autors de la version en lenga nòstra de l’òbra completa del grand autor de Provença. Estèla mesa per la Comuna de la Vila a l’escasença de la venguda a Malhòrca dels felibres provençals, lo 16 d’octòbre de 1968»
Colom aviá remembrat la vesita dels felibres amb las paraulas seguentas:
«Que aquesta Copa d’aliança [la Copa Santa]
que us trametérem fa cent anys
sia un cop més la gran fermança
sia l’escut i ensems la llança
pels nostres més nobles afanys!»
que us trametérem fa cent anys
sia un cop més la gran fermança
sia l’escut i ensems la llança
pels nostres més nobles afanys!»
Se parlèt de la vesita dels felibres dins l’illa en 1887 quand se metèt en musica lo poèma de Mistral Lo Bastiment (escrich Lou Bastimen) que transcrivèm en grafia classica per nòstres legeires:
«Lo bastiment ven de Malhòrca,
Amb de felibres un cargament:
An coronat de flors e tòrcas
L’aubre mèstre dau bastiment;
Urosament
Ven de Malhòrca
Lo bastiment.»
Amb de felibres un cargament:
An coronat de flors e tòrcas
L’aubre mèstre dau bastiment;
Urosament
Ven de Malhòrca
Lo bastiment.»
E se parlèt d’un fum de causas, coma lo rescontre occitanomalhorquin a Montpelhièr en 1933 e quitament de la messa funerària qu’Antoni Maria Alcover diguèt en onor de Mistral en 1914. Lo curat es conegut per èsser estat un dels lingüistas e lexicografes pus engatjats de la lenga catalana.
L’eveniment finiguèt en Carrièra de Frederic Mistral de Palma, ont i aguèt una animacion de musica tradicionala de l’illa, de lecturas de poèmas e de cançons improvisadas dichas glòsas. La glosaira Cati Eva Canyelles n’improvisèt jos la melodia occitana Los Caulets.
L’eveniment lo sostenguèron las comunas de Palma, de Llucmajor e de Sóller e l’Universitat de las Illas Balearas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mercé plan als malhorquins!
#2 Mercés, amic! :)))
#1 Sèm plan contents que t'agrade. Aicí as las paraulas:
Sa xeremia engalana
es sons d'una nació
i enfila sa façana
i mos ompl d'emoció
per enfortir s'unió
mallorquina i catalana. [occitana]
I que passi sense enganys
perquè tots serem capaços
i es poble segueix passos
i canta i sense planys
quan després de cinquanta anys
enfortim encara es llaços.
Una llengua és ancestral
tots la duim a dins immersos
com ses rels més naturals
que expandeix es universos
que avui llegim dins en versos
grans d'en Frederic Mistral.
Cada vers pots ser un abric
que mos pot agombolar
Maria Antònia Salvà
traduí amb llenguatge ric
i també un solleric
Guillem Colom i Ferrà.
Poetes amb estiment
que ningú no else decanta
quan alçam sa Copa Santa
que és es poble i sa gent
perquè un poble que canta
perviurà eternament.
Una amistat que aconhorta
occitans i mallorquins
gràcies a Òc Mallorca
per porer sembrar nous brins
i tornar obrir una porta
per eixamplar es camins.
Camins força vertadera
i camins de dignitat
enfortim una sendera
amb sa nostra identitat
on hi alçam una bandera
amb colors de llibertat.
Felicitacions als amics d'Oc Mallorca, fasètz fòrça emb aquò ben!
Quin polit cant improvisat ! aqueste mena de cant ès pòt trobar a l'entorn de Mediteranèa tota.
Soi tot esmogut coma quand ausissi "chjami e responsi" a la festa de la Santa di u Niolu a Casamaccioli(Còrsega).
Un MallorquIn poiriáI ne botar las paraulas aquí? De segur, en catalan insular.
Grandmercegi, per avança.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari