Actualitats
Cinc cents deputats del Mond entièr demandan la liberacion de Carme Forcadell
L’èx-presidenta del Parlament de Catalonha es embarrada en preson preventiva, acusada de rebellion e sedicion per aver permés un debat sus l’independéncia
Cinc cent deputats e èx-deputats de 25 parlaments del Mond entièr an signat un manifèst qu’exigís la liberacion de Carme Forcadell, èx-presidenta del Parlament de Catalonha embarrada en preson preventiva per aver permés un debat sus l’independéncia de Catalonha e Aran dins l’assemblada catalana.
Demest los signataris i a la vicepresidenta del Parlament Europèu, Heidi Hautala, e 35 eurodeputats, dont la copresidenta del Grop dels Verds Ska Keller. Tanben signan d’elegits d’Alemanha, de França, del Reialme Unit, de Luxemborg, de Quebèc, de Chile.... De mençonar la presidenta de l’Assemblada de Galas, Elin Jones, lo de Flandra, Jan Peumans, lo de Corsega, Jean-Guy Talamoni, lo de las illas Feròe, Páll á Reynatúgvu, lo del Bascoat Sud, Barkartxo Tejeria, e l’èx-presidenta del Parlament escocés Tricia Marwick.
Lo manifèst se presentèt ièr de ser al Parlament de Catalonha dins un acte solemne ont intervenguèt Elin Jones en representacion de totes los presidents de cambra que l’an signat.
Forcadell foguèt embarrada en preson preventiva lo 9 de novembre de 2017 e liberada l’endeman amb una caucion de 150 000 èuros. Pasmens, lo 22 de març de 2018, lo jutge li tornèt impausar la preson preventiva incondicionala. A l’ora d’ara se tròba dins la preson de El Catllar, près de Tarragona, mentre qu’espèra lo jutjament.
L’empresonament de Forcadell “es una injustícia suprèma”, çò declarèt Gerard Joan Barceló, de la còla de Jornalet, dins una letra a l’elegida catalana publicada dins aqueste jornal e que li mandèrem per pòsta a la preson.
Dins aquela letra, Barceló ditz que pòt arribar de comprene —non pas d’acceptar— “que lo govèrn d’un estat espanhòl incapable de democracia vòlga metre en preson un president e un vicepresident de govèrn, e mai un ministre de l’Interior”. Mas cossí justificar l’encarceracion de la presidenta d’un parlament? “Aviatz pas de foncions executivas, tot çò que faguèretz es permetre un debat, çò qu’es la quita esséncia del poder legislatiu, çò es lo poder de debatre e de votar d’idèas e de leis; cèrtas, se tractavan d’idèas, de leis e un referendum qu’agradavan pas ges a Espanha, mas se pòt pas reprochar, en democracia, a una assemblada parlamentària democraticament elegida d’exercir simplament sas foncions legislativas. Per tant, en vos empresonant, Espanha confirma internacionalament qu’es contrària a la democracia.”
Demest los signataris i a la vicepresidenta del Parlament Europèu, Heidi Hautala, e 35 eurodeputats, dont la copresidenta del Grop dels Verds Ska Keller. Tanben signan d’elegits d’Alemanha, de França, del Reialme Unit, de Luxemborg, de Quebèc, de Chile.... De mençonar la presidenta de l’Assemblada de Galas, Elin Jones, lo de Flandra, Jan Peumans, lo de Corsega, Jean-Guy Talamoni, lo de las illas Feròe, Páll á Reynatúgvu, lo del Bascoat Sud, Barkartxo Tejeria, e l’èx-presidenta del Parlament escocés Tricia Marwick.
Lo manifèst se presentèt ièr de ser al Parlament de Catalonha dins un acte solemne ont intervenguèt Elin Jones en representacion de totes los presidents de cambra que l’an signat.
Forcadell foguèt embarrada en preson preventiva lo 9 de novembre de 2017 e liberada l’endeman amb una caucion de 150 000 èuros. Pasmens, lo 22 de març de 2018, lo jutge li tornèt impausar la preson preventiva incondicionala. A l’ora d’ara se tròba dins la preson de El Catllar, près de Tarragona, mentre qu’espèra lo jutjament.
L’empresonament de Forcadell “es una injustícia suprèma”, çò declarèt Gerard Joan Barceló, de la còla de Jornalet, dins una letra a l’elegida catalana publicada dins aqueste jornal e que li mandèrem per pòsta a la preson.
Dins aquela letra, Barceló ditz que pòt arribar de comprene —non pas d’acceptar— “que lo govèrn d’un estat espanhòl incapable de democracia vòlga metre en preson un president e un vicepresident de govèrn, e mai un ministre de l’Interior”. Mas cossí justificar l’encarceracion de la presidenta d’un parlament? “Aviatz pas de foncions executivas, tot çò que faguèretz es permetre un debat, çò qu’es la quita esséncia del poder legislatiu, çò es lo poder de debatre e de votar d’idèas e de leis; cèrtas, se tractavan d’idèas, de leis e un referendum qu’agradavan pas ges a Espanha, mas se pòt pas reprochar, en democracia, a una assemblada parlamentària democraticament elegida d’exercir simplament sas foncions legislativas. Per tant, en vos empresonant, Espanha confirma internacionalament qu’es contrària a la democracia.”
As members of the European Parliament, we call for the immediate release of the Speaker of the Catalan Parliament, Carme Forcadell #FreeForcadellpic.twitter.com/7Y61K4svOO
— EU-Catalonia Dialogue Platform (@EUCat_Dialogue) 13 de desembre de 2018
Denunciem l'empresonament de la Carme Forcadell. Pq és una brutalitat tan gran q estigui tancada per haver donat la veu a tothom!
— MartaVilaltaTorres (@martavilaltat) 13 de desembre de 2018
Moltes Carmes fan falta al país i al món.
Guanyarem, Carme.
Per tu i per tots! #llibertat#FreeForcadell
https://t.co/wirMFdgDMWpic.twitter.com/KaNnKaOeu5
| fffff | fffff | |
| Quins son ara los perseguits politics catalans? A l’ora d’ara, son jutjats per la Cort Suprèma espanhòla los elegits seguents: — per rebellion: Dolors Bassa, Toni Comín, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Clara Ponsatí, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Marta Rovira, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull;
—per malversacion de fonzes e desobesissença: Meritxell Borràs, Carles Mundó, Lluís Puig, Meritxell Serret, Santi Vila; — per desobesissença: Ramona Barrufet, l’occitana Mireia Boya, Lluís Corominas, Anna Gabriel, Lluís Guinó, Joan Josep Nuet, Anna Simó. Quasi totes los acusats son de caps de las listas electoralas de las tres candidaturas independentistas (Amassa per Catalonha, ÈRC e CUP) elegits a las darrièras eleccions regionalas del 21 de decembre passat. D’aquestes nòu son en preson, sèt en exili e los autres a l’espèra d’èsser convocats tornarmai. Tanben se perseguís la polícia catalana Mas ara lo ministèri public catalan va mai luènh e acusa tanben de rebellion l’èx-cap de la polícia catalana, los Mòssis d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, l’èx-director dels mòssis, Pere Soler e l’èx-director general de l’interior de la Generalitat de Catalonha, César Puig. Contra eles demandan 11 ans de preson, del temps que ne demanda 4 per l’intendenta dels Mòssis, Teresa Laplana. Quatre presonièrs politics en cauma de la fam Per ara, son quatre los presonièrs politics catalans en cauma de la fam illimitada. Jordi Sànchez e Jordi Turull comencèron lo 30 de novembre del temps que Joaquim Forn e Josep Rull jonguèron la cauma dins la matinada del tres de decembre. Reclaman que lo Tribunal Constitucional espanhòl responda a lors recorses paralisats dempuèi un an, car es lo sol biais de far una apelacion davant la Cort Europèa dels Dreches Umans. Totun, lo Tribunal Constitucional contunha lo blocatge. Aquela cort a admés una trentena de recorses, qu’a pas resolgut e ditz que contunharà de los estudiar a causa de la complexitat de la procedura. Sonque lo regèt d’un d’aqueles recorses permetriá als presonièrs politics catalans de far apelacion dirèctament davant la Cort Europèa dels Dreches Umans d’Estrasborg. Mas lo tribunal espanhòl a admeses totes los recorses e los ten a l’espèra de los resòlver. E justament es çò que planhon los presonièrs: que se siá admés absoludament totes lors recorses. Perque, tant que son encalats dins lo sistèma judiciari espanhòl, pòdon pas anar a la Cort Europèa dels Dreches Umans. | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Las presons franquistas e sos jutges puei de 38 ans de la defuncion de son generalet menut e cuol gros, encara estan activas empresonant a democràtas aplicant sa doctrina que varen aprendre a l'escola e que los varen ficar al cap. Son los vielhs fidels a la dictadura, los que moriran aital sense voler comprendre que Espanya ara es de UE e ara no es pot far. Ho saben, mas cresen que han de seguir matant a la libertat que volen los catalans e los democratas espanyols. Quan un matrimoni va malament , lo que se fà es separar-se o divorciar-se. Atal es la democràcia. L'odi del franquisme e dels militars franquistes foguet tan gan que la dreta, l'extrema dreta, l'ultradreta espanyolas es anticatalanista fins els ossos. Açò es delicte de racisme franquista.
Cinc cents deputats del Mond entièr demandan la liberacion de Carme Forcadell… considerant que los autres preisonièrs politics, en preison, i pòdon demorar trenta o quaranta ans de mai, coma de terroristas bascas ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari