CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.DaufinatAut DaufinatGapencés

De penas de preson pels Sèt de Briançon

La justícia a prononciadas de penas de 6 meses amb sosta fins a 12 meses de preson dont 4 ferma, per las sèt personas acusadas d’aver ajudat a l’intrada de migrants entre lo Daufinat e las Valadas

Lo tribunal correccional de Gap prononcièt dijòus passat de senténcias sevèras contra los Sèt de Briançon, acusats d’aver permesa l’intrada de migrants a la fin d’abril entre Briançonés e la Val d’Ors. Benoît Ducos, Théo Buckmaster, Bastien Stauffer, Lisa Malapert e Eleonora Laterza los an condemnats a sièis meses amb sosta “per ajuda a l’intrada irregulara d’un estrangièr en França”, del temps que las penas pus duras son prononciadas contra Jean-Luc Jalmain e Mathieu Burellier, condemnats a dotze meses de preson dont quatre fermes. Malgrat que los jutges ajan pas presa en compte la circonstància agravanta de l’accion “en banda organizada”, la justícia fa encarcerar Jalmain per aver relevat sa camiseta fàcia als gases lacrimogèns pendent un rassemblament en setembre passat, e Burellier l’an condemnat per rebellion amb obligacion de pagar 4000 èuros d’indemnitats als policièrs que se son portats partida civila.
 
Los condemnats an entre 22 e 52 ans e son una ciutadana italiana, un ciutadan soís, un ciutadan bèlgosoís e quatre ciutadans franceses. Aquestes, lo 22 d’abril passat, participavan a una accion de solidaritat amb los migrants al còl de Montginebra, entre lo Daufinat e las Valadas. Reüssiguèron a metre a l’abric una vintena de migrants a Briançon. Aquela accion solidària aguèt luòc tot bèl just après que de militants ultradrechistas del grop Generacion Identitària aguèron ocupat lo còl de l’Eschala amb la toca de “barrar la rota” als migrants, davant la passivitat de las autoritats francesas.
 
Aquel jutjament es rendut tot bèl just quand la Cort de Cassacion anullèt las condemnas contra Cédric Herrou e un autre ciutadan roiasc pel meteis delicte de solidaritat.
 
D’autras personas solidàrias de las personas migrantas son convocats en justícia en genièr e en març de 2019.
 
 
La justícia francesa a “condemnat la solidaritat”
 
Pel comitat de sosten als Sèt de Briançon, la justícia a “condemnat la solidaritat”. “Dal temps que de personas exiliaas, a las qualas assaiam de venir en ajua, morisson sus las rotas perilhosas de la frontiera francoitaliana, lo tribunal correccional de Gap a fach la chausia de condemnar la solidaritat”, çò ditz lo comitat de sosten dins son comunicat que planh que lo “principi de solidaritat” siá ara vengut “delicte de solidaritat”.
 
 
“An volgut rompre lo vam de solidaritat que viu en Briançonés”
 
“De preson ferma per delicte de solidaritat, aquò es una decision extrèmament grèva, una primiera en França, çò soslinha a L’Humanité Agnès Antoine del comitat de sosten als sèt condemnats. An volgut rompre lo vam de solidaritat que viu en Briançonés. Vòlon far paur. Arrèstan pas de far de senhalaments e de rejónher de testimoniatges d’actes de rebutament illegals o de violéncia. Aquò los destorba, alora an decidit de pichar fòrt”.
 
Los Sèt de Briançon son sostenguts per aperaquí 50 000 personas de divèrsas associacions umanitàrias que demandan l’abandon de totas las perseguidas per delicte de solidaritat contra las personas qu’agisson dins un esperit de fraternitat. D’accions de protèsta contra la senténcia an agut luòc per tot lo país.
 
 
 

 

 

 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Felip Martèl Montpelhièr
1.

En apèl, totun, la jurisprudéncia Herrou se poiria aplicar. Mas vertat que las acusacions de respòsta a la policia laissan una escapa a la repression. E ont ne son las segùas de l'accion dels fafs identitaris qu'an vougut intervenir en sens contrari sus la mema frontiera ? La policia e la justicia an ren de lor dire ?

  • 15
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article