D’aqueste dijòus 24 de genièr al dimenge 17 de febrièr, se poirà véser dins de salas del castèl comtal de la Ciutat de Carcassona una mòstra entitolada: “Catars, un patrimòni escrit”.

Tornar a las fonts
 
Anna Brenon, comissària scientifica de la mòstra, explica: “Los sègles XII e XIII vegèron se desvolopar mai que mai en Itàlia e en País d’Òc de vertadièras Glèisas crestianas sens ligam amb la papautat romana, de Glèisas amb lors institucions pròprias, amb un clergat, secular e regular, sos rites e sas liturgias pel salvament de l’arma –batisme espirital o consolament–, lor lectura sabenta de las Escrituras, lor literatura religiosa e lors ideals apostolics.
 
La Papautat condemnèt coma erètges aqueles religioses non confòrmes jol nom de “catars”. Eles meteisses se balhèron pas jamai d’autre nom que Bons Crestians o Bons Òmes e Bonas Femnas.
 
Aqueste fenomèn religiós medieval, sonat “catar” per convencion, a de longa fait rajar plan de tinta, lo mai sovent dins un ambient de controvèrsia istorica o de mite. Mas l’Istòria s’escriu sus l’estudi critic de las fonts: a las fonts, cal tornar e, d’en primièr, a las fonts originalas.
 
De fait, al contra d’afirmacions mal informadas, lo fenomèn catar, del sègle XII al sègle XIV, es bèlament documentat. Las Fonts polemicas signadas pels clèrgues dessenhan l’eretgia que diabolizan per melhor la combatre. Las Fonts narrativas de las cronicas desgrunan les eveniments de sa longaruda repression. Las Fonts judiciàrias de l’Inquisicion esclairan, antropologicament, los dissidents eles meteisses: òmes e femnas, religioses e laïcs en Lengadòc e Itàlia.
 
La mòstra presenta pas l’ensemble de las fonts que documentan lo catarisme. Aprèp un cort agach d’archius inquisitorials que balhan lo contèxte, se bota un accent particular sus las Fonts originalas: quatre manuscrits medievals mai que probable d’una man catara, de rejonchas de literatura religiosa en latin o en occitan dobrisson un camin dirècte cap a la religiositat dissidenta e permeton de li tornar balhar sa plaça dins l’ambient intellectual e esperital del temps.”
 
 
De manuscrits numerizats e una projeccion
 
La mòstra vira a l’entorn de la numerizacion de manuscrits venguts de bibliotècas d’Occitània, França e Euròpa (Clarmont-Ferrand, Tolosa, Lion, París, Florença, Dublin, Vatican, Vièna) per presentar lo quotidian dels fisèls catars mas tanben los escrits religioses originals; la mòstra se clava pel filme suls rituals catars, e en particular lo consolament, filme presentat al Musèu del catarisme de Masamet.
 
 
Una mòstra bravament importanta
 
Aquesta mòstra, presentada dins un luòc medieval emblematic, es importanta dins un temps ont los tenents d’un negacionisme anticatar trapan un sosten mediatic espantant. Podèm ça que la plànher sa presentacion per solament una pichòta mesada dins lo temps ont passa lo mens de vesitaires dins lo castèl dels Trencavèl.
 
Mas comptam sus vos, fisèls legeires del Jornalet, per faire una virada del costat de Carcassona d’aicí al 17 de febrièr!
 
 
 
 
Alan Roch