Actualitats
Marselha: l’OPM festeja l’independéncia de Maurici
L’associacion occitanista de Marselha e lo Collectiu Creòl de l’Ocean Indian organizan una fèsta consagrada a la cultura de l’illa
La republica de Maurici celebrava dimars passat la fèsta de son independéncia, e uèi se festeja a Marselha, en çò de l’Ostau dau País Marselhés (OPM), amb lo Collectiu Creòl de l’Ocean Indian.
Es per aquò que l’OPM aculhís a partir de 19h una fèsta amb Jagdish Konexyon, Farhan Hosen, Georges-Marie Hosteing e las dançairas Sistas Creoles.
L’illa Maurici demorèt desabitada fins en 1638 quand foguèt colonizada pels olandeses. La nomenèron atal en onor del prince Maurici d’Aurenja-Nassau. A causa de cambiaments climatics, dels ciclòns e de la deterioracion del sòl fertil, los olandeses abandonèron l’illa qualques decennis après. Puèi, França s’apoderèt de l’illa durant lo sègle XVIII e l’apelèt Île de France (Illa de França). En 1810, lo Reialme Unit ocupèt l’illa après la desfacha de l’armada francesa e la tornèron nomenar Maurici.
En 1965, lo Reialme Unit donèt l’independéncia a l’illa Maurici e, en contrapartida, ne separèron l’archipèla de Chagos e desplacèron tota la populacion per i crear una basa militara. Ara la Cort Internacionala de Justícia ditz que lo Reialme Unit deu descolonizar Chagos.
L’independéncia arribèt en 1968. Lo país se tresmudèt en republica dins lo Commonwealth en 1992.
Maurici es ara una democracia establa amb d’eleccions liuras regularas amb un recòrd positiu de respècte dels dreches umans; atrai d’investiments estrangièrs considerables en atenhent un dels revenguts per cap pus nauts d’Africa.
Ostau dau País Marselhés
18 Carriera de l’Olivier
13005 Marselha
Mai d’informacions sus: ostau.net
Es per aquò que l’OPM aculhís a partir de 19h una fèsta amb Jagdish Konexyon, Farhan Hosen, Georges-Marie Hosteing e las dançairas Sistas Creoles.
L’illa Maurici demorèt desabitada fins en 1638 quand foguèt colonizada pels olandeses. La nomenèron atal en onor del prince Maurici d’Aurenja-Nassau. A causa de cambiaments climatics, dels ciclòns e de la deterioracion del sòl fertil, los olandeses abandonèron l’illa qualques decennis après. Puèi, França s’apoderèt de l’illa durant lo sègle XVIII e l’apelèt Île de France (Illa de França). En 1810, lo Reialme Unit ocupèt l’illa après la desfacha de l’armada francesa e la tornèron nomenar Maurici.
En 1965, lo Reialme Unit donèt l’independéncia a l’illa Maurici e, en contrapartida, ne separèron l’archipèla de Chagos e desplacèron tota la populacion per i crear una basa militara. Ara la Cort Internacionala de Justícia ditz que lo Reialme Unit deu descolonizar Chagos.
L’independéncia arribèt en 1968. Lo país se tresmudèt en republica dins lo Commonwealth en 1992.
Maurici es ara una democracia establa amb d’eleccions liuras regularas amb un recòrd positiu de respècte dels dreches umans; atrai d’investiments estrangièrs considerables en atenhent un dels revenguts per cap pus nauts d’Africa.
Ostau dau País Marselhés
18 Carriera de l’Olivier
13005 Marselha
Mai d’informacions sus: ostau.net
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Merces a que los britanics foteron l'illa a la França e son grander, ara es independenta e la gent gaudeis d'unas condicions de vida e libertat considerablas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari