CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Los doanèrs que demoran mobilizats en França, mei que mei entà har cap au Brexit

Qu’arcastan a l’estat francés la manca de preparacion e d’anticipacion cap a ua situacion cèrtas complicada, mes totun anonciada de longa

Despuish lo 4 de març, los doanèrs francés que son suu davant de l’empont entà har enténer la votz de la lor profession. Que denóncian ua manca de mejans umans e materiaus entà tribalhar.
 
Prumèr, que i a donc lo Brexit: l’activitat deus doanèrs que’s deberé donc concentrar cap aus contraròtles rotèrs deu nòrd deu país. Ua carga de tribalh qui solide ne serà pas pro compensada per las embauchas:  que son donc los doanèrs de las autas regions qui probable i seràn enviats entà ahortir los efectius sus plaça,  vueitant deu còp los burèus regionaus!
 
Qu’arcastan a l’estat la manca de preparacion e d’anticipacion cap a ua situacion cèrtas complicada, mes totun anonciada de longa.
 
Mes que i a lo Brexit, mes shens qu’aquò! En efèit, la profession que denóncia tanben ua baisha permanenta e importanta deus efectius despuish annadas: 6000 agents mensh en 20 ans, per tot lo país, segon las chifras deu sindicat UNSA Doanas.  L’ahar deu Brexit que seré donc mei que tot  la gotejada qui hè pishada.
 
Pròva deus besonhs màgers deus doanèrs, qu’arrefusèn la prumèra proposicion deu govèrn,  hèita lo 12 de març passat: ua envolòpa de 14 milions d’euros entà auçar drin los salaris (55 euròs mei per mes haut o baish) . Tanben, la licéncia ferrioviària acordada peu Ministèri de la Transicion Ecologica e Solidària a la cordèra francesa de l’Eurostar entà’u perméter de circular maugrat un Brexit shens acòrd ne’us a pas convençut tanpauc.
 
Que contunhan donc las operacions de zèl a l’entorn deu tunèl de la Mancha, e en mei d'un escambiader de l’autorota A16, qui provòcan alentiments de la circulacion importants (las estanças entà gahar l’Eurostar que pòden durar mei d'ua òra).
 
Sustot, las accions que’s poderén espandir en las autas regions tanben, totas solidàrias deus collègas deu nòrd de França.
 
Enfin, que i a tanben en camin la famosa reforma de la foncion publica, qui’us chepica hèra: los doanèrs, en mei d’estar menhs nombrós e mau repartits, que’s poderén tanben pèrder quauques drets, com lo d’interviéner dens lo procèssus deus mudaments.
 
Penibilitat, formacion, salari, retrèita, mudaments, lo mau qu’ei pregond, e que passa de luenh lo sol problèma deu Brexit.
 
L’Estat que pòt har tots los calculs qui l’agrada, l’operacion qu’ei simpla: que cau  mejans adaptats entà tribalhar com cau. Peus doanèrs com per la foncion publica sancèra. La sortida anonciada deu Reiaume Unit de l’Union Europèa, prevista prumèr lo 29 de març,  qu’ei estada renviada au 12 d’abriu. L’estat qu’a donc quauques setmanas mei entà horucà’s lo cervèth e trobar solucions. Ua cauma deu zèl deus ministres francés?
 
 
 
 
Ràdio País
 
 
 
 
 

Aqueste article es possible gràcias a un acòrdi de cooperacion entre Jornalet e Ràdio País.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

francesc palma
1.

Gran Bretanha non ha de donar ni un centim a los banquier alemanys, que ja en tenen prou amb lo que han raubat als pobles de l'UE amb los governs de dretas que governan al sieu favor.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article