capçalera campanha

Actualitats

InternacionalPolitica

L’oposicion colombiana reclama justícia a la Cort Penala Internacionala amb una caminada de París a l’Aia

Cèrcan d’internacionalizar lo conflicte e que la Cort dobrisca una enquèsta sus “l’extermini de mai cinc cents dirigents socials e comunautaris de Colómbia”

| RFI/Carlos Pizarro
Una quinzena de collectius de colombians en exili, desplaçats e represalhats, an començat una marcha de París a l’Aia per reclamar justícia a la Cort Penala Internacionala (CPI), qu’a acceptat d’estudiar las “nombrosas pròvas que responsabilizan d’èx-governants del país dels masèls sistematics de mai de cinc cents dirigents socials e comunautaris”, dont de caps indigènas, d’estudiants e de defensors dels dreches umans.
 
La marcha, que ten lo sosten de maitas organizacions sindicalas e solidàrias d’Euròpa, comencèt dijòus passat e es previst qu’arribe deman a l’Aia, après aver traversat tres estats e uèch vilas europèas. Una comission legiguèt lo manifèst a París e es previst qu’arribe fins al sèti de la CPI. Aquí, a l’Aia, i aurà l’opausant e aspirant a la presidéncia de Colómbia, Gustavo Petro, qu’a recebut de menaças de mòrt contra el e sa familha, e mai es estat victima de mai d’una temptativa d’atemptat.
 
“La dobertura d’una enquèsta imparciala de la CPI suls nombroses massacres e abuses de l’estat sus las populacions civilas e suls dirigents socials a creat una considerabla expectativa en los defensors dels dreches umans e l’oposicion politica al govèrn de Duque/Uribe per que se pòsca garentir lor drech a la vida e a exercir la protèsta pacifica amb un respècte de las convencions internacionalas en vigor”, çò dison.
 
La tòca es tanben d’internacionalitzar lo conflicte de Colómbia. Dison que la situacion es de mai en mai grèva après l’arribada al poder d’Iván Duque, que promoguèt lo “non” al referendum suls Acòrdis de Patz entre lo govèrn e las FARC en 2016. Los opausants contan que la signatura de la patz aviá dobèrt un “espèr de reconciliacion e reconstruccion al país” e que cal jutjar los “execrables crims contra l’umanitat” que se son comeses en Colómbia.
 
Los organizaires denóncian tanben que la polícia colombiana a reprimit las mobilizacions de las comunautats indigènas per lors dreches territorials e lors servicis publics comunautaris, mai que mai dins lo departament de Chocó. Dins aquel sens, critican lo silenci internacional sus la repression del govèrn colombian.
 
 
 

 
 

 

 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Etiquetas

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Pitaluga
3.

Se vei que los mèdias tradicionals lor conven mai de parlar de Veneçuela que de Colómbia e d’autres païses d’America que s’i passan de causas òrres.
Solide que lo Maduro es una catastròfa mas l’autre, que lo critican pas ges , talament qu’on finiriá per lo prene per un cavalhièr blanc, serà tanben una catastròfa dins son biais (vendut als Estats Units, politica mortifèra dels boys de Chicago, eca.).
Quand a Colómbia, un president irresponsable, un Duque que se pren per lo rei, vòl desfar per ideologia çò qu’a costat de decenis a obténer. Mas dins dins los mèdias grand public es l’omertà, coma sus fòrca causas.

  • 4
  • 0
Estòqui
2.

"Represalhats", ça dison dins l'article.
Mas cresi qu'es un neologisme. Tant val dire : un mot qu'existissiá pas la setmana passada .

  • 1
  • 4
francesc palma
1.

A Colombia lo president Duque està en contra de la patz amb la guerrilha. Què es pot esperar d'una persona aital ? Es un assassí integral.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article