Actualitats
Brasil: los indigènas se quilhan contra Bolsonaro
Acampats a Brasília, manifèstan lor chepic per las declaracions “racistas e intolerantas” del govèrn: “Nos vòlon liquidar, pr’amor qu’es un govèrn que vòl promòure lo desvolopament economic amb la destruccion”
Un milièr d’indigènas brasilièrs son acampats contra las politicas del president de Brasil, Jair Bolsonaro, installats jos de tendas sus la principala avenguda de Brasília. Lo campatge se debana dins l’encastre de la 15a edicion del Campament Tèrra Liura, mas aqueste còp o fan coma una “resisténcia pacifica” contra Bolsonaro que considèran coma “una menaça” pels pòbles originaris de Brasil.
Segon Sônia Guajajara, de l’APIB (Articulacion dels Pòbles Indigènas de Brasil), “[son] demest los primièrs atacats per aqueste govèrn, mas los indians [son] atacats dempuèi l’an 1500 e resistirem”. Guajajara foguèt l’an passat la primièra candidata indigèna a la vicepresidéncia de Brasil. Aquestes jorns, ven de participar, amb d’autres representants indigènas, a las audiéncias amb de parlamentaris. Aquí an presentadas las revendicacions dels pòbles originaris e an manifestat lor chepic per las declaracions “racistas e intolerantas” vengudas del govern de Brasil. “Nos vòlon liquidar, pr’amor qu’es un govèrn que vòl promòure lo desvolopament economic amb la destruccion.”
Una de las revendicacions principalas es de tornar aviar la Funai, çò es la Fondacion Nacionala de l’Indian. Èra una institucion que foncionava dins lo quadre del Ministèri de la Justícia e qu’ara an mesa a l’Ofici de la Familha, de las Femnas e dels Dreches Umans. Considèran qu’es grèu que la Funai aja quitat d’aver de responsabilitats dins la demarcacion de las nòvas tèrras indigènas. Ara o fa lo Ministèri de l’Agricultura dont la ministra, Tereza Cristina Correa, ten d’estreches ligams amb los grands entrepreneires agricòlas (nomenats fazendeiros) e coneguts per atacar qualques pòbles indigènas.
D’efièch, la majoritat de las 600 resèrvas indigènas oficialas son atacadas frequentament per aqueles fazendeiros per far avançar los tèrras e produire de coitius a granda escala.
Per ara, Bolsonaro a promés de tocar pas las resèrvas actualas, mas si qu’a anonciat que permet a las societats privadas d’esplechar las ressorsas mineralas d’aquelas tèrras en donant d’argent als indigènas. La majoritat dels pòbles o an refusat car aquel esplech “permet la destruccion de la natura”.
A l’ora d’ara, i a en Brasil unas 600 resèrvas indigènas oficialas, abitadas per environ 480 000 personas de 227 nacions diferentas. Ocupan 110 milions d’ectaras.
Segon Sônia Guajajara, de l’APIB (Articulacion dels Pòbles Indigènas de Brasil), “[son] demest los primièrs atacats per aqueste govèrn, mas los indians [son] atacats dempuèi l’an 1500 e resistirem”. Guajajara foguèt l’an passat la primièra candidata indigèna a la vicepresidéncia de Brasil. Aquestes jorns, ven de participar, amb d’autres representants indigènas, a las audiéncias amb de parlamentaris. Aquí an presentadas las revendicacions dels pòbles originaris e an manifestat lor chepic per las declaracions “racistas e intolerantas” vengudas del govern de Brasil. “Nos vòlon liquidar, pr’amor qu’es un govèrn que vòl promòure lo desvolopament economic amb la destruccion.”
Una de las revendicacions principalas es de tornar aviar la Funai, çò es la Fondacion Nacionala de l’Indian. Èra una institucion que foncionava dins lo quadre del Ministèri de la Justícia e qu’ara an mesa a l’Ofici de la Familha, de las Femnas e dels Dreches Umans. Considèran qu’es grèu que la Funai aja quitat d’aver de responsabilitats dins la demarcacion de las nòvas tèrras indigènas. Ara o fa lo Ministèri de l’Agricultura dont la ministra, Tereza Cristina Correa, ten d’estreches ligams amb los grands entrepreneires agricòlas (nomenats fazendeiros) e coneguts per atacar qualques pòbles indigènas.
D’efièch, la majoritat de las 600 resèrvas indigènas oficialas son atacadas frequentament per aqueles fazendeiros per far avançar los tèrras e produire de coitius a granda escala.
Per ara, Bolsonaro a promés de tocar pas las resèrvas actualas, mas si qu’a anonciat que permet a las societats privadas d’esplechar las ressorsas mineralas d’aquelas tèrras en donant d’argent als indigènas. La majoritat dels pòbles o an refusat car aquel esplech “permet la destruccion de la natura”.
A l’ora d’ara, i a en Brasil unas 600 resèrvas indigènas oficialas, abitadas per environ 480 000 personas de 227 nacions diferentas. Ocupan 110 milions d’ectaras.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
"Nos vòlon liquidar, pr’amor qu’es un govèrn que vòl promòure lo desvolopament economic amb la destruccion”, çò dison los Amerindians. Mas, mos cars fraires de delai l'Ocean Atlantic, avètz ja vist ont que siá un desvelopament economic que non siá estat consubstencialament ligat amb la destruccion e l'espleitacion salvatja de la natura ?
Bolsonaro bosses tristes,
ets un facha e raciste.
Coma tu no n'hi pot haver cap,
al mond tan fotut del cap.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari