Los partits independentistas an obtengut 26 sètis dels 54 que compren lo Congrès de la Nòva Caledònia a las eleccions que se son tengudas lo 12 de mai passat sus aquel territòri d’otramar francés. E mai ajan daverat un sèti de mai (fins ara, n’avián 25), son demorats a dos sètis la majoritat absoluda. Aquelas eleccions èran las primièras en Nòva Caledònia après lo referendum d’autodeterminacion de 2018, ont l’“òc” per l’independéncia obtenguèt lo 43% dels vòtes —plan mai dels previstes dins los sondatges.

Las fòrças independentistas esperavan que lo vam del resultat del referendum lor poiriá beneficiar, pel primièr còp de l’istòria, per aténher la majoritat al Congrès. Es pas estat aital, sustot perque dins la província del Sud —la pus poblada e ont i a una granda majoritat de votants contraris a l’independéncia— ni lo Front de Liberacion Nacional Canac e Socialista (FLNKS) ni lo Partit Trabalhista poguèron pas melhorar lor percentatge de vòtes, e demorèron amb los meteisses sètis qu’avián ja.
 
Per contra, dins las províncias del Nòrd e de las Illas de la Leialtat, la victòria  independentista foguèt aclapanta, coma d’abitud. Mas aquestas doas províncias elegisson mens de congressistas (15 e 7) que la del Sud (32) a causa de lor pes demografic pus flac: lo 74% de la populacion demòra dins la província del Sud.
 
Lo camp leialista daverèt, doncas, 28 sètis, mas ara amb una predominància mai granda dels partits mai centralistas. Fins ara, la fòrça majoritària dins lo leialisme èra Caledònia Ensems, un partit qu’aviá quitament definit lo territòri coma “una pichona nacion dins França” e qu’es dobèrt a estudiar de nòvas formas d’autogovèrn. Mas aquel partit es demorat amb sonque 7 deputats (dels 15 qu’aviá) e la granda venceira es la coalicion L’Avenir en Fisança (18 sètis), qu’es a la drecha de Caledònia Ensems, e refusa que París transferisca quina competéncia suplementària que siá.
 
De soslinhar tanben dins lo blòc leialista l’irrupcion pel primièr còp d’un nòu partit, L’Esvelh Oceanian (3 sètis), que representa los ciutadans de Nòva Caledònia originaris d’autras illas francesas de l’ocean Pacific: Wallis e Futuna. Lo partit, oficialament, ditz qu’a pas de posicion sus la question de l’independéncia, mas son cap, Milakulo Tukumuli, reconeis que lo 90% de sa comunautat es contra la secession e que per el, la question de l’apertenéncia a França “se pausa pas”.
 
 
Formacion de govèrn e nòu referendum en 2020
 
Lo Congrès es l’assemblada deliberativa de la Nòva Caledònia, ont s’apròva las dichas “leis de país”, que son de disposicions sus las competéncias que lo territòri oceanic exercís d’una faiçon autonòma. Elegís lo govèrn de la Nòva Caledònia, que deu incorporar de membres de partits independentistas e non independentistas a l’encòp, d’un biais similar a l’Irlanda del Nòrd.
 
A l’encòp, s’elegirà tanben las presidéncias de las tres províncias, que gerisson de budgets pus nauts, sustot la del Sud, e s’espèra que l’obtendrà la cap de L’Avenir en Fisança, Sonia Backès. Los independentistas mantendràn lo contraròtle de la província del Nòrd e de las Illas de la Leiautat.
 
Mas un dels aspèctes pus remarcats de la legislatura qu’ara comença serà, lèu, la plan probabla tenguda d’un segond referendum d’independéncia, en 2020. L’Acòrdi de Nouméa prevei que cal lo vòte favorable d’un tèrç dels membres del Congrès per que lo referendum se pòsca far. L’FLNKS diguèt ja a la fin del referendum de 2018 que voliá que se tornèsse téner, e ara L’Avenir en Fisança assegura que la coalicion leialista es tanben en favor de sa tenguda.
 
Perqué? Las rasons son, evidentament, desparièras en cada cas. L’FLNKS considèra qu’a pro de temps per arribar als sèt ponches percentuals que, l’an passat, separèron los independentistas de la victòria al referendum; se foguèsse pas lo cas, l’Acòrdi de Nouméa lor dona encara l’opcion de forçar un tresen plebiscit en 2022. Per L’Avenir en Fisança, s’agís de  “reduire lo tèrme d’incertitud que pesa sus la Nòva Caledònia” e tanben d’obténer, aquel còp, una victòria del “non” fòrça pus clara.

 
 
 

---

Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.