Actualitats
Tolosa: tornaràn manifestar dimècres que ven per l’occitan dins l’educacion publica
A la rintrada s’anóncia pas cap de dobertura de classa dins lo primari e dins lo segondari manca 168 oras mentre qu’una vintena de collègis e licèus van barrar de corses o los limitar
Lo collectiu per l’ensenhament de l’occitan dins l’acadèmia de Tolosa (CRÈO Tolosa) tornarà manifestar dimècres venent, davant lo rectorat de la Ciutat Mondina, davant la menaça de la supression de l’occitan de l’educacion publica francesa. Cridan a una manifestacion festiva aqueste 22 de mai, de 12h a 16h.
A la rintrada s’anóncia pas cap de dobertura de classa bilingua occitan-francés dins lo primari, e dins lo segondari manca 168 oras e una vintena de collègis e licèus van barrar de corses o los limitar. Segon lo CRÈO Tolosa, tot aquò manca fòrça als engatjaments de la rectritz d’aquela circonscripcion escolara, e tanben contraven a las convencions signadas amb las collectivitats territorialas, los sindicats, las associacions e l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO).
Los manifestants demandan doncas que se restablica los engatjaments preses de mejans especifics reservats a l’ensenhament de l’occitan per que los ensenhaments pòscan èsser mantenguts e espandits; lo desvolopament de l'ofèrta e la recuperacion de l’ensenhament bilingüe dont l’interès educatiu es reconegut, confòrmament a la convencion entre los rectorats e las regions; lo retorn a las modalitats anterioras de gestion e de seguiment de l’ensenhament de l’occitan qu’avián permés de progrèsses; lo respècte dels tèxtes e la recuperacion de la politica academica en favor de l’occitan e una vertadièra concertacion amb los sòcis per l’entamenada de la convencion de desvolopament de l’ensenhament de l’occitan.
Dempuèi mai de 40 ans, las pòrtas dels establiments escolars de l’Acadèmia de Tolosa s’èran progressivament dobèrtas a l’ensenhament de la lenga e de la cultura occitanas, dins l’encastre d’una politica academica volontarista. La circulara rectorala del 3 de mai de 1999 precisa que “las doblidar es pas un signe de modernitat mas una pèrda de substància”.
La convencion rectorats-regions signada a Tolosa lo 26 de genièr de 2017, confòrmament a la lei, daissava esperar de nòus desvolopaments mas de decisions ministerialas e academicas que respèctan pas ni la lei ni la convencion fan pesar dempuèi mai d'un mes de grèvas menaças sus l’avenir d’aquel ensenhament. La convencion es aplicada dins l’acadèmia de Bordèu mas l’es pas dins l’Acadèmia de Tolosa.
En contradiccion amb los tèxtes e los engatjaments, las possibilitats e los mejans d’ensenhament per l’occitan son estats fòrtament reduches per la rintrada venenta. Las modalitats de gestion e de seguiment d’aquel ensenhament, que dins l’acadèmia de Tolosa avián permés un desvolopament significatiu, son estadas modificadas e son a present fòrça nefastas per l’ensenhament de l’occitan.
Una situacion fòrça grèva per l’ensenhament de l’occitan
De fach, se tracta d’una situacion fòrça grèva per l’occitan. L’acadèmia de Tolosa es una de las onze subdivisions escolaras que tòcan Occitània dins l’estat francés. Aquesta administracion a mes fin a la dotacion especifica que finança l’occitan dins los collègis e licèus e daissa sens occitan gaireben 15 000 escolans. Tanben son pertocats una cinquantena d’ensenhaires d’occitan dins l’acadèmia mondina.
Dins la rèsta d’Occitània administrada per França, la situacion es pas melhora. Dins las acadèmias de Lemòtges, Clarmont e Grenòble, l’occitan dins los licèus e collègis es anecdotic. A Montpelhièr e Ais, l’occitan a fòrça reculat davant las atacas dels diferents rectors. D’anóncias de barraduras son estadas fachas en Provença ont lo rector se trufa “d’una lenga que se parla pas”. L’explicacion de la fin de l’occitan es lo pretèxt de la reforma Blanquer dels licèus. Lo 60% dels escolans del segondari es dins l’acadèmia de Tolosa. L’occitan es tanben fòrt a Niça, mas patís fòrça la reforma mortifèra dels licèus. La vertat es que i a una volontat evidenta de metre fin a l’occitan al Ministèri de l’Educacion de París.
Manifestacion festiva e combativa per l’ensenhament de l’occitan
Dimècres 22 de mai de 2019 de 12h a 16h
Davant lo rectorat de l’Acadèmia de Tolosa
75, carrièra de Sant Ròc, Tolosa.
Mètro: Sant-Anha
Trobatz l’eveniment sus Facebook.
A la rintrada s’anóncia pas cap de dobertura de classa bilingua occitan-francés dins lo primari, e dins lo segondari manca 168 oras e una vintena de collègis e licèus van barrar de corses o los limitar. Segon lo CRÈO Tolosa, tot aquò manca fòrça als engatjaments de la rectritz d’aquela circonscripcion escolara, e tanben contraven a las convencions signadas amb las collectivitats territorialas, los sindicats, las associacions e l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO).
Los manifestants demandan doncas que se restablica los engatjaments preses de mejans especifics reservats a l’ensenhament de l’occitan per que los ensenhaments pòscan èsser mantenguts e espandits; lo desvolopament de l'ofèrta e la recuperacion de l’ensenhament bilingüe dont l’interès educatiu es reconegut, confòrmament a la convencion entre los rectorats e las regions; lo retorn a las modalitats anterioras de gestion e de seguiment de l’ensenhament de l’occitan qu’avián permés de progrèsses; lo respècte dels tèxtes e la recuperacion de la politica academica en favor de l’occitan e una vertadièra concertacion amb los sòcis per l’entamenada de la convencion de desvolopament de l’ensenhament de l’occitan.
Dempuèi mai de 40 ans, las pòrtas dels establiments escolars de l’Acadèmia de Tolosa s’èran progressivament dobèrtas a l’ensenhament de la lenga e de la cultura occitanas, dins l’encastre d’una politica academica volontarista. La circulara rectorala del 3 de mai de 1999 precisa que “las doblidar es pas un signe de modernitat mas una pèrda de substància”.
La convencion rectorats-regions signada a Tolosa lo 26 de genièr de 2017, confòrmament a la lei, daissava esperar de nòus desvolopaments mas de decisions ministerialas e academicas que respèctan pas ni la lei ni la convencion fan pesar dempuèi mai d'un mes de grèvas menaças sus l’avenir d’aquel ensenhament. La convencion es aplicada dins l’acadèmia de Bordèu mas l’es pas dins l’Acadèmia de Tolosa.
En contradiccion amb los tèxtes e los engatjaments, las possibilitats e los mejans d’ensenhament per l’occitan son estats fòrtament reduches per la rintrada venenta. Las modalitats de gestion e de seguiment d’aquel ensenhament, que dins l’acadèmia de Tolosa avián permés un desvolopament significatiu, son estadas modificadas e son a present fòrça nefastas per l’ensenhament de l’occitan.
Una situacion fòrça grèva per l’ensenhament de l’occitan
De fach, se tracta d’una situacion fòrça grèva per l’occitan. L’acadèmia de Tolosa es una de las onze subdivisions escolaras que tòcan Occitània dins l’estat francés. Aquesta administracion a mes fin a la dotacion especifica que finança l’occitan dins los collègis e licèus e daissa sens occitan gaireben 15 000 escolans. Tanben son pertocats una cinquantena d’ensenhaires d’occitan dins l’acadèmia mondina.
Dins la rèsta d’Occitània administrada per França, la situacion es pas melhora. Dins las acadèmias de Lemòtges, Clarmont e Grenòble, l’occitan dins los licèus e collègis es anecdotic. A Montpelhièr e Ais, l’occitan a fòrça reculat davant las atacas dels diferents rectors. D’anóncias de barraduras son estadas fachas en Provença ont lo rector se trufa “d’una lenga que se parla pas”. L’explicacion de la fin de l’occitan es lo pretèxt de la reforma Blanquer dels licèus. Lo 60% dels escolans del segondari es dins l’acadèmia de Tolosa. L’occitan es tanben fòrt a Niça, mas patís fòrça la reforma mortifèra dels licèus. La vertat es que i a una volontat evidenta de metre fin a l’occitan al Ministèri de l’Educacion de París.
Manifestacion festiva e combativa per l’ensenhament de l’occitan
Dimècres 22 de mai de 2019 de 12h a 16h
Davant lo rectorat de l’Acadèmia de Tolosa
75, carrièra de Sant Ròc, Tolosa.
Mètro: Sant-Anha
Trobatz l’eveniment sus Facebook.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
S'ha de canviar la situació, a Occitània s'ha de parlar primer en Occità, i després ja es veurà.
Això seria el normal, però la situació de Occitània es normal!?
Ens em d'alliberar, i això es un motiu mes, per fer-ho, cal fer-se pesats fins a aconseguir-ho.
Cal pensar com superar aquestes qüestions, i la resta i alliberar la Pàtria, en el meu cas Pàtries, soc del sud.
Visca la Terra...Lliure1
L'Ernest, "El Tàrrega".
Mercès Pitaluga: Quan es feia poesia en latin, la gent no l'entenia, al ferse en Occitan se podia far al mieg de la plaça e carrieras e la gent l'entenia, se non agués estat entenidora la gent agués tirat tomatigas als joglars o al que cantavan o recitavan las cançonetas. S'emprava una lenga leu e plana precisament perquè lo poble pogués entendre la, una lenga correnta la mateissa que es parlava als carriers, naturalment la gent disfrutava de sentir las cançonetas que contaven temes divertits e entretenguts, a vegadas atrevits e coents o verts, a cops per criticar se entre eles, e de vegades de manera improvisada e sortia lo que sortia. Quan los altres paisos latins veren aquel succés daissaren de far poesia en latin per fer la en lenga d'Oc, passant a ser la lenga de la poesia que s' entenia molt mai , e es convertí en la lenga per far posesia a nivel Europeu. La lenga d'Oc foguet alors la lenga mai coneguda e importanta d'aquel temps.
#10 Coneissi una professora de « lettres modernes » que demorèt d’annadas a Blaia e jamai s’entrevèt de Jaufre Rudèl. Coneissiá quitament pas son nom.
Es vertat que fan pas res sus plaça per entresenhar lo mond.
Mas i a tanben un problèma amb l’universitat francesa. Un autre professor de « lettres modernes » de la meteissa generacion, quand li parlèri d’Arnaut Danièl, me diguèt : A, òc, l’avèm estudiat en ancian francés.
Benvolgut t. : E mercès pel que dius, per desgracia non i a cap indicador al castelh del gran trobador de L'amor de Lunh, mas encara que sia amb l'escusa del turisme, s'a de reivindicar a las municipalitats que posen cartelhs indicadors, e se o fan per la cultura Occitana melhor. París segur que diu que los trobadors son franceses o non diu res. Mas los Conselhs Regionals an de far aquesta feina culturala de reivindicar los trobadors coma l'identitat propia la mai valuosa qu' avets. Des del moment que podem legir los poemas e los comprene sensa gaire dificultat, los trobadors son ben vius, naturalment qu' a vegadas cal corregir qualque falta qu'i puga aver en la poesia per far la mai entenedora auei dia. Los ostals ont visqueren, amb visitas guiadas e panelhs amb sos poemas mai coneguts o entenedors, monuments a las carrieras e plaças del trobador d'aquela contrada. Se i aguet los trobadors foguet perquè la lenga d'Oc avia alcançat un nivel de normalitzacion tant en l'administracion cama en la poesia e la narrativa molt important, mai avançat que las altras lengas latinas vesinas, convertint se en model a seguir.
#9 francesc
Mercé ! plan mercé !
Los poèmas de Jaufré Rudel , cresèvi de ne conéisher mei d'un … manca aqueth . Pr'aquò presi lo trobador de "l'amor de lunh" ! A Blaia (pròche de Bordèu e non pas en Peiregòrd) las roeinas deu son castèth enqüèra hautejan l'estuari de Gironda . Mès pas un quite panèu toristic per ensenhar aus visitaires quau èra lo Jaufré Rudel !
Los trobadors , mila ans de literatura a héser conéisher , una rason valadera d'anar manifestar per l'ensenhament de l'occitan . Au demiei de milanta autas rasons de mei !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari