Actualitats
Las eleccions europèas son entamenadas. Dimenge, en Aran, i aurà una tripla eleccion
Las eleccions al Parlament Europèu comencèron ièr amb de jornadas electoralas al Reialme Unit e als Païses Basses. Uèi se vòta en Irlanda, Letònia, Malta e Eslovaquia. En Chequia se vòta uèi e deman dissabte, e dimenge votaràn los autres estats
Las eleccions al Parlament Europèu comencèron ièr amb de jornadas electoralas al Reialme Unit e als Païses Basses. Lo repòrt del Brexit fins a la tardor a obligat los britanics de participar a un vòte qu’èra pas previst. Uèi se vòta en Irlanda, Letònia, Malta e Eslovaquia. Chequia es lo sol estat ont se pòt votar pendent dos jorns: uèi e deman dissabte. Los autres estats, dont l’espanhòl, lo francés e l’italian —que concernisson Occitània— votaràn dimenge.
Dins cinc estats de l’UE es obligatòri de votar: Belgica, Bulgaria, Chipre, Grècia e Luxemborg.
Al total, los europèus sèm a elegir 751 eurodeputats. Eles elegiràn los caps de lista (los diches Spitzenkandidaten) de caduna de las formacions politicas candidats al pòst de president de la Comission Europèa. Ça que la, es lo Conselh d’Euròpa, format pels primièrs minitres dels 28 estats, qu’elegirà lo president de la Comission, que puèi lo Parlament Europèu lo deurà validar.
Los 751 eurodeputats representan proporcionalament cadun dels estats segon un critèri de proporcion demografica. Quand lo Reialme Unit aurà enfin quitat l’UE, lo nombre de deputats serà reduch fins a 705. Alavetz, los estats francés e espanhòl ganharàn cinc deputats cadun, Itàlia e los Païsses Basses n’auràn tres de mai e Irlanda ne ganharà dos. Los nòu eurodeputats restants se repartiràn entre Polonha, Romania, Suècia, Àustria, Danemarc, Eslovaquia, Finlàndia, Ongria e Estònia.
Los resultats començaràn de se saber dimenge a partir de 23h. Es l’ora marcada pel barrament dels burèus de vòte en Itàlia, l’estat que vòta pus tard. Fins a aquel moment se raportarà pas cap de resultat.
Tripla eleccion en Aran
En Aran i aurà, totun, una tripla eleccion. En mai de las europèas e de las eleccions municipalas, que se tendràn dins tot l’estat espanhòl, los araneses votaràn tanben per lo Conselh General, es a dire, per lo govèrn del país que foguèt restaurat en 1990 après 156 ans d’inactivitat, e qu’ara es refortit amb la nòva Lei d’Aran.
Lo Conselh General d’Aran es format de tretze conselhièrs elegits dins cadun dels sièis terçons.
Los terçons
La Val d’Aran se devesís en sièis terçons: son la division geografica pròpria del país, qu’a foncionat administrativament quand lo Conselh General es estat en vigor, es a dire, de 1313 fins a 1834 e dempuèi 1991.
Inicialament, èran tres demarcacions, per tant se nomenan “terçons”. Mas al sègle XVI cada terçon se subdevesiguèt en dos sosterçons, qu’an, pasmens, mantengut lo nom de terçons.
E mai, pendent los 156 ans d’abolicion del Conselh General, perdèsson lor foncion administrativa, los terçons contunhèron de manténer tradicionalament lor valor identitària. An una valor tan simbolica qu’en 1977 se constituiguèt una associacion nomenada Es Terçons per defendre la restauracion del Conselh General d’Aran dins l’Estatut d’Autonomia de Catalonha.
A l’ora d’ara, pel terçon de Castièro s’elegís 4 conselhièrs, pel dels Quate Lòcs se n’elegís 3, per Pujòlo 2 e tanben 2 per Arties e Garòs. Pels terçons de Lairissa e Marcatosa s’elegís 1 conselhièr.
Las comunas
A respècte de la division municipala, los terçons son pas brica respectats. Cal dire que l’administracion municipala es impausada per l’estat espanhòl, del temps que lo Conselh General es definit dins l’Estatut d’Autonomia de Catalonha, e desvolopat amb la Lei d’Aran aprovada pel Parlament catalan, en seguida de las revendicacions aranesas.
Los conselhs municipals d’Aran son bailejats per la figura del baile, que dirigís la municipalitat. Amb el i a los cònsols (tanben escrich còssos), que son los conselhièrs municipals.
Aran ten 9 comunas, dont doas correspondon a la mitat de la superfícia del país: lo Naut Aran e Vielha e Mijaran, que prenon dos terçons caduna. Las autras 7 municipalitats son Bossòst, Les, Canejan e Bausen (Quate Lòcs) e Vilamòs, Arres e Es Bòrdes (Lairissa).
Dins cinc estats de l’UE es obligatòri de votar: Belgica, Bulgaria, Chipre, Grècia e Luxemborg.
Al total, los europèus sèm a elegir 751 eurodeputats. Eles elegiràn los caps de lista (los diches Spitzenkandidaten) de caduna de las formacions politicas candidats al pòst de president de la Comission Europèa. Ça que la, es lo Conselh d’Euròpa, format pels primièrs minitres dels 28 estats, qu’elegirà lo president de la Comission, que puèi lo Parlament Europèu lo deurà validar.
Los 751 eurodeputats representan proporcionalament cadun dels estats segon un critèri de proporcion demografica. Quand lo Reialme Unit aurà enfin quitat l’UE, lo nombre de deputats serà reduch fins a 705. Alavetz, los estats francés e espanhòl ganharàn cinc deputats cadun, Itàlia e los Païsses Basses n’auràn tres de mai e Irlanda ne ganharà dos. Los nòu eurodeputats restants se repartiràn entre Polonha, Romania, Suècia, Àustria, Danemarc, Eslovaquia, Finlàndia, Ongria e Estònia.
Los resultats començaràn de se saber dimenge a partir de 23h. Es l’ora marcada pel barrament dels burèus de vòte en Itàlia, l’estat que vòta pus tard. Fins a aquel moment se raportarà pas cap de resultat.
Tripla eleccion en Aran
En Aran i aurà, totun, una tripla eleccion. En mai de las europèas e de las eleccions municipalas, que se tendràn dins tot l’estat espanhòl, los araneses votaràn tanben per lo Conselh General, es a dire, per lo govèrn del país que foguèt restaurat en 1990 après 156 ans d’inactivitat, e qu’ara es refortit amb la nòva Lei d’Aran.
Lo Conselh General d’Aran es format de tretze conselhièrs elegits dins cadun dels sièis terçons.
Los terçons
La Val d’Aran se devesís en sièis terçons: son la division geografica pròpria del país, qu’a foncionat administrativament quand lo Conselh General es estat en vigor, es a dire, de 1313 fins a 1834 e dempuèi 1991.
Inicialament, èran tres demarcacions, per tant se nomenan “terçons”. Mas al sègle XVI cada terçon se subdevesiguèt en dos sosterçons, qu’an, pasmens, mantengut lo nom de terçons.
E mai, pendent los 156 ans d’abolicion del Conselh General, perdèsson lor foncion administrativa, los terçons contunhèron de manténer tradicionalament lor valor identitària. An una valor tan simbolica qu’en 1977 se constituiguèt una associacion nomenada Es Terçons per defendre la restauracion del Conselh General d’Aran dins l’Estatut d’Autonomia de Catalonha.
A l’ora d’ara, pel terçon de Castièro s’elegís 4 conselhièrs, pel dels Quate Lòcs se n’elegís 3, per Pujòlo 2 e tanben 2 per Arties e Garòs. Pels terçons de Lairissa e Marcatosa s’elegís 1 conselhièr.
Las comunas
A respècte de la division municipala, los terçons son pas brica respectats. Cal dire que l’administracion municipala es impausada per l’estat espanhòl, del temps que lo Conselh General es definit dins l’Estatut d’Autonomia de Catalonha, e desvolopat amb la Lei d’Aran aprovada pel Parlament catalan, en seguida de las revendicacions aranesas.
Los conselhs municipals d’Aran son bailejats per la figura del baile, que dirigís la municipalitat. Amb el i a los cònsols (tanben escrich còssos), que son los conselhièrs municipals.
Aran ten 9 comunas, dont doas correspondon a la mitat de la superfícia del país: lo Naut Aran e Vielha e Mijaran, que prenon dos terçons caduna. Las autras 7 municipalitats son Bossòst, Les, Canejan e Bausen (Quate Lòcs) e Vilamòs, Arres e Es Bòrdes (Lairissa).
| Terçon | Municipalitats | Vilas e vilatges | Conselhièrs generals elegits |
| Quate Lòcs | Bossòst, Les, Canejan e Bausen | 3 | |
| Lairissa (o Irissa) | Vilamòs, Arres e Es Bòrdes | 1 | |
| Marcatosa | Vielha e Mijaran | Vilac, Aubèrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arròs e Vila | 1 |
| Castièro | Vielha e Mijaran | Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha, Gausac e Casau | 4 |
| Arties e Garòs | Naut Aran | Arties e Garòs | 2 |
| Pujòlo | Naut Aran | Tredòs, Bagergue, Montgarri, Salardú, Unha e Gessa | 2 |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Jornalet ama plan cultivar lo vide abyssal entre una elita politica e l'electorat!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari