Actualitats
Lo govèrn de Nicaragua anóncia la liberacion de cent presonièrs politics
Dins las negociacions per sortir de la crisi sòciopolitica, l’oposicion a exigit la liberacion dels presonièrs
Lo govèrn de Nicaragua anoncièt diluns passat la liberacion d’un centenat de presonièrs politics, après que l’oposicion aguèt quitat la taula de las negociacions que cèrca una solucion a la crisi que la patís lo país. L’oposicion del govèrn de l’Aliança Civica per la Justícia e la Democracia assegurèt que tornariá pas a la taula fins a la liberacion dels presonièrs politics e cridèt a la cauma generala per quichar lo govèrn. En seguida, lo govèrn de Daniel Ortega anoncièt dins un comunicat que los presonièrs passarián a un regim de “convivéncia familiala o d’autras mesuras de precaucion”. Al procès d’excarceracion participa lo Comitat Internacional de la Crotz Roja (CICR) en qualitat d’observaire.
La decision del’Aliança arribèt dins l’encastre d’una fòrta pression sociala per la liberacion dels presonièrs, après qu’un d’eles, Eddy Montes Praslín, foguèt mòrt, fusilhat en preson dins de circonstàncias pauc claras. Montes Praslín, de ciutadanatge nicaragüenc e estatsunidenc, èra sus la lista de personas a liberar en març passat, mas lo liberèron pas.
Après l’excarceracion d’aqueles cent presonièrs politics, ne demòra totjorn 236 en preson dont 132 se tròban sus una lista que la reconeis lo govèrn. Segon l’Aliança, i a totjorn 809 presonièrs politics.
Demest los cent liberats, i a sonque sièis femnas e doas personas transgenres. Los mai coneguts son los caps estudiants Jonathan López, Chester Navarrete e Byron Molina, e tanben las joves opausantas Tania Muñoz e María Adilia Peralta.
La situacion dels presonièrs politics en Nicaragua fa partida d’una crisi sòciopolitica que comencèt en abril de l’an passat amb una tièra de protèstas contra la reforma del sistèma de seguretat sociala. Aquela crisi a daissat almens 325 mòrts, segon la Comission Interamericana dels Dreches Umans (CIDU). Mas de collectius locals parlan de 593. Lo govèrn reconeis solament 109 victimas. A mai, i a de centenats de personas portadas desaparegudas, de milièrs de nafradas e de desenats de milièrs en exili.
La decision del’Aliança arribèt dins l’encastre d’una fòrta pression sociala per la liberacion dels presonièrs, après qu’un d’eles, Eddy Montes Praslín, foguèt mòrt, fusilhat en preson dins de circonstàncias pauc claras. Montes Praslín, de ciutadanatge nicaragüenc e estatsunidenc, èra sus la lista de personas a liberar en març passat, mas lo liberèron pas.
Après l’excarceracion d’aqueles cent presonièrs politics, ne demòra totjorn 236 en preson dont 132 se tròban sus una lista que la reconeis lo govèrn. Segon l’Aliança, i a totjorn 809 presonièrs politics.
Demest los cent liberats, i a sonque sièis femnas e doas personas transgenres. Los mai coneguts son los caps estudiants Jonathan López, Chester Navarrete e Byron Molina, e tanben las joves opausantas Tania Muñoz e María Adilia Peralta.
La situacion dels presonièrs politics en Nicaragua fa partida d’una crisi sòciopolitica que comencèt en abril de l’an passat amb una tièra de protèstas contra la reforma del sistèma de seguretat sociala. Aquela crisi a daissat almens 325 mòrts, segon la Comission Interamericana dels Dreches Umans (CIDU). Mas de collectius locals parlan de 593. Lo govèrn reconeis solament 109 victimas. A mai, i a de centenats de personas portadas desaparegudas, de milièrs de nafradas e de desenats de milièrs en exili.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'estrema dreta pagada per la cia, lo que vol es crear "merder" coma en Veneçuela, en realitat lo que vol es lo poder com sia, e s'enfot de la democràcia per alcançar o.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari