capçalera campanha

Actualitats

Paraguai: totes los tèxtes de l’administracion publica devon èsser en guaraní

Après la publicacion de la primièra gramatica oficiala d’aquela lenga, comença lo procès de normalizacion de l’emplec de la lenga dins l’administracion de l’estat

| infobae
Ven de se publicar la primièra gramatica oficiala de la lenga guaraní, un “eveniment istoric” que “marca una amira dins lo procès de normalizacion de l’emplec del guaraní dins l’administracion de l’estat”, çò a dich la secretària de las politicas lingüisticas paraguaianas, Ladislaa Alcaraz. D’efièch, aquela lenga es oficiala en Paraguai dempuèi 1992 mas ara l’administracion es a ne normalizar l’emplec dins l’administracion publica.

Segon la lei de las lengas de Paraguai, establida en 2010, totas las disposicions escrichas emesas per l'administracion de l’estat deurà èsser tanben en guaraní quans se ne serà fixat l’ortografia e la gramatica, es a dire, desenant.
 
Aquesta primièra edicion de la gramatica amassa totas las publicacions fachas sul guaraní dempuèi 1640 en inclusent las 74 gramaticas elaboradas per d’autors contemporanèus. Aquò a fach un trabalh de gaireben tres ans e an calgut 128 reünions per setmana per arribar a d’acòrdis consensuals.
 
La gramatica es estada facha originàriament en guaraní e pensada en guaraní, e l’an traducha puèi en espanhòl. Aquò marca una granda diferéncia amb las gramaticas precedentas, fachas sus la basa de la lenga castelhana.
 
Lo libre conten de descripcions sus la sintaxi e la morfologia corrèctas de la lenga e d’advertiments suls espanholismes sintactics que cal evitar per preservar l’esséncia de la lenga.
 
Segon lo darrièr recensament de 1992, environ un 90% de la populacion de Paraguai parla lo guaraní e lo 75% comunica pas qu’en aquesta lenga.  Lo guaraní se parla tanben dins cèrts territòris d’Argentina, Brasil e Bolívia. Es solament oficial en Bolívia e Paraguai.



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
9.

Un somni fet realitat, i penso en aquí, cada cop la gent ultilitza mes el castellà, que no menys el català encara que sempre es el que rep.
Allí ho fa el 70%, en que pensaven els governants fins ara, com els espanyols de la con...destrucció d'Amèrica.
Es bo que recapacitin, tothom hauria de fer igual. Costa tant!?
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 1
  • 0
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nudas las zègas a negrenuèch
8.

Pichona remarca, son pas los polças cap al debàs que faràn lo vocabulari normat . Demai son d'autras questions per tsemple siglés e acronims.. de que ne fasem los conservam en anglés o pas ? aquò es valable per totis o pas ?
Se trobetz que i a cap de problema ai dins la tireta 900 paginas tecnicas de revirar que son a vòstra disposicion....

  • 2
  • 6
francesc palma
7.

Endavant amb la revolucion culturala al Paraguai per retornar la seua lenga.

  • 5
  • 0
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nudas las zègas a negrenuèch
6.

#5 L’occitan pòt totjorn agandir al monde de l’informatic, ne sem convinçuts. Mas sem acarats al manca de vocabularia occitan normat e per ara avem pas agandit a-n-aquel monde.

Es perda, d’aqui qu’auria replegat los clavels a mantunas agraulas e poriam ensenhar las tecnicas d’auèi de per tsemple als calandrons. O far pas es lor balhar razon amai s’an brica razon.

Avem pas demonstrat nimai provat e segur o caldrà far… un jorn… e tornar provar e monstrar.. lo lendeman… atal la vida.
Es lo trauquet indefugible o nos caldrà passar !

  • 2
  • 9
Petite poucette disait-il
5.

Fraires paraguaiencs, podètz pas saber la sort qu'avètz de pas tener al vostre un Michel Serres o un Michel Onfray ! Que vos aurian copat la chica e salopejat la tasca amb de sentèncias definitivas coma "lo guarani èra benlèu judicios per parlar de la pesca, de las meissons o de la caça mas li seria tot simplament impossible de crear de conceptes, d'aver de rasonaments d'abstraccion o d'agandir al mond de l'informatica " e autras conarias de sembla-linguistica "à la française" talas que foguèron dichas, escrichas e estampadas a de milions d'exemplaris per aqueles dos fares de la pensada "que le monde entier nous envie".

  • 13
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article