capçalera campanha

Actualitats

Brasil: l’encarceracion de Lula da Silva seriá la consequéncia d’una conspiracion de jutges e procuraires

Lo mèdia estatsunidenc The Intercept publica de convèrsas entre los procuraires e lo jutge qu’embarrèt l’èx-president. Aquel jutge es ara lo ministre de la justícia de Bolsonaro

La condemnacion en preson de Luiz Inácio Lula da Silva poiriá aver mancat d’imparcialitat. L’èx-president de Brasil es encarcerat dempuèi abril de 2018 per blanquiment de fonzes e corrupcion, d’acusacions qu’ el a totjorn rebutadas en se disent victima d’una “persecucion politica”. Ara venon de se revelar de convèrsas privadas entre lo procuraire e lo jutge que lo condemnèt.
 
La revelacion l’a facha lo mèdia d’investigacion The Intercept, que son cap es lo jornalista estatsunidenc Glenn Greenwald, a qui l’èx-analista de la CIA Edward Snowden revelèt los programas d’espionatge massís.
 
 
“Violacion de l’etica”
 
La publicacion de The Intercept es entitolada “Violacion de l’etica” e parla de “collaboracions enebidas” e de “dobtes sus las pròvas”. D’efièch, lo mèdia assegura que los procuraires conspirèron per que lo procès contra la corrupcion de l’afar Petrobras empachèsse lo retorn al poder de Lula e del Partit dels Trabalhadors.
 
Las convèrsas reveladas son entre lo procuraire Deltan Dallagnol e Sérgio Moro. Moro èra alavetz lo jutge que decidiguèt d’empresonar Lula da Silva e ara es lo ministre de la justícia del president d’extrèma drecha Jair Bolsonaro.
 
Segon aquelas convèrsas, Moro auriá suggerit al procuraire cossí menar a bon tèrme l’enquista per poder condemnar Da Silva sens que lo jutge semblèsse imparcial.
 
L’èx-presidenta de Brasil, Dilma Rousseff, a denonciat las “relacions illegalas” entre lo jutge e los procuraires.
 
De veire quina serà la seguida qu’auràn aquelas revelacions de The Intercept.
 
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

francesc palma
16.

Dedicat a Lula da Silva lo valent defensor dels trabalhadors, injustament empresonat per jutges capitalistas mentiders.

Iratz e gaudents m'en partirai
quan veirai aquest amor de loinh,
mas non sai quan la'm veirai
car trop son nostras terras loinh.
Assatz i a portz e camís !
E, per aissò non sui decís...
Mas tot sia com a Dieu platz !

Jaufre Rudel (...1125-1148...)

  • 0
  • 0
Pitaluga
15.

Òu ! Dròlles ! E vos sembla pas pro imporatant çò que se passa en Brasil ? Subretot que i a mai que Brasil qu’es pertocat. O son totes los païses, que un pauc d'en pertot la judiaciarisacion de la politica desgaunha las eleccions amb de jutges corromputs o emborniats per d’ideologias nauseabondas. I a pas que de veire çò que se passa a costat de nòstre. E quitament dins lo reiaume de Manu la Finança totas las victimas son pas tractadas del meteis biais. Quand siás acusat, val mai que te trapes del costat del margue, cambarada ! Se se podiá demostrar la falsièra dels jutges brasilièrs e arribar a un escande mondial, poiriam esperar frenar aquesta deriva mortifèra per las democracias.

  • 10
  • 5
Ibn Khaldun
14.

#12 Primièrament, l'Istòria officiala es sempre contada dins la boca dels venceires (Los Franceses)

Segondament, l'Istòria, que deuriá èsser una sciéncia, es, lo mai clar del temps, ailàs, un exercici de propaganda, d'un costat, nacionalista, per justificar lo venceire d'impausar sa nacionalitat (o sa pretenduda superioritat) a totes los vençuts e, d'un autre costat, politica, justificant los modèls politics dominants, quines que sián etats los mejanas meses en plaça per los manténer (a l'ora d'ara, en Euròpa,lo capitalisme, per exemple).

La recèrca en Istòria, amb un tal andicap inicial, a plan sovent grandas dificultats per manténer una exigéncia minimal de quallitat e de fisabilitat scientifica. L'exemple actual de las conariás que se contan sul catarisme do,s los mitans universitaris ne constituís un polit exemple.

Plan tròp sovent tornan los poncius racistas pretendent o daissant entendre qu'una civilisacion d'al sud de Leire, que siá judeocrestiana (occitana) o judeomusulmana (Al Andalós) seriá una inepcia mitomaniaca, los Mediteraneans essent plan segur (?) incapables d'originalitat, d'organisacion civila, de produccion intellectuala, artisitica, scientifica, filosofica, espirituala e/o comerciala, o pièger encara, militara. E per aquò, vira la tèrra, e aquí sèm, totes enfants de la mar tampada.

  • 5
  • 1
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nudas las zègas a negrenuèch
13.

Remirable belvèser a grand alluc! que cadun se congostèssa.

  • 1
  • 2
Trencavèl
12.

E avètz vist qualque còp los mèdias franchimands parlar del massacre de Besièrs, amb totes los abitants tuats e cremats dins la glèisa eles tanben? Ni en 2009 o faguèron pas, pel 8èn centenari. 10 000 mòrts al pus bas, probablament 20 000. O es que la valor dels mòrts depend de la data?
E que me vengan pas amb la sansònha que l'Edat Mejana èra crudèla. Ni per las afirmacions repapiairas del papeta Serres, nòstra epòca a pas res a li envejar sul sicut dela violéncia.
O cal dire: las commemoracions son a geometria variabla: i a de mond que decidisson que n'i a de bonas e de marridas. Orador, o cal pas oblidar; mas quand servís als presidents de la republica per se tornar far una verginitat e als mèdias a se donar bona consciéncia, plan mercé !

  • 9
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article