Actualitats
L’istòria d’Occitània segon lo vejaire occitan
Felip Martèl prepausa un obratge sus l’istòria nòstra que fòrça occitans esperàvem
“Atencion! Una Occitània ne pòt amagar una autra”. Amb aquela frasa, Felip Martèl explica la tòca e la portada de son darrièr obratge: l’istòria d’Occitània segon lo ponch de vista occitan. Après aquel esclariment sul territòri occitan, e una introduccion sus Occitània pensada pels que coneisson pas que la geografia e l’istòria segon la geopolitica actualas, Martèl prepausa un obratge sus l’istòria nòstra que fòrça occitans esperàvem.
L’òbra es devesida en quatre partidas. La primièra va dempuèi lo temps de “«l’espaci occitan» abans l’occitan” fins a la fin de l’empèri carolingian. La segonda comença amb “los occitans a l’Edat Mejana” e tracta la question religiosa, lo chòc de la Crosada, las originas de nòstra cultura e civilizacion fins al dich “Temps de las Calamitats”. La tresena partida del libre comença als tempses modèrnes nomenats per l’autor “integracion dolorosa” e es plenament consagrada al domeni de la monarquia francesa “d’un Loís a l’autre”. La quatrena partida se dedica a l’epòca contemporanèa, dempuèi “la mòrt e la resureccion d’Occitània” —de la Revolucion Francesa e l’Empèri— fins a la fin del sègle XX, ont s’analisa detalhadament los faches istorics e socials d’un vejaire occitan e occitanista.
Seguisson qualques annèxes de cartas e imatges explicatius, de cançons, de descripcion de totes los païses occitans d’Aran a las Valadas en passant per tota la rèsta del territòri. Un libre indispensable per conéisser qual sèm, ont sèm, d’ont venèm e ont volèm anar.
MARTEL, Philippe. Histoire de l’Occitanie. Le point de vue occitan. Éditions Yoran, 2019. 448 paginas. 12 èuros.
L’òbra es devesida en quatre partidas. La primièra va dempuèi lo temps de “«l’espaci occitan» abans l’occitan” fins a la fin de l’empèri carolingian. La segonda comença amb “los occitans a l’Edat Mejana” e tracta la question religiosa, lo chòc de la Crosada, las originas de nòstra cultura e civilizacion fins al dich “Temps de las Calamitats”. La tresena partida del libre comença als tempses modèrnes nomenats per l’autor “integracion dolorosa” e es plenament consagrada al domeni de la monarquia francesa “d’un Loís a l’autre”. La quatrena partida se dedica a l’epòca contemporanèa, dempuèi “la mòrt e la resureccion d’Occitània” —de la Revolucion Francesa e l’Empèri— fins a la fin del sègle XX, ont s’analisa detalhadament los faches istorics e socials d’un vejaire occitan e occitanista.
Seguisson qualques annèxes de cartas e imatges explicatius, de cançons, de descripcion de totes los païses occitans d’Aran a las Valadas en passant per tota la rèsta del territòri. Un libre indispensable per conéisser qual sèm, ont sèm, d’ont venèm e ont volèm anar.
MARTEL, Philippe. Histoire de l’Occitanie. Le point de vue occitan. Éditions Yoran, 2019. 448 paginas. 12 èuros.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Cresi qu' està molt ben qu' es publiquen libres sobre la istòria d'Occitania. Mas i a altras causas que poden incidir mai directament (positivament) en la concienciacion de la gent, coma que la majoritat de ciutats e vilatges occitans tengan una avinguda, una plaça, un carrièr, amb lo nom dedicat als Trobadors " Avenguda dels Trobadors", o dedicat a un trobador de la contrada "Trobador Bernart de Ventadorn". Cresi que a Tolosa i a un carrièr dedicat als Trobadors, mas per l'importancia que tengueren, auria de ser a la majoria de ciutats e vilatges Occitans. Reivindicar los coma patrimoni Occitan de primier ordre. Igualment posar lo nom de "Los Trobadors e Trobairits" als centres culturals, als auditoris, als camps de futbol, rugbi, parcs. O avem de reivindicar e non permetre que los mos raubin los franceses, coma en aquel libre de text pel bachelierat que posava que la lenga dels trobadors era l'antic Francès.
"Un libre indispensable per conéisser qual sèm, ont sèm, d’ont venèm e ont volèm anar" ? Per conéisser qui sèm, ont ne sèm e d'ont venèm, rai, me fisi complètament a Felip Martèl, que sap fòrça plan de qué parla !!!
Mas per çò que n'es d'ont vòli anar, malgrat tot lo respècte e la fisança qu'ai dins lo trabalh d'aqueste requist cercaire e militant de tria, non me fisarai ni a el, ni a degun mai. Question de dignitat umana, vòli pensar d'esper-ieu, e anar segon mos pensars… amb lo plaser e la dolor de m'i enganar, coma cadun de nosautres totes, sense venir après o reprochar al grand Felip Martèl, pecaire !
#1 Repapiolatge sens fondaments, coma n'i a tantes dins los comentaris del Jornalet, sorgas inagotablas de braves espetars de rire- ...se la nòstra situacion non èra tan critica.....
Plan segur que vau crompar aquel libre dins los jorns que venan.
Uei, çò que nos commanda quò es de far lo procès de França e de la 'gleisa catolica tot au mens trobar los arguments que l'avocat de l'acusacion contre França faria.
700 ans de dominacion francesa n'i a pron. Montesur = desfacha militaria = francisacion, culpabilisacion, devalorisacion, Condamnacion catar = inquisicion. Centralisacion = decopatge dins lo sens Nòrd/Sud. Perque una majoritat d' occitans son nacionalistes frances, fasama França autrament. Exigeam un drapeu ente las bandas bleu, blanc, roge siajan orizontalas e non verticalas tot simplament per ameliorar las relacions transversalas. Au sud de la limite d'òc/d'òil los teritoris de la minoritats culturalas ; occitans, bascs, catalans, còrs. Au nòrd d'aquela limita e au sud de la Seina lo pais de cultura celtic e de Merlin lo fachilier de la Bretanha a la Borgonha. Pus au nòrd las culturas germanicas e borealas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari