Actualitats
Austràlia farà un referendum per reconéisser los aborigèns dins la Constitucion
Fins a fa gaire, l’estat gerissiá los afars restacats als aborigèns per mejan de las leis sus la flòra e la fauna
Abans tres ans, Austràlia organizarà un referendum sus la possibilitat de reconéisser constitucionalament los aborigèns. Lo ministre pels australians indigènas, Ken Wyatt, a d’efièch promés que lo referendum se fariá abans 2022. “Desvoloparai e menarai a bon tèrme un vòte sus la reconeissença constitucionala pendent lo mandat parlamentari actual”, çò a dich.
La Constitucion actuala fa pas cap de referéncia a la populacion indigèna d’Austràlia delà un critèri purament biologic. De fach, aguèron pas lo drech de vòte fins als ans 1960 e fa solament 9 ans que recebèron una demanda de perdon oficiala per las atrocitats que las patiguèron pendent lo periòde colonial.
A l’ora d’ara, i a unes 700 000 australians originaris sus una populacion totala de 23 milions d’abitants. Son victimas d’una fòrta discriminacion. De remarcar que fins a fa gaire l’estat gerissiá los afars restacats als aborigèns per mejan de las leis sus la flòra e la fauna. Los aborigèns son privats de fòrça dreches, fòrça d’eles patisson l’alcolisme, e lo percentage d’aborigèns embarrats en preson es escandalosament naut.
La Constitucion actuala fa pas cap de referéncia a la populacion indigèna d’Austràlia delà un critèri purament biologic. De fach, aguèron pas lo drech de vòte fins als ans 1960 e fa solament 9 ans que recebèron una demanda de perdon oficiala per las atrocitats que las patiguèron pendent lo periòde colonial.
A l’ora d’ara, i a unes 700 000 australians originaris sus una populacion totala de 23 milions d’abitants. Son victimas d’una fòrta discriminacion. De remarcar que fins a fa gaire l’estat gerissiá los afars restacats als aborigèns per mejan de las leis sus la flòra e la fauna. Los aborigèns son privats de fòrça dreches, fòrça d’eles patisson l’alcolisme, e lo percentage d’aborigèns embarrats en preson es escandalosament naut.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ja tocava! Almenys algú vol fe rels deures, aquí, gresca a trepitjar-nos, perquè som crec bons i ells dolents, sinó com s'entén el que es fan!? De fet mai els em fet res, perquè tant d'odi!? Quina amenaça representem per a ells!?
Que s'ho fessin mirar, jo ja no els entenc, es passen massa i teòricament son gent preparada...ja, ni t'ho creguis!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Cresi que los autèntics australians son los aborigens. Ja seria ora que los reconegessen los seus drets.
L'occitan e las autras lengas ditas "de France" son ara "reconeguts" per la constutcion de l'estat francés. L'efècte produït non me'n sembla espectaclós, totun… Qué ne pensatz ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari