Actualitats
Islàndia: funeralhas pel primièr glacièr de l’illa declarat mòrt
Las autoritats islandesas avertisson que los aperaquí quatre cents glacièrs del país pòdon seguir lo meteis sòrt en causa de l’escalfament global de la planeta
Mentre que d’assistents portavan de bandeiròlas que demandavan d’accions contra lo cambiament climatic, las autoritats placèron una estèla sonada “Letra al futur” que remembra que los glacièrs islandeses pòdon desaparéisser dins dos sègles, mas que se sap çò que caldriá far per o evitar. Indica tanben la concentracion atmosfèrica de 415 ppm (parts per milion) de dioxid de carbòni, una alarmanta donada recòrd que se mesurèt en mai passat.
“Lo cambiament climatic se remarca pas cada jorn, es una causa que se produtz pauc a cha pauc pels umans”, çò diguèt lo professor Julien Weiss de l’Universitat de Berlin. “Mas veire un glacièr que desapareis es una causa que se remarca, que se compren, es fòrça visual”.
L’Union Internacionala per la Conservacion de la Natura (UICN) avisa qu’en 2100 se seràn avalits 21 glacièrs dels 46 que son declarats patrimòni de l’umanitat. Segon aquel organisme, en 2100 aurem perdut entre un 33% e un 60% del volum total del glaç de 2017, se las emissions de gases d’efièch de sarra davalan pas.
Okjökull was the first Icelandic glacier to disappear due to climate change, and now it is the first to have a monument to "mark its passing."
— euronews (@euronews) August 19, 2019
The iconic glacier melted during the 20th century and was officially declared "dead" in 2014. pic.twitter.com/BG4UQD6gLy
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I amb el que passa...ningú fa res!? Ni centrals aehòliques, de motor cinètic, no contamina, i igual per a tots els vehicles, plantes potabilitzadores d'aigua, reciclar tots els residus, reciclar el plàstic i natejar el Mar del plàstic, agricultura sense pesticides i modificacions genètiques, racionalitzar els cultius, deixar de pescar almenys durant uns anys, parar de talar boscos o incendinat-los, deixar de caçar animals salvantges, reciclar i fer que durin mes les coses, industria sostenible i neta. Etc.
No crec que costi tant!? Ho provem!?
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari