Actualitats
Las inondacions venentas
Cinc grandas vilas dels Estats Units son a mand de l’alestir per d’aigats que poirián patir pr’amor del cambiament environamental
Cinc de las pus grandas vilas dels Estats Units son ja a mand de l’alestir per d’aigats venents que poirián patir pr’amor del cambiament environamental actual. Per ansin, Miami, Nòva York, Nòva Orleans, Tampa e Boston an plusors plans per assajar d’empedir de catastròfas naturalas per inondacion que poirián arribar lèu.
Miami seriá una d’aquelas vilas que lors abitants ja votèron fa gaire de se preparar per la lucha contra lo cambiament climatic actual que lo patís la nòstra planeta. Foguèron los quites abitants de Miami que demandèron mai d’impòstes per subreauçar d’autoestradas e d’estradas e ansin prevenir la mòrt dels menaires en cas de tempèsta o d’aigat.
En 2012, lo ciclòn Sandy entraïnèt de pèrdas de mai de 19 miliards de dolars, e l’estat e la vila de Nòva York, que son doas administracions diferentas, comencèron pauc puèi de trabalhar per establir de plans contra de possiblas catastròfas naturalas coma de montadas d’aiga e d’inondacions. Per ansin, tota la partida pus bassa de l’illa de Manhattan es estada protegida amb de murs que vòlon empedir de nivèls mai nauts de la mar.
Lo nivèl de la mar s’auça de mai en mai
Tampa es una autra d’aquelas vilas de la còsta estatsunidenca que decidiguèron de luchar contra de nivèls pus nauts de l’ocean. D’efièch, dempuèi l’an 1952, lo nivèl de la mar a l’entorn de Tampa es de fins a 18 cm mai naut. E los scientifics confirmèron fa de temps que encara poiriá arribar d’èsser fins a 76 cm mai naut. En 2018, aguèt luòc lo començament d’aqueles plans.
Nòva Orleans es una vila estatsunidenca que patiguèt fòrça lo cambiament climatic actual. La confluéncia dels flumes Mississipi e Atchafalaya e sa situacion pròcha de la còsta (lo terren ont es bastida la vila es jos lo nivèl de la mar) entraïnèron ja pendent lo passat mai recent de vertadièras catastròfas naturalas pr’amor de l’arribada de ciclòns. Per ansin, l’estat de Loisiana ja aprovèt de destinar mai de 40 miliards de dolars a de plans per desplaçar en nautor de quartièrs entièrs e un nombre importants d’ostals e d’estradas de la vila. (Legissètz la seguida)
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.
Miami seriá una d’aquelas vilas que lors abitants ja votèron fa gaire de se preparar per la lucha contra lo cambiament climatic actual que lo patís la nòstra planeta. Foguèron los quites abitants de Miami que demandèron mai d’impòstes per subreauçar d’autoestradas e d’estradas e ansin prevenir la mòrt dels menaires en cas de tempèsta o d’aigat.
En 2012, lo ciclòn Sandy entraïnèt de pèrdas de mai de 19 miliards de dolars, e l’estat e la vila de Nòva York, que son doas administracions diferentas, comencèron pauc puèi de trabalhar per establir de plans contra de possiblas catastròfas naturalas coma de montadas d’aiga e d’inondacions. Per ansin, tota la partida pus bassa de l’illa de Manhattan es estada protegida amb de murs que vòlon empedir de nivèls mai nauts de la mar.
Lo nivèl de la mar s’auça de mai en mai
Tampa es una autra d’aquelas vilas de la còsta estatsunidenca que decidiguèron de luchar contra de nivèls pus nauts de l’ocean. D’efièch, dempuèi l’an 1952, lo nivèl de la mar a l’entorn de Tampa es de fins a 18 cm mai naut. E los scientifics confirmèron fa de temps que encara poiriá arribar d’èsser fins a 76 cm mai naut. En 2018, aguèt luòc lo començament d’aqueles plans.
Nòva Orleans es una vila estatsunidenca que patiguèt fòrça lo cambiament climatic actual. La confluéncia dels flumes Mississipi e Atchafalaya e sa situacion pròcha de la còsta (lo terren ont es bastida la vila es jos lo nivèl de la mar) entraïnèron ja pendent lo passat mai recent de vertadièras catastròfas naturalas pr’amor de l’arribada de ciclòns. Per ansin, l’estat de Loisiana ja aprovèt de destinar mai de 40 miliards de dolars a de plans per desplaçar en nautor de quartièrs entièrs e un nombre importants d’ostals e d’estradas de la vila. (Legissètz la seguida)
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Deixar el cotxe a casa, i per ex. una bicicleta o transport públic, motors no contaminants pes ex. el motor cinètic, energia neta aereogeneradors aheòlics o de motor cinètic, reciclar totes les deixalles, potabilitzar les aigües residuals, no pescar res durant alguns anys, perquè es recuperi el Mar.Agricultura biològica, sense pesticides químics ni manipulacions genètiques, no talar mes àrbres, no matar ni capturar mes animals salvatges, no construir mes, no cal, reciclar tant plàstic com faixi falta, n'hi ha a muntanyes en el tercer Mon, reduir l'ús del petroli al límit, posar fi a moltes explotacions mineres, ja han fet prou mal, protegir i repoblar en massa, etc.
Mireu si costa tant , es llarg però si ens hi posessim, com canviaria tot.
Cony! que els que manen pensin, i que s'hi posin, es que no volen fer res!? La seva actitud es de genocida. O canviem o morirem, dur i ras però clar.
Visca la terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari