Actualitats
Russia presenta una centrala nucleara flotanta sus l’Arctic
Greenpeace a qualificat l’usina de “Titanic nuclear” e de “Chernobil sus glaç”
Russia presentèt divendres passat sa primièra centrala nucleara flotanta. Li dison Akademik Lomonosov, fa 140 mètres de long, 30 mètres de naut e pòrta dos reactors nuclears de 35 megawatts cadun.
Las autoritats russas l’avián prevista per 2010, mas finalament s’inaugurèt en mai de 2018, e ara, après sa presentacion, l’Akademik Lomonosov percorrerà cinc mila quilomètres sus l’ocean Arctic fins a que s’installe a Pevek, dins la peninsula de Chukotka, a l’extrèm oriental del país. Aquí vendrà la centrala pus septentrionala de la planeta, çò qu’a esglasiat las organizacions environamentalistas coma Greenpeace e Bellona, que la considèran coma un grèu perilh per l’Arctic.
Segon Aleksandr Nikitin, èx-coronèl de la marina russa e militant ecologista, “un sit flotant es fòrça mai perilhós qu’un de terrèstre. A mai, la tecnologia es pas nòva, es sovietica, amb qualques modificiacions”. Nikitin pensa que la mesa en òbra de l’Akademik Lomonosov es un pas endavant de Russia per esplechar l’ocean Arctic. Al delà, pensa que lèu installaràn una autra centrala flotanta en Crimèa, car après l’annexion a Russia, la peninsula patís de problèmas de provesiment d’electricitat.
Greenpeace a qualificat l’usina electrica de “Titanic nuclear” e de “Chernobil sus glaç”.
De son caire, Russia defend que lo sit daissarà pas cap de traça de pollucion e permetrà d’estalviar de centenats de tonas de petròli e carbon.
Una idèa estatsunidenca
L’idèa de las centralas nuclearas flotantas nasquèt als Estats Units amb la que sonavan MH-1A, installada sus la nau Sturgis e mesa en òbra en 1968 sul canal de Panamà. En 1976, la desmantelèron perque èra tròp cara. Ara un investidor es a pensar de recuperar lo projècte.
China ne prevei una per l’an venent
De son caire, la societat chinesa CGN es a bastir un projècte similar mas mai pichon e d’un solet reactor. Previst per l’an que ven, l’an pensat per fornir electricitat, calor e desalinizacion e an anonciat que l’emplegaràn près de qualques illas de la còsta continentala, e tanben per l’exploracion de petròli e gas en nauta mar.
Las autoritats russas l’avián prevista per 2010, mas finalament s’inaugurèt en mai de 2018, e ara, après sa presentacion, l’Akademik Lomonosov percorrerà cinc mila quilomètres sus l’ocean Arctic fins a que s’installe a Pevek, dins la peninsula de Chukotka, a l’extrèm oriental del país. Aquí vendrà la centrala pus septentrionala de la planeta, çò qu’a esglasiat las organizacions environamentalistas coma Greenpeace e Bellona, que la considèran coma un grèu perilh per l’Arctic.
Segon Aleksandr Nikitin, èx-coronèl de la marina russa e militant ecologista, “un sit flotant es fòrça mai perilhós qu’un de terrèstre. A mai, la tecnologia es pas nòva, es sovietica, amb qualques modificiacions”. Nikitin pensa que la mesa en òbra de l’Akademik Lomonosov es un pas endavant de Russia per esplechar l’ocean Arctic. Al delà, pensa que lèu installaràn una autra centrala flotanta en Crimèa, car après l’annexion a Russia, la peninsula patís de problèmas de provesiment d’electricitat.
Greenpeace a qualificat l’usina electrica de “Titanic nuclear” e de “Chernobil sus glaç”.
De son caire, Russia defend que lo sit daissarà pas cap de traça de pollucion e permetrà d’estalviar de centenats de tonas de petròli e carbon.
Una idèa estatsunidenca
L’idèa de las centralas nuclearas flotantas nasquèt als Estats Units amb la que sonavan MH-1A, installada sus la nau Sturgis e mesa en òbra en 1968 sul canal de Panamà. En 1976, la desmantelèron perque èra tròp cara. Ara un investidor es a pensar de recuperar lo projècte.
China ne prevei una per l’an venent
De son caire, la societat chinesa CGN es a bastir un projècte similar mas mai pichon e d’un solet reactor. Previst per l’an que ven, l’an pensat per fornir electricitat, calor e desalinizacion e an anonciat que l’emplegaràn près de qualques illas de la còsta continentala, e tanben per l’exploracion de petròli e gas en nauta mar.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Tè! EDF i a pas pensat a aquò!
Nucleaire? Non, merces!
Imagini plan una merdassa flotanta coma aquesta, pausada, lo jorn del tsunamí, sul rivatge plan quiet de Fukushimà…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari