Actualitats
François Bayrou: “Qu’avem a colonizar lo francés, pas lo contrari”
Libertat a interpelat lo cònsol màger de Pau en revendicar la preséncia de l’occitan dins los transpòrts publics
Amb de frasas coma “qu’ei la nosta lenga” o “Pau qu’ei bearnés, n’ei pas francés”, lo cònsol màger de la capitala bearnesa, François Bayrou, respondèt divendres passat a la còla de Libertat que l'interpelavan quand presentava lo primièr autobús electric de la vila sonat Febús, per allusion a Gaston Fèbus. Los militants aquí presents revendicavan l’emplec de la lenga al transpòrt public, e pertot, e demandavan una reünion amb lo cònsol màger per ne parlar.
Mas Bayrou diguèt pas que de paraulas desprovesidas de sens per apasimar lo mond de Libertat sens prene cap d’engatjament de parlar seriosament de la preséncia de la lenga. Quitament afirmèt: “Qu’avem a colonizar lo francés, pas lo contrari”.
Lo primièr Febús arribèt a Pau lo 5 de setembre e se desvelèt lo 6 pel quite Bayrou e pel president de Pau Bearn Mobilitats, Nicolas Patriarche, davant la casèrna Bernardòta. Lo veïcul presentat es lo primièr d’una flòta d’uèch Febús meses en servici a la fin d’ongan. S’agís d’un bus de 18 mètres que fonciona amb d'electricitat fornida per d’idrogèn produch localament.
“Òc Pertot”
L’accion de Libertat se menèt dins l’encastre de la campanha “Òc pertot“, que cèrca l’oficializacion e la dignificacion de l’occitan. Atal son a far far pression suls elegits del temps que se ten un acamp mesadièr a Pau.
Las revendicacions
La campanha poiriá semblar maximalista, mas revendica per l’occitan las meteissas condicions que las an las autras lengas per la dignitat de lors locutors en de circonstàncias normalas:
Crida a l’unitat d’accion
Per menar a bon tèrme aquesta campanha, la còla de Libertat fan una crida a totes los collectius que se reconescan dins aquel combat per se mobilizar “entà qu’en Occitània sancèra la luta s’espandesca tà que la lenga nosta e sia arreconeguda com tau e dab lo prètzhèit de la soa oficializacion”.
Mentretant, convidan a l’amassa que seguirà l’acamp del 20 d’abril venent a Pau amb la tòca de bastir ensems un “hòrt moviment de lutas e de revendicacion per l’occitan, e de considerar un calendèr d’accions”.
Mas Bayrou diguèt pas que de paraulas desprovesidas de sens per apasimar lo mond de Libertat sens prene cap d’engatjament de parlar seriosament de la preséncia de la lenga. Quitament afirmèt: “Qu’avem a colonizar lo francés, pas lo contrari”.
Lo primièr Febús arribèt a Pau lo 5 de setembre e se desvelèt lo 6 pel quite Bayrou e pel president de Pau Bearn Mobilitats, Nicolas Patriarche, davant la casèrna Bernardòta. Lo veïcul presentat es lo primièr d’una flòta d’uèch Febús meses en servici a la fin d’ongan. S’agís d’un bus de 18 mètres que fonciona amb d'electricitat fornida per d’idrogèn produch localament.
“Òc Pertot”
L’accion de Libertat se menèt dins l’encastre de la campanha “Òc pertot“, que cèrca l’oficializacion e la dignificacion de l’occitan. Atal son a far far pression suls elegits del temps que se ten un acamp mesadièr a Pau.
Las revendicacions
La campanha poiriá semblar maximalista, mas revendica per l’occitan las meteissas condicions que las an las autras lengas per la dignitat de lors locutors en de circonstàncias normalas:
— L’oficialitat de la lenga occitana e sa preséncia dins l’administracion.
— Assegurar los mejans necessaris per que totòm se pòsca exprimir e èsser comprés en occitan dins totas las administracions.
— L’ensenhament dins totes los cursus publics e privats.
— Que totes los establiments escolars prepausen l’educacion immersiva en occitan.
— Que l’ensenhament de l’istòria dins totes los cursus publics e privats siá la del territòri occitan.
— L’expression entièra de l’occitan per las arts, per la cultura, pels mèdias....
— De quòtas de musica occitana sus las ondas de totas las ràdios qu’emeton sul territòri occitan.
— De quòtas d’articles en occitan dins la premsa locala.
— La creacion d’una television publica en occitan sus la TNT.
— Un canal de television TNT per Òc Tèle.
— La senhalizacion de las vilas, vilatges, carrièras, estradas... en occitan.
— L’abrogacion de l’article 2 de la Constitucion francesa, que reconeis sonque lo francés coma “lenga de la Republica”.
— La ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias.
— Assegurar los mejans necessaris per que totòm se pòsca exprimir e èsser comprés en occitan dins totas las administracions.
— L’ensenhament dins totes los cursus publics e privats.
— Que totes los establiments escolars prepausen l’educacion immersiva en occitan.
— Que l’ensenhament de l’istòria dins totes los cursus publics e privats siá la del territòri occitan.
— L’expression entièra de l’occitan per las arts, per la cultura, pels mèdias....
— De quòtas de musica occitana sus las ondas de totas las ràdios qu’emeton sul territòri occitan.
— De quòtas d’articles en occitan dins la premsa locala.
— La creacion d’una television publica en occitan sus la TNT.
— Un canal de television TNT per Òc Tèle.
— La senhalizacion de las vilas, vilatges, carrièras, estradas... en occitan.
— L’abrogacion de l’article 2 de la Constitucion francesa, que reconeis sonque lo francés coma “lenga de la Republica”.
— La ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias.
Crida a l’unitat d’accion
Per menar a bon tèrme aquesta campanha, la còla de Libertat fan una crida a totes los collectius que se reconescan dins aquel combat per se mobilizar “entà qu’en Occitània sancèra la luta s’espandesca tà que la lenga nosta e sia arreconeguda com tau e dab lo prètzhèit de la soa oficializacion”.
Mentretant, convidan a l’amassa que seguirà l’acamp del 20 d’abril venent a Pau amb la tòca de bastir ensems un “hòrt moviment de lutas e de revendicacion per l’occitan, e de considerar un calendèr d’accions”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Quant d'asoladas en un sol article... La qualitat e Jornalet, definitivament, ne hèn pas bon maridatge. 1) lo bus qu'ei a idrogèna (e pas electric, macanica, entersenhatz-ve !!!) e 2) lo Bayrou ne n'a pas ARREN a fóter de hicar lenga dens los transpòrts per tant qui s'ac demanden.
Si voletz har jornalisme, tornatz a la hont abans de publicar qué que sia qui aja dens lo sens de politica editoriau deu jornau.
Posar los noms de las estacions en Oc cresi que costa pauc diners, en comparacion amb lo que costan los autobusos electrics. Cresi que s'arribarà a far posar los noms de las aturadas. Mas ja sabets que cal lutar per o aconseguir ! Endavant e força companhs !
Una soleta reivendicacion:
"l'occitan, lenga mairala!"
Al subjècte de las revendicacions, indicatz : "La campanha poiriá semblar maximalista, mas revendica per l’occitan las meteissas condicions que las an las autras lengas per la dignitat de lors locutors en de circonstàncias normalas". Puèi enumeratz aquelas revendicacions.
Çò maximalista non es lor contengut. Çò maximalista es la politica francesa que s'opausa e s'opausarà sempre a aquestas revendicacions. França es indesrasigablament opausada, congenitalament e ontologicament opausada, constitucionalament e definicionalament opausada a tota diversitat linguïstica e culturala a l'interior de çò qu'estima èsser "son territòri legitime".
França es una maquina de tuar las lengas e d'esfaçar los pòbles. França es separatista, essent donat que per li subreviure, constrenh cada pòble al separatisme per li permetre d'esperar subreviure…
#2 Lo Vairon es un aliat del Macron, que fa pas res per l'occitan e que quitament se'n trufa !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari