Actualitats
Presonièrs politics catalans: los procuraires espanhòls los vòlon embarrar fòra de Catalonha
Segon lo ministèri public, que cèrtas autoritats catalanas ajan manifestat lor desacòrdi envèrs la preson preventiva, e lo fach que i aja de manifestacions cada setmana davant las presons, son de “situacions anomalas”
La rintrada judiciària dins l’estat espanhòl a començat amb un còp dur contra los presonièrs politics catalans. Los procuraires de l’estat an profechat de la primièra sesilha de la sason, en preséncia del rei, per demandar que los presonièrs catalans sián encarcerats dins de presons fòra de Catalonha. Dins un document de 1500 paginas, los procuraires meton en question las autoritats penitenciàrias catalanas.
Lo rapòrt ditz: "Las autoritats de la Generalitat de Catalonha, comprés l'actual director general de las Institucions Penitenciàrias, an mostrat publicament lor refús de la preson provisòria decidida envèrs los acusats pels delictes fòrça grèus que se tenguèron pendent lo dich procès, en los considerant coma de presonièrs politics. Aquelas manifestacions pòdon metre en question las condicions de tranquillitat e d’imparcialitat que son necessàrias per donar a las autoritats e als foncionaris de l'Administracion Penitenciària de Catalonha quand deuràn avalorar se los presonièrs son enfin condemnats”.
Lo document mençona las manifestacions que se tenon “almens un còp per setmana” davant las presons ont son embarrats aqueles presonièrs, e o considèra coma una “situacion anomala”.
D’autre caire, lo rapòrt critica las decisions judiciàrias d’autres païses europèus coma Alemanha, Belgica, Escòcia o Soïssa, qu’an refusat l’extradicion dels exiliats. D’efièch, considèran que los tribunals europèus an romput lo principi de “fisança mutuala”.
La senténcia abans lo 16 d’octòbre
Lo tribunal de la Cort Suprèma, qu’a jutjat los presonièrs politics catalans, calcula qu’aurà alestida sa senténcia abans lo 16 d’octòbre. A aquela data, farà dos ans que los primièrs dos embarrats, Jordi Cuixart e Jordi Sánchez, son en preson preventiva e caldriá organizar una sesilha extraordinària se los jutges volguèsson perlongar lor situacion.
Lo rapòrt ditz: "Las autoritats de la Generalitat de Catalonha, comprés l'actual director general de las Institucions Penitenciàrias, an mostrat publicament lor refús de la preson provisòria decidida envèrs los acusats pels delictes fòrça grèus que se tenguèron pendent lo dich procès, en los considerant coma de presonièrs politics. Aquelas manifestacions pòdon metre en question las condicions de tranquillitat e d’imparcialitat que son necessàrias per donar a las autoritats e als foncionaris de l'Administracion Penitenciària de Catalonha quand deuràn avalorar se los presonièrs son enfin condemnats”.
Lo document mençona las manifestacions que se tenon “almens un còp per setmana” davant las presons ont son embarrats aqueles presonièrs, e o considèra coma una “situacion anomala”.
D’autre caire, lo rapòrt critica las decisions judiciàrias d’autres païses europèus coma Alemanha, Belgica, Escòcia o Soïssa, qu’an refusat l’extradicion dels exiliats. D’efièch, considèran que los tribunals europèus an romput lo principi de “fisança mutuala”.
La senténcia abans lo 16 d’octòbre
Lo tribunal de la Cort Suprèma, qu’a jutjat los presonièrs politics catalans, calcula qu’aurà alestida sa senténcia abans lo 16 d’octòbre. A aquela data, farà dos ans que los primièrs dos embarrats, Jordi Cuixart e Jordi Sánchez, son en preson preventiva e caldriá organizar una sesilha extraordinària se los jutges volguèsson perlongar lor situacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo qu' es anormal per una democracia que li diuen, es qu' aquestes jutges s' enfotin de los Drets Umans de l'ONU e que no complescan amb lo mandat de la Nacions Unidas de posar inmediatament en libertat als presos politics. Una greu anormalitat democràtica !
Lo rapòrt critica las decisions judiciàrias d’autres païses europèus coma Alemanha, Belgica, Escòcia o Soïssa, qu’an refusat l’extradicion dels exiliats. D’efièch, considèran que los tribunals europèus an romput lo principi de “fisança mutuala”. Los franceses, eles, grand exterminators de pòbles, tròba que lo reialme dels sieus Borbonets exiliats es complètament dins la normalitat mai normala !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari