Son a córrer de Gavarnia a Tolosa per l’ensenhament de l’occitan
La situacion de l’occitan dins l’ensenhament public es arribada a una situacion fòrça grèva aquesta rintrada après la reforma Blanquer
A la Calandreta de Tarba
Comencèt ièr una corsa entre Gavarnia e Tolosa per interpelar las autoritats sus l’estat de l’ensenhament de l’occitan. Dins un itinerari de 250 km, la marcha ten lo sosten de nombroses collectius de parents e d’ensenhaires e de l’occitanisme. Es a passar per Gèddra, Lus, Pèirahuta, Tarba, Tornai, Lamanesa, Montrejau, Sant Gaudenç, Martras de Garona, Carbona, Sant Lis, Plasença de Toish, e arribarà a Tolosa dijòus ont lo rector de l’Acadèmia de Tolosa recebrà una delegacion del Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan de Tolosa (CRÈO Tolosa),
La situacion de l’occitan dins l’ensenhament public es arribada a un estat fòrça grèu aquesta rintrada après la reforma de l’educacion segondària de l’estat francés. En mai de la supression de plusors classas d’occitan, pel primièr còp cap d’escòla de la circonscripcion escolara de Tolosa dobrirà pas una seccion bilingüa francés-occitan. A mai, se respècta pas pus la convencion entre l’estat francés e las regions que garentissiá una ofèrta minimala de l’ensenhament de l’occitan als collègis. La casuda dels efectius d’escolans que fan d’occitan es sul pic tombada d’un 50%.
Los organizaires d’aquela corsa demandan a l’administracion lo restabliment dels efectius e la dobertura de nòvas seccions e que s’afortisca la formacion e lo recrutament dels ensenhaires d’occitan. Dins lo segondari revendican almens una egalitat amb l’ensenhament de las lengas classicas (latin o grèc) e una dotacion especifica d’occitan, coma la ten l’Acadèmia de Bordèu.
Enfin, los ensenhaires exigisson que se revèrse la situacion actuala e que se garentisca que se pòsca aprene l’occitan de l’ensenhament primari fins a l’universitat. De fach, aquela revendicacion es un drech reconegut pels principals tractats de dreches umans e lingüistics actuals.
Las revendicacions
Al primièr gra
— Restabliment d’almens un conselhièr pedagogic d’occitan dins totes los departaments de l’acadèmia de Tolosa.
— Dobrir de novèlas seccion bilinguas francés-occitan.
— Afortiment de la formacion e del recrutament dels regents d’occitan.
Al segond gra
— Desvolopament d’un ensenhament espandit de l’occitan. Dobertura de nòus collègis en metent fin als sosservicis forçats de maites professors d’occitan.
— Aumentacion de l’orari occitan pels collegians bilingües d’1 ora a 2 oras al collègi.
— Correccion de la reforma del licèu en donant a las lengas regionalas lo meteis estatut que las lengas e culturas de l’Antiquitat. Vòlon l’egalitat.
— Que l’occitan pòsca èsser vertadièrament una lenga viva de tipe B e que lo rectorat s’engatge a ne far la promocion.
— Dobertura de l’occitan dins de licèus novèls.
— Repensar l’ensenhament d’especialitat d’occitan qu’a pas capitat.
— Una dotacion especifica per l’occitan coma a Bordèu.
Universitat
— Aumentar lo nombre de candidats formats al CRPE e al CAPES d’occitan.
Plan e estapas de la corsa
Dimenge 15 de setembre - 72 km
09h15 - Partença de Gavarnia
10h30 - Comuna de Gèdra
11h30 - Glèisa de Lus
12h00 - Collègi de Lus
14h00 - Collègi de Peirahita.
15h30 - Luganhan
16h00 - Lorda Santuari e passatge a l’espital
18h30 - Omenatge a Pèir Lobèra davant lo licèu Jean Dupuy de Tarba.
Diluns 16/9 – 71 km
08h00 - Partença de Tarba davant l’Inspeccion Academica ont lo CRÈO i depausarà una letra
08h30 - Escòla Calandreta
10h30 - Collègi de Tornai
13h30 - Licèu de Lanamesa
16h00 - Recepcion e ponch de premsa sus la plaça centrala de Montrejau
18h30 - Recepcion e ponch de premsa davant lo licèu de Sant Gaudenç.
Dimars 16/9 – 86 km
08h00 - Partença de Sant Gaudenç
12h00 - Martras de Garona
14h30 - Carbona
18h30 - Recepcion e ponch de premsa a Sant Lis jol mercat cobèrt de la Plaça Nacionala.
Dimècres 17/9 – 30 km
09h00 - Partença de Sant Lis
11h00 - Plasença deu Toish
12h30 - Ostal de la Region a Tolosa
15h00 - Arribada al Rectorat de l’Acadèmia de Tolosa, Plaça de Sant Ròc. Lo CRÈO i depausarà una letra.
Dins lo vidèo que seguís, podètz veire la crida de Fabrici Bernissan, un dels timonièrs de l’eveniment.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
La parladissa davant las grasilhas del rectorat foguèt rica d’ensenhaments.
Primièr cal afortir la capitada de l’escorreguda, l’imatge positiu d’una espròva esportiva. Ara la pompa es amorçada : cal contunhar. E tanben cal pas culpabilizar lo mond qu'èra pas aquí, compte tengut de la situacion.
Contunhar dins aquel biais positiu en alargant las causas. Òc per çò qu’es estat evocat per N. Rei Bèthvéder : bastir una accion de massa la mai larga possibla. Solide l’ensenhament demòra lo carrastèl per la lenga, ara que sa transmission se fa pas gaire a l’ostal, mas totas e totes devon butar a la ròda : los que cantan, los que dançan, los qu’aprenon, los qu’escrivon, los que legisson, los que jògan (de teatre o de musica), los occitanistas mas tanben aqueles que los sostenon (elegits, parents d’escolans, amics) dins de formas de fargar.
Totas las institucions representativas de l’occitan se devon de s’acampar per passar d’un movement de defensa a una estrategia d’ataca.
Çò que disiá F. Bernissan me pareis tanben fòrça important : als joves perduts dins lo mond globalizat cal de referéncias. Lor podèm prepausar las valors de convivéncia del viure amassa. Coneissèm los ligams concrets als luòcs ont vivèm, a l’istòria dels territòris que ne sèm los eiritièrs.
Anem, òc !
Correr per la lenga de País, açò està molt ben. E a mai far exercici per perdre greis. Salut e cultura ensems. Endavant a ped o en bicicleta ! Visca la lenga nostra !
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan banhan nusas las zègas a negrenuèch
#9
Fabrici Bernissan se merita felicitacions, i a cap de dobtes aqui ! E tanben s’es degut sentir solet dins tota aquela organizacion.
òc ben nos cal aprene de comunicar, sem al sègle de la comunicacion, sariá benlèu temps de s’en trachar. I a biais de far, biais de diser, biais d’alestir. Ja se nos podiam parar de las causas que son pas de far sariá cocanha.
Per Billie Holiday e la frasòta « aqui una estranha enamarzida recòlta » es a l’occitanisme tot que pensavi : lo rapòrt investissament, trabalh personal, benefèci paga pas ! La recòlta es magrinèla: la question est perdequé ?
La cançon :
Strange Fruit
Southern trees bear strange fruit
Blood on the leaves and blood on the root
Black bodies swinging in the southern breeze
Strange fruit hanging from poplar trees
Pastoral scene of the gallant South
The bulging eyes and the twisted mouth
Scent of magnolia sweet and fresh
Then the sudden smell of burning flesh
Here is a fruit for the crows to pluck
For the rain to gather, for the wind to suck
For the sun to ripe, to the tree to drop
Here is a strange and bitter crop!
Frucha estranhas
Los albres del sud portan fruchas estranhas
Sang sus las fuelhas, sang sus las rasigas
Còs negres que dindolan a l’embat del sud
Una frucha estranha penjada als biules
Un belvèser campestre del sud drudièr
Los uèlhs revulsats e la boca embefida
L’òlga dels manhòlias docinèla e fresca
Puèi, la nolor subrana de la carn que brutla
Aqui una frucha que las agraulas curan
Que la pluèja far butar que lo vent assecarís
Que lo solelh madura que l’albre far caire
Aqui una estranha enamarzida recòlta !
Cançon tirada d’un poema escrit en 1937 per Abel Meeropol per far denoncia de las « necktie party » (penjament dels esclaus negres) que se fasian dins lo sud dels estats-unids ont plan pimpats e acapçats lo blancs agachavan l’orre espectacle. Aquel cançon fuguèc cantada per Billie Holiday en 1939 al « café Society New-York ». Aperabans èra cantada per Laura Duncan femna d’Abel Meeropol, que ne faguèron totis dos la musica.
Per totes los que se carran de criticar la fotò primièira:
De qu'es aquò pus digne : de correr sol per portar endavant son engatgament, o de s'acontentar de criticar, lo cuol plan a posita, davant son ordenador e darrèr un escais!
De que fasèm pas e que poiriam far?
Ièu, levat la critica sus la comunicacion #4,( pas una critica de fons), tiri mon berret al Fabrici Bernissan.
Non solament per sas recèrcas amb d'utisses sociologics serioses, que nos deurián a totes dorbir los uèlhs sus l'estat de la lenga, mas encara mai ara, quand vesi son engatgament personal !
Mentretant, cal sosténer Fabrici Bernissan que, en mai, es pas lo primièr còp que pren iniciativas "esportivas" atal per la defensa de la lenga nòstra. Òsca a el e al sieu coratge.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
La parladissa davant las grasilhas del rectorat foguèt rica d’ensenhaments.
Primièr cal afortir la capitada de l’escorreguda, l’imatge positiu d’una espròva esportiva. Ara la pompa es amorçada : cal contunhar. E tanben cal pas culpabilizar lo mond qu'èra pas aquí, compte tengut de la situacion.
Contunhar dins aquel biais positiu en alargant las causas. Òc per çò qu’es estat evocat per N. Rei Bèthvéder : bastir una accion de massa la mai larga possibla. Solide l’ensenhament demòra lo carrastèl per la lenga, ara que sa transmission se fa pas gaire a l’ostal, mas totas e totes devon butar a la ròda : los que cantan, los que dançan, los qu’aprenon, los qu’escrivon, los que legisson, los que jògan (de teatre o de musica), los occitanistas mas tanben aqueles que los sostenon (elegits, parents d’escolans, amics) dins de formas de fargar.
Totas las institucions representativas de l’occitan se devon de s’acampar per passar d’un movement de defensa a una estrategia d’ataca.
Çò que disiá F. Bernissan me pareis tanben fòrça important : als joves perduts dins lo mond globalizat cal de referéncias. Lor podèm prepausar las valors de convivéncia del viure amassa. Coneissèm los ligams concrets als luòcs ont vivèm, a l’istòria dels territòris que ne sèm los eiritièrs.
Anem, òc !
Correr per la lenga de País, açò està molt ben. E a mai far exercici per perdre greis. Salut e cultura ensems. Endavant a ped o en bicicleta ! Visca la lenga nostra !
#9
Fabrici Bernissan se merita felicitacions, i a cap de dobtes aqui ! E tanben s’es degut sentir solet dins tota aquela organizacion.
òc ben nos cal aprene de comunicar, sem al sègle de la comunicacion, sariá benlèu temps de s’en trachar. I a biais de far, biais de diser, biais d’alestir. Ja se nos podiam parar de las causas que son pas de far sariá cocanha.
Per Billie Holiday e la frasòta « aqui una estranha enamarzida recòlta » es a l’occitanisme tot que pensavi : lo rapòrt investissament, trabalh personal, benefèci paga pas ! La recòlta es magrinèla: la question est perdequé ?
La cançon :
Strange Fruit
Southern trees bear strange fruit
Blood on the leaves and blood on the root
Black bodies swinging in the southern breeze
Strange fruit hanging from poplar trees
Pastoral scene of the gallant South
The bulging eyes and the twisted mouth
Scent of magnolia sweet and fresh
Then the sudden smell of burning flesh
Here is a fruit for the crows to pluck
For the rain to gather, for the wind to suck
For the sun to ripe, to the tree to drop
Here is a strange and bitter crop!
Frucha estranhas
Los albres del sud portan fruchas estranhas
Sang sus las fuelhas, sang sus las rasigas
Còs negres que dindolan a l’embat del sud
Una frucha estranha penjada als biules
Un belvèser campestre del sud drudièr
Los uèlhs revulsats e la boca embefida
L’òlga dels manhòlias docinèla e fresca
Puèi, la nolor subrana de la carn que brutla
Aqui una frucha que las agraulas curan
Que la pluèja far butar que lo vent assecarís
Que lo solelh madura que l’albre far caire
Aqui una estranha enamarzida recòlta !
1959 BIllie Holiday canta :
https://www.youtube.com/watch?v=-DGY9HvChXk
Cançon tirada d’un poema escrit en 1937 per Abel Meeropol per far denoncia de las « necktie party » (penjament dels esclaus negres) que se fasian dins lo sud dels estats-unids ont plan pimpats e acapçats lo blancs agachavan l’orre espectacle. Aquel cançon fuguèc cantada per Billie Holiday en 1939 al « café Society New-York ». Aperabans èra cantada per Laura Duncan femna d’Abel Meeropol, que ne faguèron totis dos la musica.
Per totes los que se carran de criticar la fotò primièira:
De qu'es aquò pus digne : de correr sol per portar endavant son engatgament, o de s'acontentar de criticar, lo cuol plan a posita, davant son ordenador e darrèr un escais!
De que fasèm pas e que poiriam far?
Ièu, levat la critica sus la comunicacion #4,( pas una critica de fons), tiri mon berret al Fabrici Bernissan.
Non solament per sas recèrcas amb d'utisses sociologics serioses, que nos deurián a totes dorbir los uèlhs sus l'estat de la lenga, mas encara mai ara, quand vesi son engatgament personal !
Mentretant, cal sosténer Fabrici Bernissan que, en mai, es pas lo primièr còp que pren iniciativas "esportivas" atal per la defensa de la lenga nòstra. Òsca a el e al sieu coratge.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari