Actualitats
La pojada del nivèl de la mar serà pus rapida e catastrofica que çò qu’èra previst
An presentat a Mónegue un rapòrt suls efièches de la desgelada que prevei d’inondacions grèvas, d’avalancas, de tempèstas e la reduccion del nombre de peisses en afectant grèvament 680 milions d’umans en 2100
Quitament amb las previsions pus optimistas de diminucion d'emissions dels gases d’efièch de sèrra en 2050, fòrça vilas litoralas e pichons illas patiràn cada an un grand nombre d’aigats fòrça grès.
Pendent lo sègle XX, lo nivèl de la mar pogèt d’aperaquí 15 centimètres, mas dins aqueste sègle puèja pus lèu, a rason de 3,6 milimètres per an dins un procès que s’accelèra. S’ara arrestèssem las emissions sul pic, lo nivèl aumentariá d’entre 30 e 60 centimètres. Se contunhan coma ara, la montada seriá d’entre 60 e 110 centimètres. Ara per ara, los scientifics pòdon pas èsser mai precises a causa de l’incertitud sus la velocitat de desgelada dels pòls, mai que mai de l’Antartida.
Lo rapòrt estúdia tanben la criosfèra, çò es la part de la planeta cobèrta de glaç que sa desgelada s’es accelerada. Los glacièrs de divèrses continents auràn perdut l’80% de lor massa de glaç en 2100. Tot aquò, apondut a la reduccion de las ressorsas idricas, farà créisser lo risc de casuda de ròcas, d’avalancas e d’inondacions. Al total, 680 milions de personas se veiràn afectadas a la fin d’aqueste sègle.
La superfícia glaçada de l’ocean l'Arctic se redutz cada mes, e pòt arribar que lo mes de setembre de cada dos o tres ans l’ocean siá de tot en tot desgelat. La superfícia de tèrra glaçada, nomenada permagèl, es tanben menaçada e se pòt reduire fins a un 70% segon las prevision mai pessimistas, mas d’un 25% segon las pus optimistas. Cossí que siá, la desgelada libèra lo carbòni que lo gardava lo gèl, çò qu’accelèra l’escalfament global.
En conclusion, per l’an 2050 se prevei d’inondacions pus frequentas, e mai de tempèstas tropicalas intensas ocasionadas per l’escalfament de la mar, e d’auragans.
L’acidificacion de l’aiga farà demesir la quantitat de peisses e la cadena alimentària se’n veirà alterada.
The #IPCC plenary in Monaco concludes today with the approval of the Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate! Stay tuned for the #SROCC press release at 11am CEST tomorrow #ClimateChange#GlobalGoalspic.twitter.com/uT0vf1VAFc
— IPCC (@IPCC_CH) September 24, 2019
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Creieu que dit això, la gent pararà de fer el boix amb el clima!? O Potser creu que mentre la comte corrent del banc tingui zeros tot està correcte!? Crec que si mentre hi hagi gasto i pasta per tirar la gent passarà de tot.
I això vol dir destruir-ho tot, i sense cap mena d'escrúpol, de fet cada dia que passa ens queda menys temps, i ningú vol fer res per evitar-ho, tot el que es vol fer es tant inútil, que no arregla res.
Si algú si volgués posar, guai! però qui donarà el pas, França, Alemanya, Rússia, EEUU, els petits Països, o els consumidors que som tots, o potser els empresaris!?
No se però algú ho ha de fer, sinó: Bon Vent i Barca Nova...es a dir l'hem cagat i per sempre!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
No es tracta de far paur a la gent sinon de qu'augmenti la conciència en reciclar, pensar amb la melhor maniera de poder adobar los problemas que presenta lo mond.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari