CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Catalonha: sèt presonièrs politics de mai

Acusan sèt joves detenguts d'apertenença a organizacion terrorista, de téner d’explosius e de conspirar per causar d’atemptats. Las informacions qu’arriban son contradictòrias e pauc claras

| @Detingudes23S
L’estat espanhòl deten ara sètze presonièrs politics catalans. Dijòus passat, lo jutge Manuel García Castellón de l’Audiéncia Nacionala espanhòla, un tribunal d’excepcion especializat en terrorisme, dictèt la preson incondicionala pels sèt independentistas arrestats durant l’incursion policièra de diluns passat dins divèrsas vilas de Catalonha. Ara los sèt son dins la preson de Soto del Real, près de Madrid.
 
 
De material pirotecnic e un topin
 
Lo ministèri public los acusa d’apertenença a organizacion terrorista, de téner d’explosius e de conspirar per causar d’atemptats. Las pròvas serián qualque material pirotecnic, d’una còla locala que fa d’espectacles tradicionals, un topin e de produches quimics dels que son normalament a l’ostal. Ça que la, lo jutge refusèt los arguments dels avocats e diguèt que los encarcerava per evitar que cometèsson d’atemptats terroristas car los detenguts fasián partida d’una organizacion que, segon el, “vòl instaurar la republica catalana de qualque manièra que siá, compresa la violenta”.
 
Segon lo defensor dels dreches dels ciutadans en Catalonha, Rafel Ribó, los dreches dels detenguts son pas estats respectats perque dins la majoritat dels cases son estats durant mai de 30 oras isolats de l’exterior sens l’assisténcia de cap d’avocat. En mai d’aquò, planh que, malgrat lo secret de l’instruccion, la Gàrdia Civila aja publicat d’imatges de lors perquisicions. Qualques mèdias an dich que dos dels detenguts aurián reconegut de voler fabricar d’explosius per far un atemptat, aqueles dos aurián refusat d’èsser defenduts per lors avocats.
 
Mentretant, los avocats denóncian d’irregularitats e una situacion estranha, e l’Observatòri penal el dels dreches umans denóncia la violacion del drech de defensa.
 



Intoxicacion dels mèdias espanholistas
 
De son caire, la premsa espanhòla quita pas de publicar de mai en mai d’informacions contradictòrias. Cèrts mèdias asseguran que los detenguts planificavan d’atacar lo Parlament de Catalonha amb lo sosten e la complcitat del president de Catalonha en foncions, Quim Torra. D’autres ensajan de “demostrar” per d’autres biaisses que son de terroristas.
 
Per quant a eles, los mèdias catalans fan d’entrevistas dels testimoniatges de las detencions, parlan amb las familhas e amb los avocats, e remarcan la manca de dreches.
 
Destacam l’informacion de Kit Ràdio Internacional qu’assegura que la Comission Europèa a reprochat a l’estat espanhòl que faga de detencions arbitràrias e crèe de falsas pròvas.
 
 
Responsa del Parlament de Catalonha
 
Al moment que lo jutge mandèt los sèt detenguts en preson preventiva, lo Parlament de Catalonha fasiá una sesilha ordinària. Se veniá tanben d’aprovar una proposicion votada per JxCat, ÈRC e la CUP, que demandava a la Gàrdia Civila de quitar Catalonha. En seguida, la CUP quitèt la sesilha, perque segon eles lo Parlament podiá pas far una sesilha normala dins una situacion anormala.
 
En fin de sesilha, los deputats de JxCat e d’ÈRC comencèron de cridar “Libertat!” dempuèi lors sètis, çò que faguèt dire al deputat pòrtavotz de Ciutadans que se sentiá menaçat per aqueles deputats, que segon el sostenián de terroristas. Enfin, après una intervencion plena de violéncia, lo president del Parlament expulsèt lo deputat espanholista.
 
Los grops parlamentaris de JxCat,  ÈRC, la CUP e Catalonha en Comun-Podèm an signat una declaracion contra aquelas nòvas encarceracions en tot denonciar una campanha de criminalizacion de l’independentisme en ensajant de lo comparar amb lo terrorisme. La declaracion compren un refús de la violéncia e la reafirmacion de la draia democratica per aténher d’objectius legitims coma lo drech a l’autodeterminacion. A mai, la declaracion condemna la violacion del drech a la  presompcion d’innocéncia e la tendéncia autoritària de l’estat espanhol. Enfin, exigisson la fin de la repression e la libertat dels presonièrs politics.
 
 
 
Reaccions per carrièras
 
Las carrièras de divèrsas vilas catalanas an viscut de manifestacions e acamps de protèsta contra las detencions. Tanben en Aran qualques personas de Taula per Aran s’acampèron a Vielha per exigir la libertat dels detenguts.
 
 
A Sabadell, vila de qualques unes dels detenguts, los parents legiguèron un manifèst esmovent que denonciava las irregularitats de las detencions, las manipulacions de la polícia e dels mèdias. 


 
 
Lo govèrn espanhòl exigís que lo catalan “condemne la violéncia”
 
Lo govèrn espanhòl a exigit del president de la Generalitat de Catalonha en foncions, Quim Torra, “que condemne la violéncia e diga net e clar que respècta las leis de la democracia e la separacion de poders”. Atal o a exigit la pòrtavotz del govèrn de Pedro Sánchez, Isabel Celáa. “Exigissèm una actitud del president de la Generalitat fòrça mai exigenta, fòrça fòrça mai exigenta davant una violéncia potenciala”, çò a precisat Celáa.
 
En mai d’aquò, la pòrtavotz de Madrid a dich que las resolucions del Parlament de Catalonha èran una grèva ataca contra la convivéncia e que las contestarián.
 
De son caire, Torra a respondut a Celáa en li mandant la resolucion del Parlament mençonada çai sus e en li remembrant qu’es estada aprovada pel 60% dels deputats de la cambra. A mai, li ditz qu’una contèsta del govèrn espanhòl seriá una ataca contra la democracia.
 

 
Illegalizar los partits independentistas
 
Qualques analistas asseguran que l’estat espanhòl voldriá metre lo ponch final al procès d’independéncia de Catalonha en illegalizant los partits independentistas. 
 
Dins l’estat espanhòl la nomenada Lei de Partits permet, dempuèi 2002,  d’illegalizar los partits politics que condemnen pas lo terrorisme, e atal illegalizèron de partits independentistas bascos qu’obtenián de bons resultats a las eleccions en Bascoat.
 
A mai, en 2003 las autoritats espanhòlas barrèron l’Euskaldunon Egunkaria, lo sol jornal en lenga basca e son cap-redactor, Martxelo Otamendi, foguèt encarcerat. Otamendi denoncièt d’aver patit de torturas. En 2010, los jutges estimèron que lo barrament e la detencion se justificavan pas e liberèron Otamendi.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

francesc palma
2.

Petards e coets de festa, son pels jutges policiers castelhans bombas e missils. Aissí pensan los bojos fols del manicomi ! Acò s'a de dire a l'Union Europea qu' o sapigan.

  • 4
  • 0
Franc Bardòu
1.

Lo govèrn espanhòl exigís que lo catalan “condemne la violéncia” ? La violéncia del govèrn espanòl, supausi. Se que non, quina autra ?

  • 18
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article