capçalera campanha

Actualitats

Uèch questions e responsas a prepaus de l’invasion de Rojava per Turquia

Nòstres confraires de Nationalia an parlat del contèxt e de las consequéncias de l’atac contra la region occidentala de Curdistan amb tres especialistas

Mapa oficiala turca de l’operacion militara. La linha roja marca lo limit esperat per Ankara de l’ocupacion de Rojava. La zòna jauna es jol contraròtle de las FDS
Mapa oficiala turca de l’operacion militara. La linha roja marca lo limit esperat per Ankara de l’ocupacion de Rojava. La zòna jauna es jol contraròtle de las FDS

Lo president turc, Recep Tayyip Erdoğan, a anonciat lo començament de l’operacion militara contra Rojava, dins lo nòrd de Siria, aqueste dimècres 9 d’octòbre. L’operacion la dirigís l’armada turca amb lo sosten de combatents sirians amassats jol parapluèja de l’autoproclamada Armada Nacionala Siriana —que la cal pas confondre amb l’armada regulara de Siria, leiala al president Bashshar Al Asad. L’operacion, que pòt marcar lo començament de l’invasion de la màger part de Rojava, es arribada quatre jorns après que lo president dels Estats Units, Donald Trump, daissèt lo camp liure a Erdoğan.


Segon d’informacions obtengudas pel jornal The New Arab, l’operacion durarà fins a l’an 2020 e consistirà en l’invasion e la posteriora ocupacion d’una lista de 25 quilomètres long de la frontièra entre Turquia e Rojava, o çò qu’es parièr, la frontièra internacionala entre Turquia e Siria. D’un costat e de l’autre de la frontièra demòran environ 20 milions de curds —la majoritat del costat turc.
 
Per explicar en detalh çò qu’ocasionarà aquela operacion, Nationalia a parlat amb Lurdes Vidal, directritz de l’airal nomenat Mond Arabi e Mediterranèu de l’Institut Europèu de la Mediterranèa; Gabriel Garroum, cercaire al Departament d’Estudis de la Guèrra del King’s College de Londres, e amb Clara Torres, membre de la Plataforma de Solidaritat amb lo Pòble Curd Azadî e del Comitat de Jineolojî d’Euròpa.
 
 
1. Qui contraròtla lo nòrd de Siria, al sud de la frontièra turcosiriana?
 
I a doas grandas zònas de contraròtle.
 
Lo quart occidental —d’Êfrin fins al riu Eufrates— se tròba jol contraròtle militar de Turquia, amb divèrsas administracions civilas localas que dependon, en fin de compte, d’Ankara. Dins aquela zòna i a l’ancian canton d’Êfrin, majoritàriament curd. Turquia n’expulsèt las milícias curdas (YPG-YPJ) e l’administracion autonòma curda en 2018.
 
Los tres quarts orientals —d’Eufrates fins a la frontièra iraquiana— son jol contraròtle de l’Administracion Autonòma del Nòrd e de l’Èst de Siria. La region es internacionalament coneguda coma Rojava, lo nom curd d’”occident”. Ten un govèrn autonòm dirigit pel movement curd d’esquèrra. Sas fòrças armadas son las Fòrças Democraticas Sirianas (FDS), formadas per las YPG-YPJ e per divèrsas milícias aràbias, turcmanas e assirianas aliadas. Las FDS an recebut, fins ara, lo sosten dels Estats Units, qu’an desplegat de personal militar dins la zòna, amb la tòca de luchar contra las rèstas de l’Estat Islamic.
 
Fa qualques meses, Nationalia publiquèt una longa cronica sus la situacion en Rojava, elaborada sul terren per Karlos Zurutuza. Parlèron tanben de las milícias curdas dins aquesta entrevista amb Alba Sotorra.
 
 
2.Perqué Turquia ditz que l’operacion militara es necessària?
 
Lo president turc, Recep Tayyip Erdoğan, afirma que Rojava constituís un “corredor de la terror” compte tengut que las YPG-YPJ tenon de ligams amb lo PKK, l’organizacion politicomilitara que Turquia considèra terrorista. Erdoğan argumenta que, per garentir la seguretat de son país, li cal crear —e contrarotlar— una lista de 30 quilomètres de larg almens long de tota la frontièra entre Turquia e Rojava.
 
Lo 7 d’agost, Turquia e los Estats Units pachèron la creacion d’una “zòna de seguretat” que comprendriá de patrolhas conjonchas entre las armadas turca e estatunidenca. Mas l’acòrdi especificava pas totas las demandas de Turquia, e Erdoğan contunhèt d’afortir qu’el atacariá lo territòri. En tot cas, las FDS acceptèron de desmantelar una part de lors defensas sus la frontièra, coma mesura de lor engatjament per evitar l’invasion.
 
En mai d’aquò, l’autra rason que l’a exprimida Turquia es que pretend de remandar al nòrd de Siria almens un dels 3,5 milions de refugiats sirians que se tròban a l’ora d’ara en Turquia, en i bastissent almens 150 nòvas vilas.
 
Se Turquia metèsse a execucion aquelas intencions, alterariá prigondament la demografia de la lista pus septentrionala del territòri sirian —que demorariá jos son contraròtle—, justament ont se concentra una bona part de la populacion curda de Siria e ont se tròban de vilas coma Kobanê, Qamislo, Serê Kaniyê (Ras Al Ayn) o Girê Spî (Tall Abyad).
 
 
3. Quinas son las intencions realas de Turquia?
 
Per Lurdes Vidal, “lo plan de Turquia es fòrça clar: engenhariá demografica, repoblar la region amb de populacion refugiada que diluiriá lo compausant curd del territòri, e a l’encòp s’assegura que trenque o dificulte enòrmament los ligams fisics entre los curds sirians e curds turcs e contenga lo vam curd dins la region”. En aquela “engenhariá demografica”, los refugiats jògan un ròtle màger, çò precisa Gabriel Garroum: “De fach, l’argument de la replaçament dels refugiats atenh tres objectius. D’en primièr, es lo pretèxt perfièch per expulsar las YPG de la frontièra. L’escampa de crear una zòna de seguretat rejonh las doas «seguretats»: l’umanitària (en protegissent la vida de refugiats) e l’estatala (en fòrabandissent una de las principalas menaças armadas)-. D'en segond, aquò servís de sopapa d’escapament al nivèl intèrne: la pression demografica e l’aparicion de qualques conflictes entre turcs e sirians, entre d’autres factors, se veirián aleugerits per aquel repoblament. D'en tresen, ambedós elements son restacats a un projècte pus grand: l’establiment d’una zòna de governança —de cort tèrme— que pòsca venir una zòna annexada de facto a Turquia a mejan o long tèrme”.
 
Per Clara Torres, çò qu’es central es la volontat de destruire l’autonomia curda: “Çò qu'es una menaça per Turquia”, çò ditz, “es lo projècte democratic que se desvolopa sul territòri del nòrd e l’èst de Siria”, perque “met en question lo besonh d’un estat-nacion per l’organizacion e l’administracion de la vida, e romp una de las premissas basicas de l’estat-nacion: [l’idèa que] l’existéncia d’autres pòbles e nacions permet pas ni permetrà un fòrt enrasigament de l’estat dins la societat”. A mai, Torres considèra qu’Erdoğan vòl distraire l’atencion dels ciutadans: “Turquia se tròba dins una crisi politica, sociala e economica qu’es de mai en mai aguda. L’AKP, lo partit d’Erdoğan, pèrd d'electors e de sòcis, e la societat civila mòstra de mai en mai son malèsser envèrs el. Per sortir d’aquela situacion e s’assegurar la basa nacionalista, e tanben per aténher son sòmi neootoman, Erdoğan a fach una escomesa, tornarmai, sus la guèrra contra los curds”.
 
 
4.Quin ròtle i jògan Russia e Iran, aliats del regim de Bashshar Al Assad?
 
Lo regim sirian de Bashshar Al Asad contraròtla a l’ora d’ara a l’entorn del 70% del territòri sirian, amb lo sosten de Russia e d’Iran. Lo 30% restant es jol contraròtle de l’Administracion Autonòma, de l’ocupacion turca al nòrd-oèst, e de divèrses grops islamistas, sustot dins la zòna d’Idlib.
 
Iran e Russia, amb Turquia, son los impulsors e actors principals del Procès d’Astana, una sèria de negociacions entamenadas en 2017 dins la capitala de Kazakhstan e orientadas devèrs una sortida al conflicte. A aquel procès participan pas los païses europèus ni los Estats Units, qu’an limitat pauc a cha pauc lor implicacion dins l’escaquièr sirian pendent la presidéncia de Donald Trump.
 
Malgrat que Russia e Iran sostengan una de las partidas del conflicte —lo regim d’Al Asad— e Turquia una autra —l’oposicion—, per Vidal los tres actors del Procès d’Astana “s’acontentan” de l’intervencion turca, “en tot bastir una sòrta de «despartiment» que lor benefície a totes. Turquia reüssís a conténer los curds, benlèu quitament en evitant un massacre qu’als uèlhs del Mond damatjariá fòrça son imatge”. Garroum pensa parièr: “Iran, Russia e Turquia an configurat un ais amb d’interèsses de mai en mai alinhats, tanben pertocant los curds. Per Russia, l’abandon estatsunidenc de las milícias curdas significa que los Estats Units quitan de comptar sus un aliat considerable en Siria”. E lo cercaire del King’s College remembra: “Russia faguèt pas res quand Turquia lancèt l’ofensiva sus Efrîn”. Torres apond: “Foguèt Russia que balhèt l’autorizacion a Turquia per atacar e ocupar Efrîn, per tant es Russia que contraròtla lo cèl d’Efrîn”. Garroum, d’autre caire, considèra “possible que [Russia] espère qualque contrapartida de part de Turquia, saique a respècte d’Idlib”.
 
 
5. Las milícias curdas e sos aliats an la capacitat de resistir a una invasion turca?
 
Es vertat que, çò precisa Clara Torres, “la societat de Rojava se prepara dempuèi longtemps per una possibla invasion, e i a pas cap de dobte que resistiràn amb tota la fòrça e coratge. A mai, lo projècte politic e revolucionari amb lo qual s’organizan balha una importància especiala a la formacion e a la coneissença coma biais d’autodefensa”. Las SDF tenon de material militar, sustot leugièr, amb lo qual an capitat a véncer l’Estat Islamic dins una region que despassa los 40 000 quilomètres cairats.
 
Mas es tanben vertat que lor adversari dins lo conflicte, Turquia, es clarament superior militarament. Es la segonda armada de l’OTAN, amb una capacitat aeriana e una artilhariá pesanta que pòt bombardar Rojava, del costat turc de la frontièra estant, a fòrça quilomètres de distància. Segon los mots de Garroum: “Sincèrament, sembla que [las FDS] pòdon pas far grand causa. Dins lo cas d’Efrîn, la resisténcia durèt un pauc mai d’un mes. E mai l’ofensiva turca lor siá pas aisida, caldrà veire fins a quin ponch las FDS son capablas de mobilizar tota lor capacitat umana delà las YPG e qual es lo gran de fervor/resisténcia que s’aplica”.
 
 
6. Pachar amb lo regim siria es una sortida per l’Administracion Autonòma?
 
Dins los jorns passats, lo comandament de las FDS a convidat lo regim sirian a convenir d’una estrategia conjoncha per defendre lo nòrd de Siria de la possibla invasion turca. La majoritat d’analistas senhalan qu’es pauc probable que lo govèrn sirian accèpte. La posicion d’Al Asad es que lo contraròtle militar del nòrd e l’èst de Siria se deuriá liurar a l’armada siriana, e mai son marge real de manòbra siá limitat, çò ditz Garroum: “Cresi pas qu’Al Asad s’opause a l’accion turca frontalament, en mai de qualque declaracion mai irritada. Aquel movement arriba amb lo sosten de Russia e plan probable d’Iran, qu' a l’ora d’ara tenon Al Asad jos lor poder”.
 
Mas l’analista del King’s College si que considèra que “l’ofensiva turca dobrís una fenèstra al probable raprochament de las YPG de l’orbita de Damasc”, çò que tanben precisa Vidal: “Tot fa pensar que l’accion turca finirà que butarà los curds devèrs lo regim d’Al Asad. D’efièch, per Russia aquò es una bona solucion, pr’amor que permet de refortir lo regim d’Al Asad e contrarotlar los curds”. Dins la meteissa linha, Garroum apond que la nòva situacion pòt permetre a l’armada siriana, “amb l’ajuda russa, d’avançar e de ganhar de terren sus las FDS. Sembla que Manbij pòsca èsser la primièra tòca de recuperar pel regim davant d’FDS qu’auràn de concentrar lors efectius dins la lista nòrd per luchar contra l’ofensiva turca”. De son latz, Torres considèra pas que los curds pòscan esperar res del govèrn sirian: “Fa aperaquí dos ans que lo territòri d’Efrîn es ocupat per Turquia e sos mercenaris jihadistas, e lo regim a pas res fach a aquel subjècte”.
 
 
7. L’invasion turca pòt desbocar sus un netejatge etnic?
 
Plusors voses curdas de Rojava avertisson que l’invasion turca pòt menar a un netejatge etnic compte tengut del fach que la paur de las consequéncias de l’ocupacion pòt far fugir fòrça familhas curdas devèrs lo sud, de cap als territòris que son encara contrarotlats per las FDS. “Per malastre, i a de precedents de netejatge etnic de part de Turquia”, çò explica Torres, en començant pels genocidis patits “pels armènis e d’autres pòbles crestians” fa ara un sègle, en contunhant pels “milions de curds e de curdas [que] demòran en Euròpa a causa de las politicas de repression, d’assimilacion e d’avaliment del govèrn de Turquia contra lo pòble curd” e en acabant per  “l’exemple mai recent a Êfrin”. Segon l’Observatòri Sirian dels Dreches Umans, 350 000 personas foguèron expulsadas d’aquela zòna ocupada per Turquia en 2018, del temps qu’un nombre indeterminat de sirians non curds i foguèron reïnstallats. “Per aquela rason, los curds parlan clar en mençonant las intencions de netejatge etnic”.
 
Garroum es pessimista: “Tot indica que òc. Êfrin es un exemple paradigmatic: intervencion, guèrra, desplaçament de populacion autoctòna, contraròtle del territòri de part de l’agressor e, enfin., remplaçament demografic en assegurant la leialtat. Es possible qu’aquel esquèma se torne far, ara a granda escala e amb una repercussion fòrça pus granda”.
 
Vidal admet que “la paur i es”, mas nuança en assegurant que crei que Turquia “causirà l’engenhariá demografica coma recors”, e doncas la reïnstallacion dels refugiats sirians a l’ora d’ara en Turquia —amb la tòca d’alterar la composicion demografica de Rojava— auriá un ròtle central. “Tot dependrà tanben de quina reaccion auràn los diferents actors en jòc”, çò conclutz la directritz de Mond Arabi e Mediterranèu e de l’IEMed.
 
 
8. E Euròpa, a pas res a dire?
 
Se los Estats Units son partits progressivament de l’escaquièr sirian, lo ròtle minimalista que l’i a tengut Euròpa es tanben de remarcar. Una combinason de factors que daissa Siria defòra de l’orbita occidentala. Ara, l’invasion turca “sembla lo principi del «despartiment» territorial entre los tres grands actors internacionals que son demorats a mòure los fils en Siria”, coma o avèm explicat Turquia, Russia e l’Iran, “après lo progressiu desinterès dels Estats Units e l’inaccion dels europèus”, çò comenta Vidal.
 
A mai, l’expèrta de l’IEMed afirma qu’amb son intervencion militara, Turquia “a l’encòp desplaça son pedon amb los refugiats. Euròpa contunharà de qualque biais condicionada per Turquia, sustot s'obten fin finala lo contraròtle dels presonièrs restacats a Daish [Estat Islamic] que se tròban ara jos las milícias de las FDS. Los presonièrs europèus e lors familhas son una patana cauda que desenant pòt venir un atot dins la marga”.
 
Torres es fòrça critica envèrs ll’UE e, mai que mai, amb Alemanha, país ont demòran plusors milions de ciutadans d’originas turca e curda: “L’UE es compliça dirècta de las atacas de Turquia. Non solament per son silenci davant l’invasion d’Efrîn, per exemple, mas perque Alemanha es un dels principals vendeires d’armas a Turquia. Euròpa benefícia economicament de las atacas e de las guèrras que mena a tèrme l’armada turca”. La membre de la Plataforma Azadî remarca tanben los acòrdis que l’UE e Turquia an signats per qu’aquel país permeta pas que transiten de refugiats devèrs Euròpa. “Mai que mai, Alemanha es un grand aliat de Turquia”, çò apond Torres, “mena a tèrme de politicas repressivas contra la populacion curda dins las quitas frontièras alemandas, ont los curds e tanben de gents solidàrias amb la causa curda an patit de multas e quitament de penas de preson. L’an passat, Alemanha enebiguèt e barrèt l’ostal d’edicion de libres curd Mesopotamia. Las bandièras del Movement de liberacion de Curdistan son interdichas en Alemanha...”.
 
Davant aquesta situacion, Torres estima que la societat civila europèa deuriá tanben prene consciéncia e agir: “Nos cal èsser conscients que la defensa de Rojava es la responsabilitat de totes, delà las frontièras del territòri. Dempuèi qualques meses existís la campanha #RiseUp4Rojava que s’encarga de coordenar las accions de resisténcia dins l’encastre internacionalista. En Catalonha, i a lo Comitat de Resisténcia Internacionalista (CRI) que pendent los darrièrs meses a organizat d’accions tant de protèsta coma de propaganda per far conéisser la situacion dins lo nòrd e dins l’èst de Siria e far comprene qu’es important que participem a la defensa e la resisténcia sus totes los fronts possibles”.
 
 
 
 
David Forniès
Jornalista e coordinator de Nationalia
 


 
 
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

francesc palma
3.

Que venen los sirians e darriera los russos. Soldats turcs se no volets rebre una gran palhissa partiu a ca vostra.

  • 0
  • 0
Soros Monde
2.

M'agrada lo vostre vocabulari: "lo regim d’Al Asad", "Rojava" ... he he he ... e mai amb la vostra cooperacion, la balcanizacion del Mejan Orient contunhara, per garantir lo domini d'Israel e lo nostre domini del monde ... he he he ... pecat que en "Occitania" los nostres "Freedom fighters" poscan pas vencir "lo regim de Macron" e mai amb l'ajuda dels americans ...

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
1.

“Per malastre, i a de precedents de netejatge etnic de part de Turquia” ? Basta d'o demandar als crestians Armenians que son son refugiats demèst nosautres, al cap d'un viatge sense tornar…

  • 16
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article