CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Catalonha: se deplora d’abuses policièrs

Amnestia Internacionala e lo defensor dels dreches dels ciutadans en Catalonha denóncian d’abuses, de provocacions e d’umiliacions de las fòrças de l’òrdre contra los manifestants

Catalonha a viscut aquesta setmana passada las protèstas pus multitudinàrias e eterogenèas de son istòria. Divèrsas accions de protèsta an amassat la societat catalana per tot lo país, amb de marchas de 100 quilomètres, de barraments d’estradas e de carrièras, de manifestacions, l’ocupacion de l’aeropòrt de Barcelona etc... L’indignacion dels ciutadans envèrs las senténcias de 9 a 13 ans de preson que ne son victimas nòu personalitats independentistas catalanas, a tocat de mond de totas las generacions e posicions socialas.
 
A tot aquò cal apondre los rambalhs violents que los an patits las principalas vilas dels Païses Catalans, una violéncia qu’es venguda lo sol argument de l’espanholisme per refusar lo dialòg mas qu’es clarament marcada per d’abuses fòrça grèus denonciats per las associacions umanitàrias e pacifistas e quitament per Barcelona en Comun (partit de la consolessa màger de Barcelona, Ada Colau).
 
Tant Amnestia Internacionala coma lo defensor dels dreches dels ciutadans en Catalonha, Rafel Ribó, denóncian d’abuses, de provocacions e d’umiliacions de las fòrças de l’òrdre del temps que lo collectiu Som Defensores (Sèm Defensoras) es a collectar aquelas accions. De son caire, l’observatòri catalan dels mèdias Mediacat a registrat 58 jornalistas agarrits per la polícia mentre que fasián lor trabalh.
 
Lo vidèo que seguís amassa d’imatges de qualques unes d’aqueles abuses comeses per las fòrças de l’òrdre pendent los cinc primèrs jorns de repression. Es un resumit plan petit, mas fòrça explicit de çò que se passa:
 
 
 
De nombroses nafrats
 
Segon las donadas del servici catalan de la santat, aperaquí 600 manifestants an agut de besonh d’assisténcia medicala. Qualques unes son espitalizats e una joventa se tròba en estat grèu per un traumatisme cranian. Segon aquelas donadas, i a ja quatre personas qu’aurián perdut un uèlh a causa de las balas de goma. S’agís d’una municion exprèssament enebida pel Parlament de Catalonha, mas que lo ministre espanhòl de l’Interior permet a la polícia de son país, car es comandada de Madrid estant.
 
 
28 manifestants en preson
 
Mentretant, los manifestants detenguts per la polícia riscan d’anar en preson jos l’inculpacion de terrorisme. Un detengut es estat embarrat dins una preson de Madrid e d’autres vint e sèt dins de presons de Catalonha.
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: JORNALET 2025

Comentaris

Gerard Joan Barceló Pèiralata
7.

#5 Non, non, i a pas de problèma, aquò a permés de clarificar un ponch de lenga! :-)

  • 3
  • 0
Black Blòc Joe
6.

Amnestia Internacionala e lo defensor dels dreches dels ciutadans en Catalonha denóncian d’abuses, de provocacions e d’umiliacions de las fòrças de l’òrdre contra los manifestants. Declara quitament, tè tu tè ieu, qu'òm s'i creiriá en França, a mand de manifestar amb los Gilets Jaunes. "Als païses de la borbonalha, cal sempre que'ls can fagan racalha" (vièlh dicton de comunards marselheses e narboneses)

  • 5
  • 0
Abram Auvèrnha
5.

#3 Cresiá una error... Vos prège de me faire escusa !

  • 5
  • 0
francesc palma
4.

Aqueste gorà de la policia andalusa-castelhana grassot esclafant e asfixiant un manifestant, pot causar la mort per provocar una aturada cardiaca al tenir los pulmons esclafats sense poder respirar.

  • 5
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
3.

#1 Non pas. "Amnesty" es un manlèu al francés ancian que disiá "amnestie", segon l'etimon grècolatin "amnestia". Puèi lo francés passèt a "amnistie", probable jos l'influéncia dels saberuts grècs qu'avián fugit los otomans e prononciavan "amnistia" pr'amor de l'evolucion intèrna de la lenga ellenica. Las autras lengas romanicas imitèron lo francés mas l'occitan a servat "amnestia", mot encara atestat aicí a l'epòca de Mistral. Lo modèl de lenga de Jornalet a causit de respectar la forma atestada, qu'en mai d'aquò es mai pròcha de l'etimon.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article