Aqueste libre es un combat. Serà pas un combat sagnós amb las tripas dels òmes espandidas a tèrra e los gemècs dels nafrats que fan resson als crits de dolor de las femnas e dels orfanèls. Non. Totun es un combat tant poderós coma un assalt sus un prat batalhièr. Las siás armas ne son la paraula e lo territòri a conquistar n’es la lenga. Mas a la diferéncia amb la guèrra i a pas cap de perdeire: totòm ne sortís venceire.

Lo Val de Benasc, dins la comarca aragonesa de Ribagòrça, es un encantament de la natura, un d’aqueles lòcs que, un còp visitat, non se desfa pas jamai dels uèlhs e del còr de los qu’an agut l’astre d’i pausar pè. Es l’esséncia dels Pirenèus. Aprèp la beutat de la montanha, lo segond tresaur d’aqueste val es la lenga: lo benasqués, objècte del libre d’Antoni Babia.

Lo benasqués es generalament considerat coma un parlar intermediari entre l’aragonés e lo catalan, ja que ten unas caracteristicas de l’un e unas de l’autre. Se, d’un punt de vista administratiu, lo Val de Benasc se trapa en Aragon, se vertat es que geograficament e lingüisticament campa al punt d’encontra d’Aragon, de Catalonha e tanben de Gasconha, cal dire que las caracteristicas del banasqués son clarament catalanas per çò essencial, amb influéncias de l’aragonés e del gascon. Mas malurosament, tèma tra que conegut en Occitània es un parlar en estat de perilh e de perilh grèu.

Lo títol del libre “La franja de la Franja – La parla de la Vall de Benasc on el català és patuès“ ja o ditz tot. L’autor se posiciona per la dubertura del domeni catalan cap al benasqués. Per el, lo benasqués, quina que siá l’apellacion qu’òm li balhe, lenga o semi-lenga autonòma, deu dintrar dins lo ròdol lingüistic del catalan, que serà lo melhor biais de lo salvar fàcia a la castelhanizacion agressiva que lo rosèga a fum dempuèi qualques decadas. En Babia non ditz pas que lo benasqués se dega far catalan normatiu, mas pensa que seriá un element de salvament essencial que foguèsse integrat al potent malhum educatiu e universitari del catalan e occitan, plen de possibilitats, puslèu que de lo religar a la revendicacion de la lenga aragonesa.

Quand òm sap que regularament las politicas aragonesistas agressan lo catalan dins la zòna de l’èst de la Comunautat (la Franja) que la lenga i es parlada, òm se pòt facilament imaginar las dificultats que rescòntra lo benasqués, vertadièra franja dins la Franja.

Lo libre d’Antoni Babia s’articula sus doás tematicas. Çò primièr, una descripcion detalhada del benasqués: aprèp una introduccion a la geografia del val e a las caracteristicas foneticas del siu parlar, se trapa un diccionari catalan-benasqués fòrça exaustiu, que l’autor i a pas doblidat de mencionar, quand èra necessari, las formas endogènas quand i a concuréncia amb los castelhanismes recents. Aprèp, se trapan las taulas verbalas, puèi lo libre presenta un long estudi sus la cronologia de la cultura e de la lenga benasquesa en tot ne presentar las caracteristicas gramaticalas e lor evolucion. Enfin, per ilustrar aquesta descripcion lingüistica, en Babia dòna a conéisser qualques tèxtes de la literatura aquesta.

Dins lo darrièr capítol, l’autor introdusís unas solucions de salvament de la lenga benasquesa. Prepausa, entre autras causas, de la destacar de las nòrmas ortograficas aragonesisto-castelhanas (basadas sus unes principis pseudo-fonetics) e de l’escriure amb las nòrmas graficas occitano-catalanas. Aquò non cambiariá pas la lenga parlada mas plantejariá lo benasqués dins l’espaci cultural e lingüistic occitan e catalan, en li donar una respectabilitat e una reconeissènça lingüistica fòrta e digna.

Antoni Babia sortiguèt aqueste títol en 1997. Quinze ans aprèp la siá espelida, lo libre a pas res perdut de la siá energia. Aimi aquesta òbra perqué ten a l’encòp la poténcia d’un caminament scientific segur e plan pensat (la tèsi de Domergue Sumien sus l’estandardizacion pluricentrica de l’occitan ne parla) e un estrambòrd militant pauc comun. Per çò de la descolonizacion nòstra, es una òbra màger. Òsca!




Terric Lausa




_____
BABIA, Antoni. La franja de La Franja. La parla de la Vall de Benasc. Ed. Empúries – Colleccion: Biblioteca Universal Empúries,  1997. 392 paginas. 27 èuros.




_____
NDLR: Lo benasqués, nomenat “patués” en benasqués, es l’idiòma de la Val de Benás o Val de Benasc, dens los Pirenèus d’Aragon. S’agís d’un grop de parlars de transicion entre lo catalan e l’aragonés, qu’a tanben qualques elements de l’occitan gascon.