Actualitats
Manifestacion a París per de politicas lingüisticas eficaças e realas
Los manifestants an exigit la demission del ministre francés de l’educacion, Jean-Michel Blanquer, per sa reforma que mesprèsa las lengas minorizadas
Qualques centenats de personas —un milièr segon qualques fonts— manifestèron ièr a París, organizats dins un collectiu nomenat Per Que Viscan Nòstras Lengas, qu’amassa las diferentas associacions d’ensenhaires de las lengas autoctònas e minorizadas de l’estat francés. Deploran la granda reculada dels escassas ressorsas que las avián dins l’educacion publica francesa après la reforma del ministre Blanquer e exigisson un cambiament de las politicas lingüisticas de l’estat francés.
Los organizaires an fach una crida a la mobilizacion generala contra l’actual ministre de l’educacion francesa, Jean-Michel Blanquer, per la reforma del collègi e del licèu que mesprèsa las lengas minorizadas fins al ponch qu’a fach demesir significativament lo nombre de collegians e liceans que l’aprenon. E las criticas van mai luènh e soslinhan que, malgrat la retorica oficiala favorabla, es un problèma de l’estat francés que, quins que sián los govèrns, a pas jamai agut cap de volontat vertadièra d’establir de politicas lingüisticas eficaças e realas.
Delà los collectius d’ensenhaires, la manifestacion l’an promoguda dos elegits autonomistas, lo deputat breton Paul Molac e l’eurodeputat còrs François Alfonsi, qu’an agut un ròtle important a l’ora de denonciar la situacion lingüistica dins l’encastre institucional.
Per Occitània, la FÈLCO e los diferents collectius per l’ensenhament de l’occitan (CRÈO) dins las divèrsas circonscripcions escolaras sonadas acadèmias an apelat totes los ensenhaires d’occitan a i participar. La protèsta ten lo supòrt majoritari de l’occitanisme, mai que mai de Calandreta e de l’Institut d’Estudis Occitans.
Lo collectiu Per Que Viscan Nòstras Lengas a aviat una peticion sus change.org adreiçada al ministre francés de l’educacion per protestar contra sa reforma que met grèvament en perilh las lengas autoctònas autras que lo francés.
Los signataris planhon lo nivèl de feblesa qu’an atench aquelas lengas, e asseguran que lor subrevivéncia es en question. Tanben soslinhan l’esfòrç màger que devon far las populacions concernidas per salvagardar aquel patrimòni lingüistic e cultural. A mai, denóncian las successivas politicas lingüicidas de l’estat francés e soslinhan qu’a l’ora d’ara existís cap de volontat reala de metre en plaça de vertadièras politicas lingüisticas eficaças.
La situacion de l’ensenhament es essencial a la transmission e a la vitalitat d’aquelas lengas, e per tant, se condemna la reforma Blanquer e sas “consequéncias terriblas”, que se demòstran amb la “casuda dramatica dels efectius d’escolans inscriches en lengas regionalas”.
Lo collectiu se bat per l’ensenhament de l’occitan, del basco, del breton, del catalan, del còrs, del flamenc, de l’alemand local, de l’arpitan, de las lengas d’oïl, dels creòls e de las lengas autoctònas dels territòris d’otramar. Apèlan a la mobilizacion generala contra lo ministre Blanquer dont la politica mena a un vertadièr lingüicidi.
Los organizaires an fach una crida a la mobilizacion generala contra l’actual ministre de l’educacion francesa, Jean-Michel Blanquer, per la reforma del collègi e del licèu que mesprèsa las lengas minorizadas fins al ponch qu’a fach demesir significativament lo nombre de collegians e liceans que l’aprenon. E las criticas van mai luènh e soslinhan que, malgrat la retorica oficiala favorabla, es un problèma de l’estat francés que, quins que sián los govèrns, a pas jamai agut cap de volontat vertadièra d’establir de politicas lingüisticas eficaças e realas.
Delà los collectius d’ensenhaires, la manifestacion l’an promoguda dos elegits autonomistas, lo deputat breton Paul Molac e l’eurodeputat còrs François Alfonsi, qu’an agut un ròtle important a l’ora de denonciar la situacion lingüistica dins l’encastre institucional.
Per Occitània, la FÈLCO e los diferents collectius per l’ensenhament de l’occitan (CRÈO) dins las divèrsas circonscripcions escolaras sonadas acadèmias an apelat totes los ensenhaires d’occitan a i participar. La protèsta ten lo supòrt majoritari de l’occitanisme, mai que mai de Calandreta e de l’Institut d’Estudis Occitans.
Lo collectiu Per Que Viscan Nòstras Lengas a aviat una peticion sus change.org adreiçada al ministre francés de l’educacion per protestar contra sa reforma que met grèvament en perilh las lengas autoctònas autras que lo francés.
Los signataris planhon lo nivèl de feblesa qu’an atench aquelas lengas, e asseguran que lor subrevivéncia es en question. Tanben soslinhan l’esfòrç màger que devon far las populacions concernidas per salvagardar aquel patrimòni lingüistic e cultural. A mai, denóncian las successivas politicas lingüicidas de l’estat francés e soslinhan qu’a l’ora d’ara existís cap de volontat reala de metre en plaça de vertadièras politicas lingüisticas eficaças.
La situacion de l’ensenhament es essencial a la transmission e a la vitalitat d’aquelas lengas, e per tant, se condemna la reforma Blanquer e sas “consequéncias terriblas”, que se demòstran amb la “casuda dramatica dels efectius d’escolans inscriches en lengas regionalas”.
Lo collectiu se bat per l’ensenhament de l’occitan, del basco, del breton, del catalan, del còrs, del flamenc, de l’alemand local, de l’arpitan, de las lengas d’oïl, dels creòls e de las lengas autoctònas dels territòris d’otramar. Apèlan a la mobilizacion generala contra lo ministre Blanquer dont la politica mena a un vertadièr lingüicidi.
« Pour que vivent nos langues » à Paris actuellement @Paul_Molac@F_Alfonsipic.twitter.com/DdFblEc9Ru
— PourLaBretagne (@PourLaBretagne) November 30, 2019
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Las banderas que mai se vesian eran las Occitanas, contrariament d' altras que se'n vesian molt pauquetas. Per açò non es pot parlar de tots/as per igual, n'i a agut que n'i avia moltas e d'altras paucas. Mas cresi que las mai nombrosas an estat las Occitanas, se'n vesian per tots los videos e imatges. Record unas imatges d'uns joves qu'es col·locavan aviat on enfocava la camara per poder sortir. Visca ! Aquest pic avem ganhat!
Un brinde especial a l'Oplo que coma d'acostuma s'es manifestat amb un vam e una determinacion ferotja qu'a forçat lo respièch de totis. Ne'n esperaviam pas mai d'aquel organism qu'es de longa a la poncha de la lucha occitana. Encara osca e gramaci !
Lo bugadatge de cervèl practicat per França suls seus estatjants a plan obrat. Uèi aquelas lengas que Paris considèra sustot pas coma de lengas, gaireben diguns sap que desapareissan e encara mens qu'existiguèron un jorn. D'ont, al pièger l'indiferència, al melhor l'incredulitat, de l'opinion publica e dels medias que literalament comprènan pas de que se tracha. Levat una ponhada d'utopistas d'una curiosa sècta passèista. Cap interrès per de medias serioses e encara mens pel govèrn qu'a saique d'autres cats a castigar.
#1 Es sens interés de comparar de situacions que son pas comparablas. Es pas la question de la lenga qu'a provocat la crisi catalana, mas la politica de Rajoy e dau PP. En França la question se pausa d'un autre biais. Los govèrns refusan pas de préner en charja las lengas minoritàrias perqué an paur qu'aquò desemboquesse sus de separatisme, mas tot simplament perqué las mespresan tròp, coma lengas de paisans, per se demandar de qué ne'n poirian far.
#7 Que serà França sens "sas" lengas " dichas "regionalas" ? Mas res de mai que ço qu'es a l'ora d'ara. Concretament aquelas lengas an gaireben desaparegut de l'exagon e Paris qu'a tot fach per aquo se'n porta pas pus mal. Al contrari, a capitat son pretzfach d'egemonia linguistica e se'n congosta. França es Paris. La lenga de Paris es pas l'occitan, lo basc o lo creole. Que seria America sens "sas" lengas amerindianas ? Res de mai que ço qu'es a l'ora d'ara. Wall Street a pas besonh d'aquelas lengas per viure e senhorejar. Idem amb Paris qu'a pas besonh de lengas "regionalas" per viure e senhorejar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari