Actualitats
Austràlia: los incendis aurián tuat un miliard d'animals
La pèrda en flòra e fauna dins un país amb tant d'espècias endemicas es un desastre de las consequéncias imprevisiblas
Los incendis que son a cremar Austràlia dempuèi setembre passat son "un desastre sens precedents del ponch de vista de la fauna" segon l'ecològ de l'Universitat de Sydney, Chris Dickman. Solament dins l'estat de Nòva Galas del Sud, lo que ten mai de populacion umana, se compta environ 480 milions d'animals mòrts a causa del fuòc, una donada que compren pas los insèctes, los peisses, las granhòtas ni qualques mamifèrs coma las ratapenadas, çò rapòrta la BBC.
Segon lo scientific, las bèstias que son pas mòrtas a causa de las flamas, an fugit o son mòrtas per manca de noiridura. A mai, qualques unas "se son enterradas per fugir lo fuòc mas en tornant a la superfícia tròban pas a manjar mas de predators que las espèran".
Mas la donada seriá encara pus esglasianta se l'extrapolam a tota Austràlia. Los incendis an brutlat 36 000 km2 de la Nòva Galas del Sud, mas dins tot lo país s’es cremat 50 000 km²; es per aquò que, totjorn segon Dickman, i auriá benlèu un miliard d’animals tuats.
Ça que la, la donada pus grèva es que se tracta d'ecosistèmas isolats que serà fòrça complicat de restablir: "I a de reptils o de mamifèrs qu'an pas grand capacitat de se mòure. E es probable que tornen pas jamai". A mai, una part plan importanta de las espècias australianas son endemicas e se tròban solament aquí, coma los cangorós, los coalas, los vombats o los diables de Tasmania.
Los coalas son l'espècia pus afectada, se calcula que en serián mòrts aperaquí 80 000 e que lo 30% de lor territòri es de tot en tot cremat. Los cangorós son mai rapids e maites an agut mai d'astre a l'ora de fugir las flamas. Mas la pèrda en flòra e fauna dins un país amb tant d'espècias endemicas es un desastre de las consequéncias imprevisiblas.
Segon lo scientific, las bèstias que son pas mòrtas a causa de las flamas, an fugit o son mòrtas per manca de noiridura. A mai, qualques unas "se son enterradas per fugir lo fuòc mas en tornant a la superfícia tròban pas a manjar mas de predators que las espèran".
Mas la donada seriá encara pus esglasianta se l'extrapolam a tota Austràlia. Los incendis an brutlat 36 000 km2 de la Nòva Galas del Sud, mas dins tot lo país s’es cremat 50 000 km²; es per aquò que, totjorn segon Dickman, i auriá benlèu un miliard d’animals tuats.
Ça que la, la donada pus grèva es que se tracta d'ecosistèmas isolats que serà fòrça complicat de restablir: "I a de reptils o de mamifèrs qu'an pas grand capacitat de se mòure. E es probable que tornen pas jamai". A mai, una part plan importanta de las espècias australianas son endemicas e se tròban solament aquí, coma los cangorós, los coalas, los vombats o los diables de Tasmania.
Los coalas son l'espècia pus afectada, se calcula que en serián mòrts aperaquí 80 000 e que lo 30% de lor territòri es de tot en tot cremat. Los cangorós son mai rapids e maites an agut mai d'astre a l'ora de fugir las flamas. Mas la pèrda en flòra e fauna dins un país amb tant d'espècias endemicas es un desastre de las consequéncias imprevisiblas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Per això van anar els homes civilitzats a colonitzar Austràlia!? En quatre segles s'ho han carregat tot, que els diran als nostres fills!? Com poden justificar o explicar el que han fet, perquè això ho ha fet l'home blanc "El civilitzat", ells els que confonen el Mon en un inmens mercat per fer negoci, i no un mon on tothom hi te dret a viure.
Assesins!? Amb totes les lletres.
Visca la Terra...Lliure!
Ah, gràcies a tot això el Mon se'n va a la merda quatre dies, que cony volen ara!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#8 Ten, la credada de la parquenaja que se'n tòrna (cresetz vraiment qu'una parquenaja suefra tant coma un cangoró o autra bèstia dotada d'un sistema nervós? lol)... Mas figuratz-vos que migre tanben per los vegetaus e los ecosistemas, mas çò que voletz pas compréner pas, qu'es l'interdependéncia entre umans e ecosistemas. Mas per vos, qu'es totjorn "ieu prumier" a la mòda "Menschen über alles".
#8 Les Aborigènes seraient les premiers à te dire que l’humanité en général et leurs cultures en particulier n’ont aucun avenir sans les animaux et les plantes. Mais tu t’en fous, tu préfères te gargariser de grands principes sur les peuples opprimés.
#8 Et dans quelle partie de mon commentaire tu as lu ça, ô humaniste à deux balles???
Autrefois les Aborigènes pratiquaient des brûlis contrôlés permettant d'éviter l'amoncellement de feuilles et de petits bois, cette pratique a été interdite sous la pression des écologistes pour "favoriser la biodiversité" avec le résultat que l'on peut constater...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari