capçalera campanha

Actualitats

InternacionalPoliticaSocietat

Vancouver aurà un quartièr indigèna dins un airal d’ont foguèron expulsats fa 100 ans

En 1989, la societat Canadian Pacific Railways ensagèt de vendre aqueles terrens mas alavetz la Nacion Squamish reclamèt lo territòri

La comuna de Vancouver, en Canadà, va tornar a la nacion Squamish un petit territòri del qual foguèron expulsats fa cent ans. S’agís d’una zòna de cinc ectaras de la ciutat ont fa mai d’un sègle i aviá la reserva indigèna pus pichona del país e que destruguèron per i far passar de camins de fèrre qu’ara i son pas pus. En 1989, la societat Canadian Pacific Railways ensagèt de vendre aqueles terrens mas alavetz la Nacion Squamish  (Sḵwx̱wú7mesh Úxwumixw en lor lenga) reclamèt lo territòri. Recupèreron aqueles terrenhs en 2002 après una longa batalha judiciària.
 
En decembre passat, los squamishes faguèron un referendum ont l’87% dels vòtes aprovèt la proposicion de la creacion d’un nòu quartièr nomenat Senakw, çò es lo nom qu’aviá lo vilatge desplaçat. Lo nòu quartièr aurà 11 gratacèls, 6000 lotjaments e mai de 10 000 abitants en tot venir l’expression de preséncia indigèna pus granda dins una vila canadenca.
 
“Volèm que nòstras gents tornen a aquesta part de nòstre territòri”, çò diguèt Khelsilem, conselhièr de la Nacion Squamish, segon The Guardian.
 
Segon l’istorian Jordan Stanger-Ross, de l’Universitat de Victòria, Senakw va metre en question lo prejutjat de fòrça canadencs que considèran incompatiblas la vida indigèna e la vida urbana.
 
Los primièrs imatges de las bastissas semblan de menar a l’optimisme. Segon las simulacions fachas per ordenador, s’agís de bastiments amb d’inscripcions d’art indigèna e amb una fòrta preséncia d’arbres e de natura. Es fòrça probabla que Senakw venga l’exemple mai impressionant d’indigenizacion dins una vila de Canadà, e mai siá pas lo sol.
 
 
 


 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
3.

Que bonic! ara cal que retornin a la vida tot al que el home blanc a devastat, sembla impossible, ja que els blancs s'han encarregat de que el que han destruït sigui irrecuperable.
Ells també, l'home blanc es irrecuperable!? S'arrepentirà algun dia del que ha fet, i mes, o arreglarà!?
Cal que ho fassi, sinó tot "caput"!
Esperem el miracle.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El `Tàrrega".

  • 0
  • 0
francesc palma
2.

En Viena tamben vegí que i avia pisos que tenian una forta presencia de vegetacion e fins e tot d'arbres, als balcons. Los esquamishes son los autentics canadencs, e estiman la maire natura coma los que mai. Urrà !

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
1.

« Segon l’istorian Jordan Stanger-Ross, de l’Universitat de Victòria, Senakw va metre en question lo prejutjat de fòrça canadencs que considèran incompatiblas la vida indigèna e la vida urbana. » E segon ieu, que non soi canadian ni amerindian, me sembla incompatibla una vida realament umana e una vida urbana modernista, rentabilista e utilitarista.

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article